Temps de reformes

Coro­na­vi­rus

La pandèmia de coro­na­vi­rus, que ja ha matat més de 400.000 per­so­nes als Estats Units, és la pri­o­ri­tat número u del pre­si­dent Biden, que, des del pri­mer moment, es va des­mar­car del nega­ci­o­nisme de Trump. Les com­petències per fer front a la pandèmia són, bàsica­ment, en mans dels estats i d’altres admi­nis­tra­ci­ons, però l’exem­ple del pre­si­dent és molt impor­tant a l’hora de guiar el com­por­ta­ment dels ciu­ta­dans. Per això, una de les pri­me­res mesu­res del nou govern serà impo­sar l’ús de mas­ca­reta i de distància social als edi­fi­cis fede­rals i per a tot­hom qui tre­ba­lli per a l’admi­nis­tració de Was­hing­ton.

Paral·lela­ment, Biden vol inten­si­fi­car la velo­ci­tat de vacu­nació de la població i s’ha fixat l’objec­tiu de vacu­nar, com a mínim amb la pri­mera dosi, cent mili­ons de nord-ame­ri­cans durant els seus pri­mers dies a la Casa Blanca. L’altra gran mesura d’exe­cució imme­di­ata serà rever­tir la decisió de Trump de fer sor­tir els Estats Units de l’Orga­nit­zació Mun­dial de la Salut (OMS).

Eco­no­mia

La política econòmica de la nova admi­nis­tració està del tot con­di­ci­o­nada per les con­seqüències de la pandèmia, que està per­ju­di­cant, espe­ci­al­ment, els més vul­ne­ra­bles. Una de les pri­me­res mesu­res del pre­si­dent serà esten­dre la moratòria sobre els des­no­na­ments i l’exe­cució de les hipo­te­ques, així com con­ge­lar el paga­ment dels crèdits fede­rals per a estu­di­ants. Alhora, farà arri­bar diners a les clas­ses tre­ba­lla­do­res més afec­ta­des per la pandèmia. Biden va anun­ciar la set­mana pas­sada un paquet d’estímul econòmic d’1,9 bili­ons de dòlars per fer front a les con­seqüències econòmiques de la Covid-19.

Més enllà de les mesu­res per com­ba­tre la pandèmia, el nou govern també s’ha com­promès a revo­car les reta­lla­des d’impos­tos que va apro­var el pre­si­dent Trump.

Medi ambi­ent

A l’agenda de Biden i de la vice­pre­si­denta, Kamala Har­ris, hi ha en un lloc des­ta­cat la lluita con­tra el canvi climàtic. El nou govern exem­pli­fi­carà el com­promís amb el medi ambi­ent amb el retorn dels Estats Units a l’Acord pel Clima de París del 2015, que pre­veu, entre altres coses, mesu­res per man­te­nir la tem­pe­ra­tura del pla­neta. La sor­tida dels EUA es va fer efec­tiva el 4 de novem­bre pas­sat i ara l’exe­cu­tiu de Biden pre­veu tor­nar-hi ofi­ci­al­ment abans de trenta dies. El pre­si­dent tre­ba­llarà amb el Congrés per apro­var lleis que per­me­tin al país asso­lir el nivell de zero emis­si­ons d’aquí a l’any 2050.

El govern demòcrata també s’ha com­promès a con­vo­car una cimera mun­dial sobre el medi ambi­ent durant els pri­mers cent dies de pre­sidència.

Immi­gració

Donald Trump va gua­nyar les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als del 2016, en bona part, per les seves pro­me­ses de mà de ferro en matèria d’immi­gració. Una de les pri­me­res mesu­res que va pren­dre va ser vetar l’entrada als Estats Units dels ciu­ta­dans de set països de majo­ria musul­mana que, final­ment, després de diver­sos reves­sos judi­ci­als, es va limi­tar a set estats dife­rents: l’Iran, Líbia, Somàlia, Síria, el Iemen, Veneçuela i Corea del Nord. El vet serà revo­cat.

El tema més impor­tant, però, que s’arros­sega des de fa molts anys, és la regu­la­rit­zació dels prop d’onze mili­ons d’immi­grants que hi ha el país en situ­ació irre­gu­lar. L’admi­nis­tració Biden enviarà una pro­posta al Congrés perquè trobi una fórmula perquè puguin empren­dre el camí cap a la ciu­ta­da­nia nord-ame­ri­cana.

El pro­jecte estel·lar de Trump va ser, sense cap dubte, la cons­trucció d’un mur al llarg de la fron­tera amb Mèxic. El seu govern va cons­truir part d’aquesta bar­rera, tot i que, en la majo­ria de casos, més que un mur el que s’ha fet és una tanca. Pels demòcra­tes, el pro­jecte faraònic de l’admi­nis­tració repu­bli­cana és una manera de dila­pi­dar els diners, tot i que no renun­cien a inver­tir en con­trols fron­te­rers més basats, però, en la tec­no­lo­gia.

Igual­tat racial

Durant el dar­rer any de man­dat de Trump ha escla­tat una tensió racial, fins ara més soter­rada, espe­ci­al­ment entre els negres. El deto­nant va ser la mort per asfíxia de l’afro­a­me­ricà George Floyd a mans d’un poli­cia blanc, a la qual van seguir altres vícti­mes i una allau de mani­fes­ta­ci­ons repri­mi­des amb con­tundència per les for­ces de segu­re­tat. Biden ha anun­ciat que fir­marà un decret sobre la igual­tat racial i dema­narà a dife­rents agències dels EUA que posin en marxa un pla per com­ba­tre la desi­gual­tat d’opor­tu­ni­tats. També crearà un cos per aju­dar les dife­rents poli­cies del país a empren­dre refor­mes.