L’FP dual vol més pimes
La nova normativa educativa aspira a ampliar el nombre d’empreses que participen en la formació d’alumnes en pràctiques. Ara com ara, ho fan principalment grans firmes
Mónica Gutiérrez va començar a fer les pràctiques d’administrativa fa dinou anys a VI Serveis, un taller de reparació de vehicle industrial, i allà es va quedar després de formar-se. Avui dia és directora de postvenda i sòcia d’un taller que s’ha convertit en una de les principals firmes de reparació de vehicles elèctrics de casa nostra. De fet, per les seves instal·lacions passen el 70% de la flota de mobilitat urbana de Barcelona i, a més, són servei oficial dels principals fabricants d’autobusos elèctrics. El taller ocupa quaranta persones, de les quals quasi la meitat venen de l’FP dual. Van començar a treballar en el vehicle elèctric l’any 2015, quan l’Ajuntament de Barcelona va entrar en una prova pilot de mobilitat sostenible amb ajuts europeus. “No sabíem on contractar perfils tècnics, perquè a penes existia el vehicle elèctric, i vam entendre que els havíem de formar nosaltres”, explica Antonio Agüera, director general de VI Serveis. Així que van trobar en l’FP dual la via per poder desenvolupar una plantilla tècnica ben formada. Des d’aleshores, han creat convenis amb el centre educatiu Ceir, Monlau i la Mercè. “Per a nosaltres, participar en l’FP dual és una inversió, i ho fem amb la voluntat que els estudiants que s’incorporin acabin la formació. Cada becari té el seu pla de carrera dins la companyia”, diu Gutiérrez.
Aquesta empresa és encara de les poques companyies de dimensió reduïda que formen a les seves instal·lacions alumnes provinents de l’FP dual. Aquest model està dissenyat perquè l’alumne rebi una part de l’educació al centre de formació professional i l’altra mitjançant les activitats formatives i productives a l’empresa. La col·laboració entre el centre i l’empresa es formalitza mitjançant un conveni de col·laboració amb empreses de diferents sectors.
A partir de setembre s’ha de començar a desplegar la nova normativa d’aquest model formatiu. Una nova ordenació que va aprovar el govern central el mes de març passat i que aspira a superar una assignatura pendent: la poca presència de la pime en el sistema educatiu.
Ara com ara, segons un estudi del Centro de Estudios Monetarios y Financieros (CEMFI), la majoria de les empreses que tenen convenis amb centres educatius d’FP dual són companyies de dimensions grans. Incorporar un estudiant en pràctiques requereix destinar temps, recursos humans i econòmics per part de l’empresa i, per tant, s’acaba convertint en una barrera d’accés per a companyies de menys dimensions, amb menys disponibilitat.
Montse Blanes, directora d’institut, experta en FP i mercat laboral, confirmava en una jornada celebrada al Palau Macaya de la Fundació la Caixa que fins ara l’FP dual no s’ha adaptat al teixit productiu format principalment per pimes i micropimes, i que encara està per veure si la nova FP dual aconseguirà captivar aquest perfil d’empresa.
Poc èxit.
La recent aprovada llei aspira a donar volada a un model en què l’estada de formació a l’empresa s’incrementa considerablement, en passar del 30% actual a un mínim del 35%. De fet, tota l’FP passa a ser dual, però amb dues modalitats diferenciades (general o intensiva), segons el temps de formació que es fa a l’empresa i deixa de fer-se al centre educatiu (un mínim del 20% o un mínim del 35%, respectivament).
L’altra modificació més destacada és que l’estada de l’alumne a l’empresa sempre ha de ser remunerada, o bé amb la modalitat de contracte, o bé de beca. I aquesta novetat és també interpretada com un nou coll d’ampolla per a les companyies de menys dimensió i, per tant, de menys capacitat financera, per a les quals formar estudiants es pot interpretar com un esforç extra.
Amb el teixit industrial que tenim caldrà, però, buscar solucions creatives i no esperar que s’incrementi la implicació de l’empresa en un model formatiu per voluntarisme. En països com Alemanya, per exemple, són les cambres de comerç les que assumeixen gran part de la gestió i remuneració dels estudiants en pràctiques. Samuel Bentolila, investigador en el CEMFI en economia laboral, fa altres propostes (vegeu l’entrevista adjunta).
“Les empreses han de ser conscients que la formació no és una despesa, sinó una inversió, i han d’estar disposades a ensenyar i no veure-ho com una via per aconseguir mà d’obra barata”, recomanava Raúl López Sánchez, professor de l’UPC i expert en FP dual.
De fet, en aquest sistema hi ha una figura clau de la qual depèn, en part, l’èxit del procés educatiu compartit, és el del tutor al centre educatiu i el de l’empresa. “Han de tenir unes habilitats de tracte amb els alumnes i, per tant, necessiten una formació específica que sovint no tenen”, afegeix López.
Reticents.
L’FP dual necessita molta pedagogia per traslladar a l’empresa, als estudiants i a l’administració els beneficis que comporta. “Incorporar jovent en formació suposa aportar a les empreses mirades fresques que donen molt valor a les organitzacions”, explica Montse Blanes.
Ho saben bé a VI Serveis, on s’han organitzat internament de manera que treballen plegats un perfil de becari i acabat de titular amb un empleat de més trajectòria a la companyia. “Afavorim que el coneixement del jovent arribi als sèniors de manera pràctica i que aquests els traslladin la seva manera de treballar, gairebé artesanal, que han adquirit amb els anys”, explica Mónica Gutiérrez.
LES XIFRES
“Les empreses es poden agrupar per pagar beques”
a.p
Samuel Bentolila és investigador del Centro de Estudios Monetarios y Financieros (CEMFI), on ha dut a terme diferents estudis sobre l’ocupabilitat de l’FP dual. A finals de maig, va participar en una jornada sobre aquest model educatiu al Palau Macaya de la Fundació la Caixa.