Política

Memòria històrica

El quadern del canvi

La llibreta d’una escolar gironina del setembre del 1938 a l’abril del 1939, document clau per veure el pas de la República a la dictadura

El nou règim hi ensenya “les urpes” del que serà l’escola franquista

Els mestres republicans ajudaven els nois i les noies a pensar i no a repetir, emmagatzemar informació

Va titular la redacció escolar Una agradable sorpresa i la va escriure el novembre del 1938. Consol Colomer Jou, que vivia al carrer de la Rutlla de Girona, anava a classe a l’escola Carles Marx, on ara hi ha La Salle. Durant la guerra, els col·legis religiosos es van rebatejar amb noms ben significatius, però també es va fer un gran esforç per mantenir l’escolarització dels infants en temps de bombardejos i d’escassetat de proveïments. En el seu relat, Consol Colomer explica quina ha estat aquesta “agradable sorpresa”: els llapis i llibretes que els han fet arribar els nens de Suïssa. Era com un regal avançat de Nadal. L’ajut humanitari que Suïssa va enviar a la Girona de la rereguarda va ser especialment destacable. La solidaritat és un dels valors que els mestres republicans inculquen als alumnes i que testimonia Consol Colomer en un dels dos quaderns escolars que ara, als 94 anys, guarda com un tresor. Passant les pàgines, gens deteriorades, d’un dels quaderns de tapa dura, que la seva propietària estrena amb el nou curs, el 12 de setembre del 1938, i que comença amb una lliçó de geografia europea, es poden llegir altres contes amb missatge com ara el titulat L’honradesa d’un nen pobre.

La cal·ligrafia és excel·lent i l’escolar embelleix les pàgines on s’expliquen, anotades amb apunts que són brodats, les diferents matèries (geografia, problemes matemàtics, gramàtica, ciències, física) i ho decora amb sanefes horitzontals de diferents motius.El castellà es combina amb el català: des del decret de bilingüisme, l’abril del 1931, s’incorpora la llengua catalana a les escoles del país. Així, Consol Colomer fa una traducció del castellà al català, aprèn els temps verbals simples i compostos del verb haber, busca sinònims a adjectius com ara insigne, quimérico i veloz, aprèn nocions de fisiologia, el principi de Pascal, què és la gravetat i la llei de la palanca. En la matèria de geografia política, ha dibuixat les banderes europees: la que correspon a Espanya és la tricolor republicana, roig, groc i lila. Al mateix quadern, amb una lletra més gran, menys acurada, sense garlandes als marges però amb banderes i crucifixos, es pot llegir un altre dictat. És en castellà i comença per Viva España.

El 25 d’abril del 1939, el quadern de Consol Colomer deixa de ser preciosista i amb lliçons també ben diferents. En aquesta segona part, fàcilment identificable, en castellà, s’explica l’Alcázar de Toledo, els fets del 2 de Maig, l’anàlisis gramatical del parenostre i una oració amorosa a la Immaculada Concepció.

“És un testimoni directe del pas de la República a la dictadura”, assenyala el pedagog i docent Salomó Marquès, especialista en el magisteri republicà, en relació al valor del quadern, “molt ric de contingut“, i molt més que un objecte que explica per si sol la història. Marquès destaca que és un document clau per veure el canvi que va significar passar d’una República “ convençuda de la importància de l’educació per fer un país lliure” a una dictadura. “Al quadern, aquesta dictadura comença a ensenyar les dents del que serà l’escola franquista. Els mestres –remarca el pedagog– són els culpables per les autoritats franquistes de tots els mals republicans. Una mestra exiliada a Tijuana li ho va resumir així: ‘Ajudàvem els nois i les noies a pensar, no pas a repetir el que deia el senyor mestre.’”

Educació femenina

Consol Colomer, en un segon quadern, escriu en català i en una desena de pàgines el que li ensenyen com a educació femenina. S’explica la importància del paper de la dona a la llar i com pot ser una bona preparació ajudar a la mare “amb el pes feixuc de la casa i a tenir cura dels germanets petits”. Hi ha indicacions de com ser una convidada amable, però també de com fer dissabte i la bugada. “S’ha de desmitificar”, assenyala Marqués recordant que l’escola republicana va fer un pas molt important en el fet d’aplegar a la mateixa aula nens i nenes, “però els ensenyaments eren diferents”. La República va portar el divorci i l’avortament per a les dones; la dictadura franquista les va tornar a les tres c: “cocina, cama y capilla”.

Els quaderns són una mostra de la voluntat política de continuar les classes fins a l’últim moment i de la importància que per la República tenia l’educació. Així, el 24 de juliol del 1938, dos mesos abans que Consol Colomer estrenés curs i quadern, es col·loca la primera pedra del que havia de ser l’escola Prat de la Riba a Girona, “un acte de fe que la proximitat del final de la guerra va reduir a una quimera”, escriu l’historiador Joaquim Nadal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.