Opinió

Més enllà de la borsa

Els beneficis de les empreses s’han recuperat en gran mesura de la crisi de la pandèmia, però potser els preus de les accions ho han fet amb massa alegria. Tot i això, l’argument majoritari dels analistes és poc discutible: amb aquests tipus d’interès tan baixos o negatius les alternatives a la borsa estan condemnades a la pèrdua de poder adquisitiu

L’Econòmic em sug­ge­reix si aquest arti­cle que estrena la tar­dor el podria cen­trar a ana­lit­zar els ris­cos (Ever­grande, preus ener­gia i inflació, pos­si­bles girs en la política monetària, etc.) més recents que ame­na­cen els majo­ritària­ment impe­ca­bles resul­tats de les bor­ses mun­di­als des de començaments d’any. Ho faré, i afe­giré alguns ele­ments que sense ser intrínsecs dels mer­cats finan­cers hau­rien de pre­o­cu­par igual­ment els inver­sors.

La major part dels indi­ca­dors bor­sa­ris pre­sen­ten aquest any 2021 -i, de fet, des de finals de març de l’any pas­sat- uns resul­tats molt bons sense caure afor­tu­na­da­ment en exces­si­ves eufòries, que no són mai gaire posi­ti­ves per a l’evo­lució dels preus de les empre­ses cotit­za­des. Així, i seguint la tra­jectòria dels dar­rers anys, els índexs nord-ame­ri­cans des­ta­quen però menys. L’S&P 500, pot­ser el prin­ci­pal indi­ca­dor de les bor­ses dels EUA s’ha reva­luat un 16,7% fins al 6 d’octu­bre pas­sat; la més res­trin­gida mit­jana indus­trial Dow Jones, un 22,4%, i l’aquest any més con­tin­gut índex tec­nològic Nas­daq, un 15,2%. A Europa, el glo­bal Euros­toxx 50 porta un 12,5%, a mig camí entre el 16,2% del CAC 40 francès i el 9,1% del Dax ale­many, o del quasi sem­pre endar­re­rit Ibex-35, amb un 8,3%.

Cer­ta­ment tot això ha por­tat a unes valo­ra­ci­ons pot­ser una mica peri­llo­ses. Els bene­fi­cis de les empre­ses s’han recu­pe­rat en gran mesura de la crisi de la pandèmia, però pot­ser els preus de les acci­ons ho han fet amb massa ale­gria. Tot i això, l’argu­ment majo­ri­tari dels ana­lis­tes és poc dis­cu­ti­ble: amb aquests tipus d’interès tan bai­xos o nega­tius les alter­na­ti­ves a la borsa estan con­dem­na­des a la pèrdua de poder adqui­si­tiu. Quan avui la inflació de molts països se situa en el 3 i 4%, els dipòsits i comp­tes cor­rents sense retri­bució o nega­tiva es con­ver­tei­xen en pira­nyes des­truc­to­res de valor per al nos­tre estalvi. Això és un risc real que empenta els inver­sors a la renda vari­a­ble, a les acci­ons.

A par­tir d’aquí, totes les ame­na­ces que vul­guem: la pos­si­bi­li­tat d’una crisi d’endeu­ta­ment a la Xina, un empit­jo­ra­ment dels sub­mi­nis­tres a les indústries ja prou en coll d’ampo­lla en molts sec­tors, un enquis­ta­ment de la inflació quan ara encara podria ser oca­si­o­nal, o una recai­guda en la pandèmia ori­gi­nada en algu­nes de tan­tes parts del món on el nivell de vacu­nació con­tra la covid és encara molt baix, etc. Dit això, cal remar­car que passi el que passi en l’eco­no­mia i, en con­seqüència, en els mer­cats finan­cers, final­ment és el mateix inver­sor qui deci­deix en gran mesura la seva sort. Així, depe­nent d’on ens situem en relació amb diver­sos temes, ens poden afec­tar posi­ti­va­ment o nega­ti­va­ment. Asse­nya­lem-ne alguns:

La sos­te­ni­bi­li­tat i l’ESG. Els cos­tos d’incor­po­rar cri­te­ris de sos­te­ni­bi­li­tat a les empre­ses i en els pro­ces­sos d’inversió són impor­tants i afec­ta­ran nega­ti­va­ment les ren­di­bi­li­tats. Negar-ho no ser­veix de rés, espe­ci­al­ment perquè l’alter­na­tiva de no con­tem­plar l’ESG serà molt pro­ba­ble­ment més cos­tosa a mig i llarg ter­mini, per altra banda els horit­zons impres­cin­di­bles de les inver­si­ons. No hi ha opci­ons que no pas­sin per una deci­dida aposta per fre­nar el canvi climàtic i en favor de la des­car­bo­nit­zació i per la bio­di­ver­si­tat. I tot això reque­rirà molts recur­sos d’inversió que es detrau­ran d’altres objec­tius. Ho estem veient amb la des­a­fo­rada pujada de l’ener­gia, en gran mesura pels drets d’emissió de CO2, final­ment el preu a pagar per la immen­sa­ment cara tran­sició ecològica.

Els sala­ris i el salari mínim. Cer­ta­ment, si els sala­ris no millo­ren, o si la pujada de preus no es tras­llada a les ren­des sala­ri­als, es fre­narà un con­sum ja prou espan­tat i l’eco­no­mia no es recu­pe­rarà com espe­rem. I si es tras­llada i la recu­pe­ració no és prou forta, ens fre­na­rem per aug­ment de cos­tos. Hauríem de començar a evi­tar la inflació que ho dege­nera tot, però això implica apu­jar els tipus d’interès, que és pit­jor remei que malal­tia. El salari mínim és una altra cosa. Pot­ser és un intent de justícia social però final­ment és una inter­venció extra mer­cat i una font de dis­tor­si­ons. Ara no en neces­si­tem, de dis­tor­si­ons, i menys que puguin impe­dir la millora de l’atur juve­nil, una plaga de la qual els polítics par­len tan poc com poden.

Les crip­to­mo­ne­des i el ‘tra­ding’. Un con­sell per als pares que estan tan orgu­llo­sos amb els seus fills que fan tra­ding amb la set­ma­nada i sovint amb crip­to­mo­ne­des. Mireu, els vos­tres cadells no fan més que una espe­cu­lació pot­ser pit­jor i més peri­llosa que el joc en línia. Si no es con­ver­tei­xen en ludòpates incu­ra­bles, tin­dreu sort. I això no té rés a veure amb les pos­si­bi­li­tats i el poten­cial de les crip­to­mo­ne­des, la toke­nit­zació i el block chain en gene­ral.

Asses­so­ra­ment. Cal que no es torni a per­dre aquesta paraula que tant hem neces­si­tat i neces­si­tem per sal­var o recu­pe­rar la nos­tra salut finan­cera. Això sí, con­sells pro­fes­si­o­nals, ètics i intel·ligents. No són fàcils.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.