La despesa militar va augmentar en el primer any de la pandèmia un 2,6% arrossegada pel rearmament dels EUA, la Xina i Rússia. Washington hi va dedicar un 4,5% més el 2020 que el 2019, segons les últimes dades de l’Stockholm International Peace Research Institute (Sipri). L’entitat ho atribueix a la “modernització del seu arsenal nuclear i a l’adquisició d’armes a gran escala”. “Això reflecteix la preocupació creixent davant la percepció d’amenaça de competidors estratègics com ara la Xina i Rússia, i la deriva de l’administració Trump de reforçar el que considerava una despesa militar minvada”, afirma Alexandra Marksteiner, del Sipri. Segons l’entitat, els EUA són de lluny la primera potència militar del món: representen gairebé un 40% de tota la despesa global en defensa. En un context de creixent rivalitat amb el gegant nord-americà, la Xina no ha parat d’augmentar la seva despesa militar en els últims 26 anys. El 2020 es va incrementar un 1,9%. Malgrat la Covid-19, Europa també va destinar més diners a defensa, un 4% més. Un increment liderat per Itàlia (7,5%), Alemanya (5,2%), el Regne Unit (2,9%) i França (2,9%). L’Estat espanyol es va desmarcar d’aquesta línia i va reduir la despesa militar un 0,2% l’any passat. Ara bé, aquesta partida representa un 1,4% del PIB espanyol, un punt percentual més que l’any anterior. A més, el Centre Delàs d’Estudis per la Pau va denunciar ahir que el pressupost de l’Estat del 2021 incrementa un 10% la partida de despesa militar i va lamentar que, tot i la pandèmia, els recursos no s’hagin reorientat per cobrir necessitats socials i sanitàries.