Gran angular

L’espai ja és oportunitat empresarial

L’aposta del govern pel sector impulsa una indústria que està en expansió

El retorn de la inversió pot arribar fins als 10 euros per euro invertit

Des que el con­sell exe­cu­tiu del govern va apro­var, l’octu­bre del 2020, el pro­jecte de cre­ació de l’Agència Espa­cial de Cata­lu­nya, el sec­tor està vivint un renai­xe­ment. El març pas­sat, el govern va apro­var una par­tida d’1 milió d’euros des­ti­nats a l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Espa­ci­als de Cata­lu­nya (IEEC) i a la Fun­dació i2CAT, que han d’impul­sar l’agència i des­ple­gar l’estratègia NewS­pace, que pre­veu el llançament d’una cons­tel·lació de fins a sis satèl·lits Cube­Sat –nano­satèl·lits de menys de 10 qui­los de pes–. De fet, el març pas­sat es va llançar el pri­mer d’aquests nano­satèl·lits, l’Enxa­neta, que passa dos cops al dia per sobre de Cata­lu­nya i que té com a missió des­ple­gar ser­veis de con­nec­ti­vi­tat.

També dins de l’agenda de l’espai, es va pre­sen­tar fa un any el Cata­lo­nia Spa­ce­Port, situat a l’aero­port d’Alguaire, a Lleida, i dedi­cat a mis­si­ons de vol sub­or­bi­tal i cen­tre de pro­ves de pro­pulsió per a coets llançadora. Es tracta del segon port espa­cial d’aques­tes carac­terísti­ques d’Europa. A més, el govern també vol ubi­car a Alguaire un eco­sis­tema empre­sa­rial i edu­ca­tiu per a empre­ses tec­nològiques vin­cu­la­des a l’espai.

David Fer­rer, secre­tari de Polítiques Digi­tals, va anun­ciar, durant la jor­nada NewS­pace Eco­nomy 2.0, orga­nit­zada per la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona l’octu­bre pas­sat, que “el govern té com­pro­me­sos 7 mili­ons d’euros del pres­su­post, que es com­ple­men­ta­ran amb fons euro­peus, per impul­sar el 2022 la nova eco­no­mia de l’espai”. Actu­al­ment, aquest sec­tor està for­mat per un cen­te­nar d’empre­ses, xifra que el govern pre­veu que es dupli­carà en un període de qua­tre anys i que supo­sarà la cre­ació de 1.200 nous llocs de tre­ball.

“A Cata­lu­nya tenim excel·lència en tele­co­mu­ni­ca­ci­ons, for­mació electrònica, tra­dició indus­trial, però neces­si­tem pro­jec­tes trac­tors que impul­sin tot aquest tei­xit”, va afir­mar Rafel Jordà, con­se­ller dele­gat i fun­da­dor d’Open Cos­mos, durant la seva inter­venció en la jor­nada orga­nit­zada per la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona.

“El sec­tor de l’espai té un gran poten­cial d’inversió i, a hores d’ara, també de retorn d’aquesta inversió”, va afir­mar durant la jor­nada José Mari­ano López-Urdi­a­les, CEO i fun­da­dor de Zero2In­fi­nity, empresa cata­lana pri­vada que dis­se­nya i opera glo­bus de gran alti­tud que acce­dei­xen a l’espai i a l’òrbita ter­res­tre baixa. En aquest sen­tit, els estu­dis duts a terme asse­nya­len que els retorns direc­tes se situen en la línia de fins a 10 euros per cada euro inver­tit.

López-Urdi­a­les inci­deix en el fet que s’hau­ria d’apro­fi­tar que Cata­lu­nya és un destí turístic i alhora líder mun­dial en glo­bus aerostàtics per fer evo­lu­ci­o­nar aquests ginys cap a l’espai. “Podem ofe­rir vols turístics espa­ci­als més sos­te­ni­bles i més esca­la­bles”, asse­gura.

“El gran repte és com retirem la brossa espacial”

Gianfranco Visentin, director de la secció a l’ESA que s’encarrega de dur a terme projectes de recerca i desenvolupament en el camp de la robòtica espacial, va ser el convidat d’enguany a la setena edició de la Nit de la robòtica, organitzada per la comissió d’Indústria 4.0 d’Enginyers Industrials de Catalunya.

L’espai és futur o present?
L’espai està present en el nostre dia a dia. Quan agafem el telèfon, ens connectem amb satèl·lits en òrbita que ens donen la nostra posició o ens diuen la direcció que hem de seguir. El sistema europeu de posicionament disposa de tretze satèl·lits que ens ofereixen aquests serveis. Però no només ens donen geolocalització, també ens han permès determinar que el canvi climàtic global ha estat causat per l’activitat humana. L’espai és llunyà però molt pròxim.
Quins reptes ens planteja?
No t’adones de com és de fàcil l’entorn de la Terra fins que no vas a l’espai. En el buit, la radiació solar bombardeja tot el que troba al seu pas i fa miques els materials. El que fem a l’ESA és crear instruments que ens permetin estar a l’espai amb temperatures extremes i sense gravetat.
Què han de suportar aquests materials?
Fred i calor extrems que s’alternen. La llum solar emet 1.500 watts per metre quadrat. Una peça d’alumini exposada a questes radiacions, per exemple, s’escalfa fins als 150 graus a la part que li toca la llum, mentre que la que queda a l’ombra està a 150 graus sota zero. Els materials distribueixen constantment la temperatura. Un satèl·lit és un miracle de l’enginyeria.
Quin repte tenim a hores d’ara en aquest entorn?
Les grans constel·lacions de satèl·lits. Tenim una normativa que ens obliga a recuperar-los al cap de vint-i-cinc anys de ser llançats. Això ens planteja un gran repte que hem de solucionar, perquè si no l’espai s’omplirà de brossa. A l’ESA hi estem treballant.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.