Gran angular

L’espai ja és oportunitat empresarial

L’aposta del govern pel sector impulsa una indústria que està en expansió

El retorn de la inversió pot arribar fins als 10 euros per euro invertit

Des que el consell executiu del govern va aprovar, l’octubre del 2020, el projecte de creació de l’Agència Espacial de Catalunya, el sector està vivint un renaixement. El març passat, el govern va aprovar una partida d’1 milió d’euros destinats a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i a la Fundació i2CAT, que han d’impulsar l’agència i desplegar l’estratègia NewSpace, que preveu el llançament d’una constel·lació de fins a sis satèl·lits CubeSat –nanosatèl·lits de menys de 10 quilos de pes–. De fet, el març passat es va llançar el primer d’aquests nanosatèl·lits, l’Enxaneta, que passa dos cops al dia per sobre de Catalunya i que té com a missió desplegar serveis de connectivitat.

També dins de l’agenda de l’espai, es va presentar fa un any el Catalonia SpacePort, situat a l’aeroport d’Alguaire, a Lleida, i dedicat a missions de vol suborbital i centre de proves de propulsió per a coets llançadora. Es tracta del segon port espacial d’aquestes característiques d’Europa. A més, el govern també vol ubicar a Alguaire un ecosistema empresarial i educatiu per a empreses tecnològiques vinculades a l’espai.

David Ferrer, secretari de Polítiques Digitals, va anunciar, durant la jornada NewSpace Economy 2.0, organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona l’octubre passat, que “el govern té compromesos 7 milions d’euros del pressupost, que es complementaran amb fons europeus, per impulsar el 2022 la nova economia de l’espai”. Actualment, aquest sector està format per un centenar d’empreses, xifra que el govern preveu que es duplicarà en un període de quatre anys i que suposarà la creació de 1.200 nous llocs de treball.

“A Catalunya tenim excel·lència en telecomunicacions, formació electrònica, tradició industrial, però necessitem projectes tractors que impulsin tot aquest teixit”, va afirmar Rafel Jordà, conseller delegat i fundador d’Open Cosmos, durant la seva intervenció en la jornada organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona.

“El sector de l’espai té un gran potencial d’inversió i, a hores d’ara, també de retorn d’aquesta inversió”, va afirmar durant la jornada José Mariano López-Urdiales, CEO i fundador de Zero2Infinity, empresa catalana privada que dissenya i opera globus de gran altitud que accedeixen a l’espai i a l’òrbita terrestre baixa. En aquest sentit, els estudis duts a terme assenyalen que els retorns directes se situen en la línia de fins a 10 euros per cada euro invertit.

López-Urdiales incideix en el fet que s’hauria d’aprofitar que Catalunya és un destí turístic i alhora líder mundial en globus aerostàtics per fer evolucionar aquests ginys cap a l’espai. “Podem oferir vols turístics espacials més sostenibles i més escalables”, assegura.

“El gran repte és com retirem la brossa espacial”

Gianfranco Visentin, director de la secció a l’ESA que s’encarrega de dur a terme projectes de recerca i desenvolupament en el camp de la robòtica espacial, va ser el convidat d’enguany a la setena edició de la Nit de la robòtica, organitzada per la comissió d’Indústria 4.0 d’Enginyers Industrials de Catalunya.

L’espai és futur o present?
L’espai està present en el nostre dia a dia. Quan agafem el telèfon, ens connectem amb satèl·lits en òrbita que ens donen la nostra posició o ens diuen la direcció que hem de seguir. El sistema europeu de posicionament disposa de tretze satèl·lits que ens ofereixen aquests serveis. Però no només ens donen geolocalització, també ens han permès determinar que el canvi climàtic global ha estat causat per l’activitat humana. L’espai és llunyà però molt pròxim.
Quins reptes ens planteja?
No t’adones de com és de fàcil l’entorn de la Terra fins que no vas a l’espai. En el buit, la radiació solar bombardeja tot el que troba al seu pas i fa miques els materials. El que fem a l’ESA és crear instruments que ens permetin estar a l’espai amb temperatures extremes i sense gravetat.
Què han de suportar aquests materials?
Fred i calor extrems que s’alternen. La llum solar emet 1.500 watts per metre quadrat. Una peça d’alumini exposada a questes radiacions, per exemple, s’escalfa fins als 150 graus a la part que li toca la llum, mentre que la que queda a l’ombra està a 150 graus sota zero. Els materials distribueixen constantment la temperatura. Un satèl·lit és un miracle de l’enginyeria.
Quin repte tenim a hores d’ara en aquest entorn?
Les grans constel·lacions de satèl·lits. Tenim una normativa que ens obliga a recuperar-los al cap de vint-i-cinc anys de ser llançats. Això ens planteja un gran repte que hem de solucionar, perquè si no l’espai s’omplirà de brossa. A l’ESA hi estem treballant.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.