Política

Trump destitueix el cap de ciberseguretat per no haver avalat cap frau

Chris Krebs havia assegurat que les eleccions havien estat “les més segures de la història”

El president manté la negativa a admetre la seva derrota

La tra­dició de Donald Trump de des­fer-se d’aquells que li fan nosa o posen en dubte les seves teo­ries ha tin­gut una nova víctima. Chris­to­per Krebs, el cap de la novíssima agència de segu­re­tat d’infra­es­truc­tura i ciber­se­gu­re­tat (CISA), va ser des­tituït de manera ful­mi­nant i a través de Twit­ter per haver-se negat a defen­sar la tesi –encara sense pro­var– que va haver-hi un frau elec­to­ral que va impe­dir que Trump guanyés la ree­lecció.

Krebs, una de les poques figu­res que tenien la bene­dicció bipar­ti­dista a Was­hing­ton, lide­rava l’esforç fede­ral per garan­tir la segu­re­tat en les elec­ci­ons, impe­dir la ingerència estran­gera i asse­gu­rar-se que el sis­tema no era objecte d’atacs cibernètics. L’agència va com­plir amb el seu objec­tiu: la set­mana pas­sada, la CISA eme­tia un comu­ni­cat que des­men­tia les acu­sa­ci­ons de roba­tori elec­to­ral de Trump, i qua­li­fi­cava els comi­cis com els “més segurs de la història”.

“No hi ha cap evidència de cap sis­tema de votació esbor­rat o vots per­duts, vots can­vi­ats, o que s’hagi com­promès de cap manera”, deia el comu­ni­cat cor­res­po­nent, una frase que es va mar­car en negreta perquè el mis­satge quedés clar a qui havia d’arri­bar. La lec­tura que en va fer Trump va ser molt dife­rent de l’espe­rada, i va voler dei­xar-ho clar pur­gant Krebs i des­le­gi­ti­mant la seva feina.

Per l’actual pre­si­dent dels EUA, la decla­ració de l’agència que lide­rava Krebs va ser “alta­ment ine­xacta”. Trump va apun­tar –sense pro­ves– que va haver-hi un “frau mas­siu” amb “per­so­nes mor­tes que van votar” i “erra­des en màqui­nes de votació” que hau­rien can­viat vots del repu­blicà cap al demòcrata. La solució de Trump: ces­sar-lo de manera “imme­di­ata”.

Segons diver­sos mit­jans nord-ame­ri­cans, Kerbs feia mesos que deia als seus cer­cles pròxims que era cons­ci­ent que seria aco­mi­a­dat quan es demostrés que no hi havia hagut cap pro­blema en les elec­ci­ons i el pre­si­dent man­tingués les acu­sa­ci­ons sense fona­ments que el sis­tema havia estat apa­mat en con­tra seu.

Krebs, en un mis­satge de comiat, va piu­lar: “Hon­rat d’haver ser­vit. Ho vam fer bé. Defen­sar l’avui, asse­gu­rar el demà.” Les mos­tres de suport a l’exfun­ci­o­nari i les crítiques al man­da­tari van arri­bar a riua­des. Minuts després de l’aco­mi­a­da­ment de Krebs, el seu número dos pre­sen­tava la dimissió.

Krebs s’incor­pora a la llista de purga poste­lec­to­ral que el pre­si­dent va ini­ciar amb la des­ti­tució del secre­tari de Defensa, Mark Esper, fa una set­mana. Els següents a caure, segons asse­nya­len totes les tra­ves­ses, podrien ser els direc­tors de les agències d’intel·ligència, Chris­top­her Wray (FBI) i Gina Has­pel (CIA).

Els aco­mi­a­da­ments són la res­posta més vis­ce­ral d’un Trump que es manté en la nega­tiva d’accep­tar la der­rota elec­to­ral, atrin­xe­rat a la Casa Blanca. Fa gai­rebé dues set­ma­nes que no té actes públics, i només ha sor­tit a par­lar davant les càmeres un parell de vega­des, un fet inu­sual en un man­da­tari tan abo­cat a la xer­ra­meca. L’única via d’esca­pa­ment, on difon teo­ries fal­ses sobre frau elec­to­ral i sobre un pos­si­ble roba­tori de vots, és Twit­ter.

Recomptes en marxa a Geòrgia i Wisconsin

Els 50 estats del país estan certificant els resultats de les eleccions, i a poc a poc s’acosta el moment que serà oficial la victòria de Joe Biden. Encara queden serrells, com ara la finalització de l’auditoria que s’està duent a terme a Geòrgia, que havia d’acabar la mitjanit passada. Durant el procés, que es va fer de manera manual, es van trobar uns 5.000 vots que no s’havien inclòs en l’escrutini inicial, però que només van aconseguir retallar la diferència en poc més de 800 vots. Molt lluny dels 14.000 d’avantatge del candidat demòcrata. D’altra banda, la campanya de Trump va sol·licitar el recompte de paperetes a dos comtats de Wisconsin on presumptament han trobat irregularitats, una acció que els costarà 3 milions de dòlars. La diferència en els dos comtats és de més de 250.000 vots favorables a Biden; funcionaris de l’estat ja han assegurat més d’un cop que no hi ha registre ni indicis de mala praxi o errades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.