Objectiu clar: reg eficient i sostenible
L’emergència climàtica marca la urgència d’una ràpida intervenció en les infraestructures de regadiu del territori, per a una millor gestió de l’aigua i de la producció agrícola
El canal de Pinyana, amb un recorregut de 70 quilòmetres, és el canal de regadiu més antic de Catalunya. Forma part de la infraestructura hidràulica de la comarca del Segrià i la Llitera i proporciona aigua potable a 150.000 habitants de 13 municipis del Segrià. La seva construcció data del 1147: 875 anys d’història. Les obres del canal d’Urgell es van realitzar entre el 1847 i el 1861, 350 anys després dels primers projectes, que daten de la dominació musulmana.
El Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya (COEAC) va aprofitar el Dia Mundial contra la Desertificació i la Sequera, que se celebra anualment el 17 de juny, per instar a modernitzar les instal·lacions de regadiu del país, fer-les més eficients i afavorir l’estalvi d’aigua i la sostenibilitat del territori. Segons dades de l’ONU, la població serà majoritàriament urbanita l’any 2050. Això farà créixer en un 60% la demanda d’aliments i posarà encara més en perill els límits mediambientals, agreujant la situació del canvi climàtic, de la producció de residus, de la desertificació i de les desigualtats socials.
Davant d’aquestes previsions, Conxita Villar, degana del COEAC, alerta que hem de “repensar la manera de produir i de consumir, uns camps on l’agricultura i l’alimentació són clau, i en els quals la producció sostenible és part de la solució”. En aquest sentit, i tenint en compte que el principal demandant d’aigua a l’Estat és el sector del regadiu, “és evident que per aconseguir un model agrícola sostenible de veritat és necessari que el sistema global de regadius sigui més eficient”, assegura.
Una xarxa antiquada.
El regadiu sempre ha estat vital per mantenir la producció d’aliments, assentar la població i impulsar el seu desenvolupament. De fet, en els últims anys ja s’han adoptat pràctiques més sostenibles en l’agricultura, com ho demostra el fet que la superfície de regadiu s’ha incrementat des del 2004 en un 13,63%, ha passat de 3.341.400 a 3.796.682 hectàrees, mentre que l’ús de l’aigua ha baixat en un 12,99%.
“Encara i així hem de continuar avançant en aquesta direcció”, rebla Villar, que recorda que “l’economia rural al volant d’activitats agràries sostenibles i pensades de manera holística ens beneficiarà a tots com a societat, oferint aliments saludables, segurs i respectuosos amb el medi ambient, arrelant la gent al territori i evitant, així, la despoblació del medi rural”.
La degana del COEAC creu que “aquesta és una fita ambiciosa”, però que és possible d’aconseguir “si es porten a terme les inversions necessàries”, i recorda el context actual d’ajuts previstos per la Unió Europea, que tenen com a objectiu reactivar l’economia arran de la pandèmia i avançar cap a un model més sostenible.
A Catalunya plou molt irregularment. A la major part del territori, els estius són secs i calorosos i els pagesos han lluitat des de sempre per disposar d’aigua de reg per fer rendibles les explotacions i lluitar contra les sequeres periòdiques. A hores d’ara, la major part de l’aigua per al regadiu procedeix d’embassaments situats als rius de les conques internes del país o de la conca de l’Ebre, i posteriorment es distribueix a través de canals i séquies. També es fan servir al regadiu aigües reutilitzades procedents de depuradores.
Sistemes.
En funció de la tecnologia que s’utilitza, hi ha dos grans grups de sistemes de reg: per gravetat i a pressió. El primer és el més utilitzat, en el qual l’aigua recorre la superfície del terreny amb cert pendent per l’efecte de la gravetat i es distribueix a través dels solcs o per compartiments tancats. Aquesta tipologia de reg necessita més quantitat d’aigua perquè arribi a tota la parcel·la.
En el reg a pressió, molt més eficient, l’aigua arriba als camps a través de canonades. En aquest sistema calen equips de bombament per impulsar l’aigua i el reg es fa per aspersió, que arriba al terreny en forma de pluja, o localitzat, s’aplica el reg a punts concrets de la terra.
En percentatges, es calcula que el sistema de reg per gravetat té una eficiència entre el 40% i el 50%, mentre que el d’aspersió ja s’eleva fins al 65% i el localitzat, fins al 80%. Per aconseguir les xifres màximes és necessari millorar i modernitzar les infraestructures que es tenen.
Avantatges.
La modernització es fa necessària però “la inversió que requereix és alta i, d’altra banda, en el reg per inundació el preu de l’aigua surt molt baix”, comenta Petit, que indica que el que fa encarir el preu al pagès “és el bombeig”.
Tot i això, insisteix en el fet que la modernització de les infraestructures aporta més avantatges que no pas inconvenients als agricultors: “Els dona molta comoditat perquè decideixen ells quan regar i no depenen del torn de reg, que pot ser a la nit o la matinada, i d’altra banda incrementen considerablement la producció. Si en terra de secà els ingressos per la collita representen un màxim de 450 euros per hectàrea, en regadiu poden arribar als 3.500 euros.”
El canal Segarra-Garrigues neix a la presa de Rialb i acaba a l’embassament de l’Albagés, passant per totes les comarques de la plana de Lleida. Inaugurat el seu primer tram el 2019, disposa de 85 quilòmetres de canalitzacions construïdes. “S’han d’oferir més al·licients als pagesos, més ajuts públics, perquè accedeixen a modernitzar el reg”, rebla Petit.
El canal que posa les bases del futur
“El Segarra-Garrigues té una molt bona eficiència perquè tota la xarxa està molt controlada. Des de la seu operativa de Tàrrega es gestiona des del sistema de transport fins a les basses a peu de canal i el bombeig d’aigua als terrenys; es detecten en temps real les fuites i es tanquen les canonades fins que es resol el problema”, explica Xavier Petit, tècnic d’aigües del canal. A més, explica, el reg a pressió aconsegueix un estalvi d’aigua d’entre un 20% i un 30%, una dada important quan l’objectiu és la sostenibilitat. El Segarra-Garrigues fa ús de la millor tecnologia disponible actualment, esdevenint exemple per a la modernització dels altres 42 canals repartits pel territori, facilitant també l’accés a la terra i la continuïtat en el sector.