Tot i que encara sense prou força, pro­ba­ble­ment ens tro­bem a l’inici de la recu­pe­ració econòmica. Els asses­sors finan­cers -aquests pro­fes­si­o­nals encara massa des­co­ne­guts i con­fo­sos sovint amb pura­ment uns ban­quers- després de més d’un any acom­pa­nyant cli­ents en la tra­ves­sia de la crisi econòmica i sanitària sense pre­ce­dents que hem vis­cut, ens diri­gim ara cap a un canvi de cicle en què hau­rem de resol­dre rep­tes encara més grans. Fins ara, hauríem d’haver evi­tat pro­ba­ble­ment les ven­des brus­ques i el fer can­vis en les car­te­res d’inver­si­ons dels nos­tres cli­ents i, per tant, haver apro­fi­tat el com­por­ta­ment sor­pre­nent­ment posi­tiu de la majo­ria de mer­cats finan­cers mun­di­als durant la pandèmia, amb la molt pro­pera excepció del des­gra­ciat Ibex 35.

Tant si ho hem acon­se­guit com si no, ara ens enfron­tem, nosal­tres i els nos­tres cli­ents, a una llarga fase de recu­pe­ració econòmica que anirà acom­pa­nyada d’opor­tu­ni­tats d’inversió, però també de ris­cos deri­vats dels enor­mes dese­qui­li­bris que ha gene­rat el col·lapse econòmic. Els mit­jans que els governs han uti­lit­zat per sua­vit­zar la crisi, com ara el sobre­en­deu­ta­ment públic, l’expansió monetària gai­rebé infi­nita i el suport a empre­ses i sec­tors amb de vega­des poc futur, que s’ha infil­trat entre el suport directe a empre­ses i indústries que real­ment l’han neces­si­tat, seran obs­ta­cles que podrien retar­dar el retorn a l’esta­bi­li­tat.

És una bona idea començar a pre­pa­rar la nos­tra res­posta pro­fes­si­o­nal a una situ­ació a par­tir d’aquí molt com­plexa per a la gestió de l’estalvi en aquest temps de recu­pe­ració però encara de crisi. Hem d’afron­tar, simultània­ment, una situ­ació econòmica molt exi­gent i l’acce­le­ració dels can­vis que des de fa temps s’impo­sen sobre els ser­veis finan­cers i que l’asses­so­ra­ment finan­cer està incor­po­rant. Tenim poc temps fins que la cam­pa­nya de vacu­nació i la rela­tiva immu­ni­tat a la covid-19 ens situïn en una major nor­ma­li­tat i ens exi­gei­xin con­sells per pren­dre deci­si­ons finan­ce­res obli­ga­des en l’entorn de la recu­pe­ració econòmica, amb tots els seus ris­cos i opor­tu­ni­tats.

El marc estruc­tu­ral de la pro­fessió d’asses­so­ra­ment i pla­ni­fi­cació finan­cera con­ti­nuarà sota la pressió -però ara amb una inten­si­tat encara més gran- de les qua­tre grans for­ces que l’han con­di­ci­o­nat durant els dar­rers anys. Es tracta de l’ano­me­nada RDSD: la regu­lació i els requi­sits de com­pli­ment nor­ma­tiu inces­sants; la digi­ta­lit­zació com a gran motor dels ser­veis finan­cers que ofe­rim i com a base de la tec­no­lo­gia, tan deci­siva en el crei­xe­ment econòmic actual i en les opor­tu­ni­tats d’inversió; la sos­te­ni­bi­li­tat, ara ja un cri­teri essen­cial que cal incor­po­rar a les car­te­res d’inver­si­ons i una exigència addi­ci­o­nal a incor­po­rar en les nos­tres tas­ques d’asses­so­ra­ment, i final­ment, la demanda, que òbvi­a­ment es con­fi­gura cada vegada més des­a­fi­ant i can­vi­ant, i per ser depe­nent del per­fil del cli­ent. I tots aquests ele­ments medi­a­tit­zats pels tipus d’interès zero i nega­tius que eli­mi­nen la inversió sense risc i con­dem­nen a l’estalvi modest i, per tant, con­ser­va­dor, a la pèrdua de poder adqui­si­tiu del que amb tant esforç s’ha acu­mu­lat.