En cinc anys, les divises oficials tindran el seu equivalent en criptomoneda

Durants els cinc anys a venir, pre­vi­si­ble­ment les divi­ses prin­ci­pals del món tin­dran el seu equi­va­lent digi­tal, una crip­to­mo­neda, segons vati­cina l’estudi Crip­to­di­vi­sas, publi­cat per EAE Busi­ness School.

Segons els autors de l’estudi, Javier Rivas, Vic­to­ria Euge­nia Sánchez i Sofía Ruiz, aquest és l’únic camí si hom vol donar segu­re­tat a les transac­ci­ons. Com diu Javier Rivas, “de la mateixa manera que l’adopció del diner fidu­ci­ari davant el diner basat en matèria pri­mera, o de la tar­geta de la tar­geta de crèdit van supo­sar grans esforços per llui­tar con­tra els fraus, hi ha un repte enorme en aquest cas, però és clar que aquesta nova mena de diner incre­men­tarà la segu­re­tat, a mitjà ter­mini, de la for­ta­lesa del sis­tema i reduirà el nom­bre de mit­jan­cers.”

Així mateix, l’informe també apunta que l’actual nom­bre de crip­to­mo­ne­des és “insos­te­ni­ble”, ja que la des­re­gu­lació ha fet que apa­re­guin milers de mone­des sense gai­rebé con­trol, tot gene­rant un mer­cat que actu­al­ment val uns dos bili­ons de dòlars. “Això és un perill per als mer­cats finan­cers inter­na­ci­o­nals. Qual­se­vol mesura de con­trol ha de ser gra­dual i cal inter que la des­a­pa­rició de la immensa majo­ria d’aquests actius generi el menor risc sistèmic pos­si­ble.”

Bit­coin és la pri­mera crip­to­mo­neda basada en blockc­hain i la que té més valor. Bit­coin va començar l’any pas­sat cotit­zant a 7.179 dòlars i va aca­bar a 28.768 dòlars, un incre­ment que suposa una reva­lo­ració del 300%. Segons apunta Sofía Ruiz, “tot i que a l’inici de la pandèmia el seu valor va créixer, gran part d’aquest crei­xe­ment s’ha con­cen­trat a final d’any, des de l’octu­bre del 2020, el seu preu ha aug­men­tat gai­rebé 18.000 euros.” Aquest aug­ment fa pen­sar que podria estar asso­lint el seu sos­tre, i alguns experts apun­ten que les mone­des alter­na­ti­ves podrien estar infra­va­lo­ra­des. Com diu Vic­to­ria Euge­nia Sánchez, “altres crip­to­mo­ne­des comen­cen a des­per­tar les ganes dels inver­sors. Actu­a­lent hi ha més de 5.000 alt­coins, un 40% del mer­cat, tot i que els incre­ments més grans es con­cen­tren en un grup selecte.” La reva­lo­ració és clara a Ether, la segona per nivell de capi­ta­lit­zació, a 4.400 dòlars actu­al­ment, i en altres com Car­dano, Cos­mos, Doge­coin o Tezos. Com asse­nyala Rivas, “la ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zació de les crip­to­mo­ne­des i la seva adopció per part de fir­mes com Pay­Pal, Tesla, Mas­ter­card o Square fa que crei­xin les expec­ta­ti­ves sobre elles.”

Pel que fa a esce­na­ris de futur, el pri­mer que plan­te­gen aquests experts és la no regu­lació, amb el retard de la cre­ació de crip­to­mo­ne­des ofi­ci­als, cosa que tin­dria un efecte d’inflació que podria deri­var en una crisi com la del 2008, tot obli­gant a inter­ve­nir als bancs cen­trals. En un marc de con­vivència entre crip­tos ofi­ci­als, regu­lació i millors crip­to­ac­tius, els bancs cen­trals els dona­rien suport i n’esti­mu­la­rien l’ús entre els con­su­mi­dors. Això tin­dria “un efecte demo­li­dor” en alguns actius que es basen en relació 1 per 1 amb dòlar o altres divi­ses, i faria que aquests actius tin­gues­sin un ús mar­gi­nal. Un ter­cer esce­nari, més impro­ba­ble, és la pro­hi­bició de les crip­to­mo­ne­des, que només s’esde­vin­dria si les crip­tos ofi­ci­als no es poden llançar per pro­ble­mes burocràtics.