El destí de Julian Assange ha que­dat en mans de la minis­tra d’Inte­rior britànica, Prtiti Patel. El jutge de pri­mera instància dels magis­trats de West­mins­ter, Paul Golds­pring, va reme­tre ahir la decisió d’extra­dir als Estats Units el fun­da­dor de Wiki­le­aks a la minis­tra, que haurà de fir­mar l’ordre. Ara, la defensa d’Assange té fins al 18 de maig per pre­sen­tar un recurs i convèncer Patel que aturi l’extra­dició, però tot fa pen­sar que la minis­tra l’auto­rit­zarà.

Els magis­trats de West­mins­ter van blo­que­jar el tras­llat d’Assange als Estats Units el gener del 2021 per la seva deli­cada salut men­tal i perquè con­si­de­ra­ven que hi havia risc de suïcidi. El fun­da­dor de Wiki­Le­aks havia estat vuit anys asi­lat en una habi­tació de l’ambai­xada equa­to­ri­ana a Lon­dres i des d’abril de 2019 està en una cel·la d’aïlla­ment a Bel­marsh, la presó d’alta segu­re­tat de Lon­dres. El depar­ta­ment de justícia nord-ame­ri­cana va cap­gi­rar la sentència i va apel·lar con­tra la decisió davant el Tri­bu­nal Suprem al·legant que Assange no tenia ante­ce­dents suïcides i que a la presó nord-ame­ri­cana rebria atenció psi­cològica.

L’alt tri­bu­nal va auto­rit­zar-ne l’extra­dició. La defensa del peri­o­dista aus­tralià va apel·lar, però el pas­sat 14 de març el Suprem va rati­fi­car la seva decisió i va tor­nar el cas al jut­jat de pri­mera instància, que ara ha remés la decisió al govern britànic. “En ter­mes sen­zills, tinc el deure d’enviar el seu cas a la minis­tra d’Inte­rior per pren­dre una decisió”, va dir el jutge Golds­pring a Assange, que va assis­tir a la vista a través de vide­o­con­ferència amb ves­tit jaqueta i cor­bata des de la presó de Bel­marsh. El peri­o­dista aus­tralià és acu­sat pels EUA de dis­set càrrecs d’espi­o­natge i un altre per frau i pira­te­ria informàtica per haver fil­trat i publi­cat cen­te­nars de milers de docu­ments clas­si­fi­cat del Pentàgon el 2010 i el 2011 rela­ci­o­nats amb les guer­res de l’Afga­nis­tan i de l’Iraq a través del por­tal de Wiki­le­aks.

Els docu­ments sobre l’Afga­nis­tan van reve­lar que l’exèrcit nord-ame­ricà havia matat cen­te­nars de civils en inci­dents no denun­ci­ats durant la guerra, men­tre que els fit­xers de la guerra de l’Iraq van expo­sar que 66.000 civils havien estat assas­si­nats i pre­so­ners tor­tu­rats per les for­ces ira­quia­nes que col·labo­ra­ven amb els EUA. Assange s’enfronta a 175 anys de presó als Estats Units.

A les por­tes dels jut­jats de West­mins­ter es van con­gre­gar ahir cen­te­nars de mani­fes­tants i segui­dors d’Assange per donar-li suport. Entre ells, l’exlíder labo­rista Jeremy Corbyn. “Espero que la minis­tra d’Inte­rior reco­ne­gui la res­pon­sa­bi­li­tat enorme d’aquest cas en defensa de la lli­ber­tat d’expressió”, va dir Corbyn, que hi va afe­gir: “Assange no ha fet res més que reve­lar els hor­rors de les guer­res de l’Iraq i de l’Afga­nis­tan i li n’hauríem de donar les gràcies.” S’espera que Assange serà extra­dit abans de l’estiu als EUA. La seva defensa, però, ja ha avançat que esgo­tarà totes les vies per impe­dir-ho.