Economia

Els fons europeus nodreixen els comptes postpandèmia

El projecte de la Generalitat per al 2022 preveu un volum històric de 38.139 milions

Despesa social, infraestructures i recerca centren el document

Els Next Generation aporten 2.142 milions

Les seqüeles encara incertes de la pandèmia i els ajuts europeus, pensats precisament per compensar-les, marquen el projecte de pressupostos presentats ahir pel conseller d’Economia, Jaume Giró, a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, per al seu posterior debat parlamentari. Sota l’epígraf ReActivem Catalunya, els comptes són els més expansius de la història i l’objectiu, segons el govern, és “l’aposta per la despesa social, les infraestructures, la recerca i la societat del coneixement”, per tal de revifar l’economia i el benestar dels ciutadans, ja que tres quartes parts de la xifra total, 38.139 milions d’euros, aniran destinades a despesa social.

L’increment respecte al pressupost del 2020 –any amb el qual el govern compara les dades presentades ahir, ja que el 2021 hi ha una pròrroga dels comptes de l’any passat– també bat un rècord històric, 5.618 milions, un 17,3% en termes relatius.

El salt temporal fa que, comptat i debatut, el creixement respecte a l’any passat no sigui tan voluminós, atès que l’excepcionalitat de la pandèmia va fer que l’execució dels comptes prorrogats, és a dir, la despesa real, fos superior al pressupost teòric. Sigui com sigui, en el creixement previst del pressupost s’emmarquen els 2.142 milions d’euros provinents dels fons europeus Next Generation, desglossats en 1.527,6 milions del Mecanisme de Recuperació i 614,4 del React.

Pel que fa als ingressos, els no financers i no finalistes, és a dir, que no tenen una destinació determinada d’antuvi, seran de 27.256 milions, que gràcies a l’aplicació de la taxa de referència del dèficit públic, un 0,6% del PIB, que representa el permís per gastar 1.487 milions més, i els ajustos de la normativa SEC, deixen el límit de despesa no financera i no finalista en 30.015 milions.

Juntament amb els ingressos finalistes (7.788 milions, coberts en bona part pel fons Next Generation) i els ajustos SEC corresponents, a més de la despesa financera (estimada en 154 milions), fan que aquests ingressos facin quadrar el pressupost.

El projecte de pressupostos detalla l’evolució de la recaptació impositiva, tant la provinent dels impostos propis com la dels cedits. Entre els primers, la majoria preveuen ingressar força per sota del captat el 2020 pels estralls de la pandèmia en el consum i en l’activitat productiva, però s’estimen creixements significatius en tots els tributs mediambientals, com ara el que grava les emissions de diòxid de carboni de vehicles o el de les instal·lacions que afecten el medi ambient, que recaptaran, respectivament, 160 i 155 milions. En total, els impostos propis s’elevaran un 60%, fins als 410 milions.

Els impostos cedits també aportaran més diners i en termes percentuals el creixement serà d’un 11,3%, que deixarà la xifra en 4.275 milions, gràcies sobretot al creixement de l’impost de successions i el que s’aplica sobre dipòsits en entitats de crèdit, que compensen caigudes en altres gravàmens, com el del joc o el d’operacions societàries.

Per departaments, tots, llevat del d’Economia i Hisenda, augmenten la despesa, especialment els de nova creació, com el d’Igualtat i Feminismes i el d’Acció Climàtica. En volum, però, Salut i Educació s’emporten les partides més substancioses. La Generalitat també preveu incrementar el seu personal, concretament en 28.882 persones, amb la prioritat posada en els àmbits de salut i educació, incloent-hi els reforços que ha exigit la pandèmia, i també en el de seguretat, amb les noves promocions de mossos, bombers i agents rurals.

Finalment, de cara a l’any vinent, el govern proposa al Parlament un increment de la inversió de gairebé 2.000 milions respecte als dos anys precedents, fins als 3.951 milions en total, que es destinaran sobretot a polítiques de salut, amb partides importants també per a polítiques d’habitatge, educació, carreteres i altres infraestructures com ara les telecomunicacions i les ferroviàries, entre altres destinacions. El projecte de pressupostos també inclou un fons Covid extra de 500 milions, en espera que l’Estat faci la seva aportació en aquest àmbit.

LA XIFRA

33,8
per cent
és el pes que el deute públic tindrà sobre el PIB l’any vinent, amb una reducció de 2,2 punts percentuals.

Optimisme cautelós en les perspectives econòmiques

Respecte a les perspectives econòmiques, les previsions del govern són moderadament optimistes, pendents de les repercussions que pugui continuar tenint la pandèmia i sobretot per l’impacte que tindran i que de fet ja estan tenint l’encariment de l’energia i altres factors com l’escassetat de certs components. En aquest sentit, l’estimació del creixement del PIB per a l’any vinent serà d’un 6,4%, la mateixa que per al conjunt de l’exercici en curs.

El quadre macroeconòmic també calcula que la demanda interna el 2022 aportarà al PIB una mica menys que enguany i passarà de ponderar-hi un 6,2% a un 5,5%, en part pel petit alentiment del consum de les llars i de les administracions, per bé que tots dos es mantindran a l’alça. Alhora, la formació bruta de capital, que inclou les inversions en els diversos sectors productius, s’accelera del 8,3% a l’11,9%. Finalment, el dinamisme actual de les exportacions, que han crescut un 25,7% entre el gener i l’agost d’enguany, fa preveure una bona evolució del comerç exterior de cara a l’any vinent. En aquest context, s’espera una recuperació “sostinguda” del mercat de treball, que deixaria la taxa d’atur del 2022 en un 11,2%, gairebé un punt per sota de la d’aquest any i força inferior al 14,4% de mitjana de l’Estat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.