Durant els segles XVI i XVII, els països occi­den­tals es van dedi­car a la cacera i a la crema de brui­xes. Quan es con­si­de­rava, qui sap amb quin cri­teri, que cer­tes dones prac­ti­ca­ven la màgia, se les acu­sava de ser còmpli­ces dels poders malèfics, d’escam­par malal­ties i de segres­tar les ments, i final­ment les cre­ma­ven a la foguera. Aquesta pràctica es va aca­bar amb les idees il·lus­tra­des de la Revo­lució Fran­cesa, quan la ciència i la raó van demos­trar que no exis­teix la supo­sada màgia i que els fenòmens de la natura tenen una causa lògica que podem arri­bar a enten­dre per tal de con­tro­lar-los amb eines tec­nològiques. O això sem­blava, perquè una de les sor­pre­ses del món pandèmic actual és fins a quin punt, mal­grat tots els avenços del conei­xe­ment, la men­ta­li­tat fantàstica encara pre­val. Durant tot el 2020 hem sen­tit les teo­ries més exòtiques, des de la versió segons la qual el virus ha estat fabri­cat en un labo­ra­tori fins que sim­ple­ment no exis­teix. I ara, jun­ta­ment amb la ter­cera onada de con­ta­gis i morts, vindrà la ter­cera onada de para­noia: la segu­re­tat de les vacu­nes. Segons sem­bla, fins al 40% dels ciu­ta­dans de França diuen que no es volen vacu­nar perquè no tenen clar que la vacuna sigui segura. Els astres de l’esport, fins i tot els que van ser con­fir­mats con­su­mi­dors de dro­gues no auto­rit­za­des, tenen més cre­di­bi­li­tat que els científics, per no par­lar que estan infi­ni­ta­ment més ben pagats. Cor­ren mis­sat­ges per les xar­xes amb tota mena de perills. L’argu­ment gene­ral és que la tec­no­lo­gia de les vacu­nes no s’ha pro­vat mai en humans, mal­grat les dese­nes de milers de volun­ta­ris que les han pro­vat en els assaigs clínics, sense grans efec­tes adver­sos. Pot­ser cal recor­dar que al món sense vacu­nes, ja hi hem vis­cut durant tot l’any 2020 i no ha estat cap festa. Si dub­tem de la segu­re­tat de les vacu­nes, el risc del virus després de 64 mili­ons de per­so­nes infec­ta­des i més de 1,5 mili­ons de morts ja està més que demos­trat. La meva teo­ria pre­fe­rida, tan­ma­teix, és que les far­macèuti­ques ens volen donar la vacuna per can­viar-nos el genoma humà. Teòrica­ment, les per­so­nes i els rato­lins com­par­tim el 99% dels gens. Per tant, els científics ens podrien arri­bar a con­ver­tir a tots en rose­ga­dors, acon­se­guint així el pro­digi que fins ara només ha acon­se­guit, que sapi­guem, una per­sona: la fada pro­tec­tora de la Ven­ta­focs.