“No es pot parlar seriosament d’electrificar el transport”

Doncs un gran tras­bals [riu]. El pro­blema gros que tenim és que hi haurà una cai­guda una mica acce­le­rada, atès que les grans petro­li­e­res ja fa temps que estan dei­xant d’inver­tir en nous jaci­ments, perquè ja no en que­den de bona qua­li­tat i ren­di­bles. Aquest feno­men s’ha acce­le­rat amb la covid-19. D’acord amb les pre­vi­si­ons que acaba de fer l’Agència Inter­na­ci­o­nal de l’Ener­gia, si no hi ha una inversió adi­ent, ens podem tro­bar amb la cai­guda de la pro­ducció de petroli del 50% des d’ara i fins al 2025. Cal pen­sar que durant la crisi del 2008 la cai­guda va ser del 4% i aquí estem par­lant d’arri­bar al 50% o, si els governs pre­nen mesu­res, al 20%. Estem en una situ­ació molt com­pli­cada, perquè no ens hem pre­pa­rat, tot i que era evi­dent que havia de venir, i ens abo­quem a una crisi econòmica pro­funda que serà tan dolenta com tèbia sigui la nos­tra reacció.

És un com­bus­ti­ble molt versàtil: en poc volum tens molta ener­gia. Això ens ha permès fer mol­tes màqui­nes autònomes. Estem acos­tu­mats a una manera de tre­ba­llar que l’ha faci­li­tada el fet de tenir petroli. Però hem arri­bat al seu màxim grau d’expressió i a par­tir d’aquí ens anirà dei­xant de manera pro­gres­siva.

Evi­dent­ment que hi ha alter­na­ti­ves. De mica en mica, ani­rem fent la tran­sició cap a altres models de con­sum d’ener­gia, cap a altres usos i mane­res de fer. Es bus­ca­ran pedaços, mane­res d’apai­va­gar, de com­pen­sar, però res tindrà l’escala i la capa­ci­tat que té el petroli avui dia. Per tant, hem de anar cap a una altra manera de viure.

Fa mol­tes dècades que par­lem de reno­va­bles i encara són mino­ritàries.

Aquesta és una idea falsa. Els polítics diuen que el 40% de l’elec­tri­ci­tat es genera per mit­jans reno­va­bles, la qual cosa és certa, però no es diu que l’elec­tri­ci­tat és només el 20% del con­sum d’ener­gia final. El 40% del 20% és el 8% del total. Amb les reno­va­bles tenim diver­sos pro­ble­mes: un, que el model ori­en­tat a l’elec­tri­ci­tat no és el que millor s’adapta a les neces­si­tats que tenim. El 80% de l’ener­gia no elèctrica és de difícil o impos­si­ble elec­tri­fi­cació. Per exem­ple, en el trans­port. No es pot par­lar seri­o­sa­ment d’elec­tri­fi­car el trans­port. L’altre pro­blema de les reno­va­bles és que hi ha una limi­tació de la quan­ti­tat d’ener­gia que podem gene­rar dels flu­xos de la Terra. Es fa un dis­curs com si la subs­ti­tució fos fàcil i pos­si­ble i no és cap de les dues coses. El lli­bre és per ini­ciar un debat que s’està ama­gant. En comp­tes d’expli­car d’una manera clara i con­tun­dent que no podem man­te­nir el sis­tema tal com està, s’està fent creure que podem fer la subs­ti­tució. No és cert, com tam­poc que el petroli hagi impe­dit el des­ple­ga­ment de les reno­va­bles.

Però ales­ho­res anem a un model econòmic dife­rent, i no sé si ens ado­nem de les impli­ca­ci­ons. No és que tècni­ca­ment no es puguin fer coses, però totes impli­quen un canvi radi­cal del sis­tema econòmic, pro­duc­tiu i social. No podem pre­ten­dre fer això i que al mateix temps creixi el PIB. Les dues coses a l’hora no es poden tenir.

Sí, és impos­si­ble con­ti­nuar explo­tant els recur­sos com fins ara. I el pro­blema no és només el petroli, és el carbó, el gas natu­ral i l’urani, però també el coure, amb el qual tenim pro­ble­mes molt seri­o­sos, tot i que és un ele­ment clau per a aquesta hipotètica elec­tri­fi­cació futura mas­siva. El que vas veient és que no exis­teix una pos­si­bi­li­tat de fer un model de subs­ti­tució a escala mas­siva de les coses que tenim ara per un equi­va­lent reno­va­ble.

Cada país s’hi adap­tarà d’una manera i adop­tarà solu­ci­ons dife­rents. Un col·lapse és per­fec­ta­ment pos­si­ble però evi­ta­ble. Nosal­tres, ara mateix, ens tro­bem en una cruïlla. Petro­laipsis seria el col·lapse, però en qual­se­vol moment estem en dis­po­sició d’atu­rar-ho, de rever­tir-ho i de fer les coses de manera dife­rent. Tenim el conei­xe­ment i la capa­ci­tat.

Hi ha països que depe­nen de l’expor­tació del petroli, com ara Nigèria, Veneçuela, Mèxic i Algèria, que ho pas­sa­ran pit­jor i hi haurà revol­tes i guer­res per inten­tar apro­fi­tar-ne les últi­mes engru­nes. Cata­lu­nya i Espa­nya tenen unes car­tes molt dolen­tes: la prin­ci­pal indústria és el turisme, i en un con­text de con­tracció de l’eco­no­mia i de falta de recur­sos, hi haurà de menys turisme. Després, la nos­tra prin­ci­pal manu­fac­tura són els cot­xes, la pro­ducció dels quals caurà en picat. Però insis­teixo que tot dependrà de les deci­si­ons que es pren­guin, el futur és a les nos­tres mans.