La cre­ació d’un impost al car­boni tin­dria una accep­tació més gran entre la ciu­ta­da­nia si els ingres­sos recap­tats es des­ti­nes­sin a finançar pro­jec­tes climàtics. Així ho deter­mina un estudi rea­lit­zat per inves­ti­ga­dors de l’Ins­ti­tut de Ciència i Tec­no­lo­gia Ambi­en­tals de la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona (ICTA-UAB) que ana­litza com influ­eix l’ús que els governs fan de l’import recap­tat en l’accep­tació i la per­cepció de l’impost. També explora com influ­ei­xen el conei­xe­ment previ de la gent sobre els impos­tos al car­boni i pro­veir infor­mació sobre el fun­ci­o­na­ment.

L’estudi, publi­cat recent­ment a la revista científica Nature Com­mu­ni­ca­ti­ons, deter­mina que des­ti­nar els diners a pro­jec­tes climàtics, com ara sub­si­dis a l’ener­gia reno­va­ble, plan­tar arbres o inver­tir en trans­port públic, con­tri­bui­ria que els ciu­ta­dans el per­ce­bes­sin com a més efec­tiu i equi­ta­tiu. Per dur a terme l’estudi, en què també han par­ti­ci­pat els inves­ti­ga­dors de l’ICTA-UAB Ste­fan Drews, Ivan Savin i Jeroen van den Bergh, es va fer una enquesta a 2.004 ciu­ta­dans de l’Estat espa­nyol durant el 2019.

Segons els resul­tats de la inves­ti­gació, uti­lit­zar la mei­tat dels ingres­sos per donar suport al desen­vo­lu­pa­ment de pro­jec­tes climàtics i l’altra mei­tat per com­pen­sar les llars de bai­xos ingres­sos és la segona opció pre­fe­rida, així com la segona millor valo­rada en ter­mes d’efec­ti­vi­tat i equi­tat . “Cal tenir en compte que un impost al car­boni ten­deix a ser regres­siu, ja que les llars pobres gas­ten una part rela­ti­va­ment més gran dels seus ingres­sos en béns de sub­sistència inten­sius en car­boni”, explica Sara Maes­tre, inves­ti­ga­dora de l’ICTA-UAB i pri­mera autora de l’estudi.

La recerca també des­co­breix que pro­por­ci­o­nar infor­mació sobre els impos­tos al car­boni aug­menta l’accep­ta­bi­li­tat quan no s’espe­ci­fica l’ús dels ingres­sos. L’impost també és millor rebut entre les per­so­nes amb més conei­xe­ment previ sobre els impos­tos al car­boni. “Un resul­tat també molt relle­vant és que l’accep­tació social de l’impost està més for­ta­ment rela­ci­o­nada amb el fet que les per­so­nes per­ce­bin que l’impost és soci­al­ment just i equi­ta­tiu que amb la seva per­cepció de l’efec­ti­vi­tat de l’ins­tru­ment”, afe­geix.

Els impos­tos al car­boni es con­si­de­ren un ins­tru­ment clau per fer front a l’emergència climàtica, ja que poten­cien la reducció de les emis­si­ons de CO2. Són molts els països i regi­ons que han imple­men­tat un impost al car­boni, però és freqüent que aquest ins­tru­ment sigui polèmic i generi resistència social i pro­tes­tes. Com a exem­ples tenim les pro­tes­tes fran­ce­ses de les “armi­lles gro­gues”, la can­cel·lació d’un impost aus­tralià el 2014 i el rebuig d’un impost al car­boni en referèndums repe­tits a l’estat de Was­hing­ton.