És un sector molt tradicional, en què durant molts anys no hi ha hagut una gran innovació, només els portals immobiliaris, i hi ha gent amb iniciativa que s’ha trobat amb molts microprocessos en què poden aportar valor amb la tecnologia. També és veritat que entre aquestes més de 400 empreses hi ha una mica de tot. La línia que separa el sector immobiliari del sector financer, el legal i l’assegurador és molt prima.

Hi ha bàsicament tres oportunitats de donar un valor addicional al sector: el valor de cost, és a dir, que el client pot tenir el mateix servei a un cost menor; el valor de plataforma, el fet de poder fer un seguit de gestions en línia des de casa, i el valor d’experiència.

Les transformacions generen molt desencant, pors i recels. És cert que els uns venen amb un aire de superioritat pensant que l’organització tradicional és el passat, mentre que la gent del sector, que les han vist de tots els colors, creuen que els nouvinguts no tenen ni idea del negoci. Nosaltres estem a favor de construir ponts. Crec fermament que per fer front a aquesta quarta revolució industrial, els processos d’economia col·laborativa són els que realment tiren endavant els projectes.

Certament. Bé, aquí a Tecnotramit hem passat per totes les fases i a còpia de prova i error hem trobat un model que podríem anomenar híbrid. Hi ha temes que has de fer a casa amb gent de la casa, que coneix el negoci, que té el suport de professionals de fora amb una mentalitat potser més global. També hem afegit una altra capa: un sistema orbital de moltes petites companyies tecnològiques que donen serveis en aspectes concrets. Són start-ups que formen part d’aquest univers que estan cobrint bé petits segments en la cadena de valor.

Han de passar moltes coses i sabem que costarà molt. Venim d’un món lineal i predictiu i anem cap a un més global i exponencial. O compasses el teu creixement amb l’entorn o corres el risc de quedar-te en un reducte molt petit i d’acabar desapareixent. Per exemple, estem animant els professionals API que no es limitin al seu àmbit més local i que col·laborin amb professionals d’altres llocs on hi hagi oportunitats.

A la Corunya o en altres parts del món. Si un API té l’actiu i l’altre el client i hi ha unes normes i un àrbitre... És un exemple d’economia col·laborativa que a Catalunya està funcionant molt bé.

Efectivament. Tenim un mirall que és el sector financer que, a mesura que va augmentar la cultura financera de la població, ha sofisticat el catàleg de productes que ofereix. Està passant el mateix amb el sector immobiliari. Lògicament no pots comprar una nau logística o un coworking, però sí tenir una participació en un instrument d’inversió com ara un crowdfunding o una socimi. És un procés natural: a mesura que el sector ha cedit en rigidesa, ha augmentat la complexitat. S’estan sofisticant els actius i els instruments per invertir-hi s’està democratitzant.

Afegeix més dificultat. Les lleis sempre estan subjectes a ser polides, però l’estructura d’un marc jurídic ha de ser estable. No pot canviar en funció del color del partit polític que hi hagi al govern. En aquest país, però, ens hem acostumat a prendre decisions fonamentals que s’haurien de fer de manera estructural, a moure-les conjunturalment. En el cas de l’habitatge, a part del component econòmic hi ha un component social importantíssim, que és el més emotiu i el que genera vots. La llei de l’habitatge que prepara el govern de Pedro Sánchez és un clar exemple d’una norma pensada des d’un punt de vista conjuntural i no estructural i no és bo per a ningú, perquè genera inseguretat, i els diners fugen de la inseguretat. Si volem ser un pol d’atracció econòmic hi ha d’haver unes regles estables, no pas rígides, que en un entorn de canvi exponencial es puguin anar polint.

I tant! Però cal voluntat de diàleg. El que no pots fer és legislar d’esquena al sector, que és el que s’ha fet, tant a Catalunya com a Espanya. Hi ha un problema real que és d’accés a l’habitatge per a certs col·lectius de la població. Això no ho discuteix ningú, però hi pot haver diferents receptes. Ara bé, si només escoltem una de les part, la decisió serà esbiaixada. Quan ens hem assegut amb l’administració, hem trobat solucions. L’incentiu fiscal al propietari podria ser una bona solució, per exemple.