Si hi ha un nou déu, sens dubte és la inno­vació. Tot­hom en parla, tot­hom se n'omple la boca. Si volem sor­tir de la crisi –diuen– cal inno­var. Si volem fer que les nos­tres empre­ses siguin més com­pe­ti­ti­ves –afir­men– cal que apren­guin a inno­var. Sem­bla que hem tro­bat un nou refe­rent, vàlid per a quasi tot.

Però inno­var no és fàcil. Des d'aques­tes pàgines de L'Econòmic miraré de treure'n una mica l'entre­llat, arti­cle rere arti­cle. Inno­var vol dir can­viar, fer les coses de forma, a vega­des, radi­cal­ment dife­rent. I aquest és un preu que mol­tes empre­ses no estan dis­po­sa­des a pagar. «Aquí tre­ba­llem així», diuen. «Això ho fem d'aquesta manera.»

He par­lat amb dese­nes i dese­nes de direc­tors i res­pon­sa­bles d'inno­vació. I tots em diuen el mateix: «Pots tenir un excel·lent sis­tema d'inno­vació, però si fallen les per­so­nes no hi ha res a fer...»

I és que no hi ha inno­vació sense cre­a­ti­vi­tat. Inno­var, de fet, és desen­vo­lu­par idees ori­gi­nals i útils de forma que tin­guin èxit. Per tant, sense idees resulta tre­men­da­ment com­pli­cat pre­ten­dre inno­var. Però, què fa falta per ser cre­a­tiu? Quins com­por­ta­ments carac­te­rit­zen les per­so­nes amb capa­ci­tat cre­a­tiva? Vull des­ta­car almenys cinc carac­terísti­ques essen­ci­als en aquest sen­tit: