Pocs dies després que es filtrés la reso­lució del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC) que deses­tima el recurs inter­po­sat per Josep Rull con­tra la seva con­demna a 10 anys i sis mesos de reclusió, ahir es va donar a conèixer el con­tin­gut de la sentència. Un text que, de prin­cipi a fi, jus­ti­fica la pena impo­sada pel Suprem en con­si­de­rar que l’excon­se­ller de la Gene­ra­li­tat va actuar “com a pro­mo­tor de la sedició”, jun­ta­ment amb la resta de pre­sos polítics, con­vo­cant “mas­si­va­ment els ciu­ta­dans perquè el dia asse­nya­lat per al referèndum acu­dis­sin a votar a qual­se­vol col·legi”. El propòsit últim de Rull i de la resta d’acu­sats, segons hi afe­geix el Cons­ti­tu­ci­o­nal, era “deter­mi­nar la secessió; és a dir, la subs­ti­tució del legítim marc jurídic esta­blert per la Cons­ti­tució i l’Esta­tut d’Auto­no­mia, pel dis­se­nyat en la citada llei de tran­si­to­ri­e­tat”. En el seu rao­na­ment, la sentència de la qual ha estat ponent el magis­trat Ricardo Enríquez, també rebutja els gros de plan­te­ja­ments fets per Rull en el recurs, com ara que no havia tin­gut un jutge impar­cial. Com ja va pas­sar amb Jordi Turull, la reso­lució ha tin­gut un vot par­ti­cu­lar con­trari dels magis­trats pro­gres­sis­tes Juan Anto­nio Xiol i María Luisa Bala­guer. La seva tesi va just en la direcció contrària de la resta dels seus com­panys, ja que tro­ben la pena impo­sada del tot des­pro­por­ci­o­nada. I un dels motius que esgri­mei­xen és que “són accep­ta­bles els dub­tes rela­tius al fet que els actes del 20 de setem­bre i l’1 d’octu­bre del 2017 repre­sen­tin actes típics d’alçament públic i tumul­tu­ari”, ja que, entre altres raons, els inci­dents que s’hau­rien pogut pro­duir el dia del referèndum tin­drien un caràcter “aïllat”. Amb el pro­nun­ci­a­ment de l’alt tri­bu­nal a la mà, i amb aquest vot par­ti­cu­lar també com a munició argu­men­tal, l’antic con­se­ller ja té el camí desem­bros­sat per recórrer a Europa.