Un efecte secun­dari posi­tiu de la pandèmia de la covid-19 ha estat mos­trar els bene­fi­cis tan­gi­bles, tant econòmics com soci­als, de la ciència oberta.

El con­cepte ciència oberta té una àmplia gamma de sig­ni­fi­cats. Van des de la publi­cació de resul­tats de la recerca, en opo­sició a la con­fi­den­ci­a­li­tat, fins a l’inter­canvi gratuït de tot el procés de la recerca, inclo­sos pro­to­cols, anàlisis, tau­les de dades i resul­tats, i qua­derns de labo­ra­tori per afa­vo­rir la repro­duc­ti­bi­li­tat dels resul­tats i la reu­ti­lit­zació de les dades.

Avui poques per­so­nes posen en dubte que la ciència oberta té i haurà de tenir un impacte econòmic crei­xent, però no hi ha un acord sobre quins impac­tes són ni quin podria ser-ne l’abast. M’atre­veixo a dir que molts res­pon­sa­bles polítics, empre­sa­ris i líders d’ins­ti­tu­ci­ons científiques, tot i creure-hi, no sabrien gaire bé què fer per impul­sar la ciència oberta. És obvi, però, que poder com­par­tir dades com­porta un gran estalvi de temps en recerca d’infor­mació, més encara si resul­tats i dades es dipo­si­ten en repo­si­to­ris de lliure accés.

L’exem­ple de la lluita con­tra el SARS-CoV-2 ens ser­veix per veure de manera evi­dent què repre­senta la ciència oberta per al ràpid avenç de la recerca i la seva apli­cació, tant des del punt de vista de bene­fici social com des del punt de vista econòmic.

Al començament de la pandèmia, les pre­vi­si­ons més opti­mis­tes no indi­ca­ven que abans de final del 2020 hi hau­ria vacu­nes ni que a mei­tat del 2021 una gran part de la població de països amb recur­sos esta­ria vacu­nada. No només la vacuna, sinó que el conei­xe­ment sobre una enorme quan­ti­tat de fàrmacs i la seva uti­li­tat ha estat para­digmàtic. Pos­si­ble­ment, per­me­tran avenços subs­tan­ci­als en la lluita con­tra malal­ties de mal pronòstic.

Què ha pas­sat? Una gran quan­ti­tat de científics han publi­cat els seus resul­tats en obert i de lliure accés, els han com­par­tit i, al mateix temps, les prin­ci­pals edi­to­ri­als han posat en obert els arti­cles que es publi­quen a les seves revis­tes i que nor­mal­ment només es poden lle­gir per subs­cripció o paga­ment específic. Tot el sis­tema de recerca biomèdic, o gai­rebé tot, s’ha posat al ser­vei d’una fina­li­tat con­creta. El resul­tat, mal­grat detrac­tors, ha estat espec­ta­cu­lar. Podeu ima­gi­nar que hau­ria pas­sat si s’hagués fet el mateix per, per exem­ple, eli­mi­nar els plàstics?

És, prin­ci­pal­ment, a través de les publi­ca­ci­ons que els inves­ti­ga­dors pro­por­ci­o­nen la infor­mació científica, però aquesta via diu poc de les pos­si­bles apli­ca­ci­ons comer­ci­als. D’altra banda, els inves­ti­ga­dors de les uni­ver­si­tats i dels cen­tres púbics, a través de grans subs­crip­ci­ons, tenen més accés a la infor­mació que la majo­ria de les empre­ses. Aquest és un buit que neces­si­tem cobrir.

Davant aquesta falta de conei­xe­ment con­cret sobre els bene­fi­cis de la ciència oberta, seria alta­ment posi­tiu que tinguéssim un sis­tema de reco­llida i de trac­ta­ment de la infor­mació per dis­po­sar d’indi­ca­dors que incen­ti­ves­sin les admi­nis­tra­ci­ons a inver­tir més per impul­sar la ciència oberta.

Igual­ment, divul­gar ade­qua­da­ment el conei­xe­ment científic entre els ciu­ta­dans, tot mos­trant els bene­fi­cis de la recerca, pro­ba­ble­ment pro­vo­ca­ria la retro­a­li­men­tació del sis­tema, ja que el ciu­tadà impul­sa­ria l’admi­nis­tració a inver­tir en recerca i a poten­ciar la ciència oberta.

La infor­mació científica deta­llada en obert arriba als científics, però no aporta cap bene­fici soci­o­e­conòmic si els que l’han d’apli­car no hi acce­dei­xen. A Cata­lu­nya, el sis­tema està man­cat d’una part fona­men­tal, la visi­bi­li­tat i l’acces­si­bi­li­tat dels conei­xe­ments per a aquells que podrien fer-los ser­vir per inno­var i arri­bar al mer­cat de manera més àgil i com­pe­ti­tiva. Neces­si­tem una pla­ta­forma intel·ligent, capaç de ges­ti­o­nar la infor­mació, amb experts, que ofe­reixi una manera efi­ci­ent de nave­gar pels recur­sos, la tec­no­lo­gia i les capa­ci­tats d’inno­vació que hi ha en l’eco­sis­tema d’inno­vació català.

A Cata­lu­nya dis­po­sem del sis­tema CORA, amb els ingre­di­ents per fer-ho i, a més, tenim la sort de tor­nar a tenir un depar­ta­ment encar­re­gat de la uni­ver­si­tat i la recerca, amb capa­ci­tat per impul­sar l’eco­no­mia del conei­xe­ment. La seva decla­ració d’inten­ci­ons en l’àmbit de la ciència oberta ens anima a pen­sar que en aquesta legis­la­tura es podria fer un pas de gegant per dis­po­sar de totes les eines que demana la soci­e­tat del conei­xe­ment.