Tot i que la covid encara con­ti­nua pre­sent i va fent de les seves, l’èxit de les vacu­nes està reduint molt el seu impacte nega­tiu en la salut de les per­so­nes i l’eco­no­mia. Però, quan ens pensàvem que tot ani­ria bé, va arri­bar la invasió d’Ucraïna, que està per­ju­di­cant molt l’eco­no­mia. Tot seguit iden­ti­fi­ca­rem alguns dels prin­ci­pals ris­cos que com­pli­quen les deci­si­ons de les nos­tres orga­nit­za­ci­ons.

El risc més impor­tant és l’agreu­ja­ment del con­flicte geo­polític. Si Putin no té cap porta de sor­tida hon­rosa en aquesta guerra, podem pen­sar que un con­flicte nuclear no té pro­ba­bi­li­tat zero. Fa poques set­ma­nes, visi­tant una uni­ver­si­tat roma­nesa que és a pocs kilòmetres d’Ucraïna, em deien que tenen molt a prop una base de l’OTAN. No és d’estra­nyar que no dor­min gaire tran­quils vist el que fan (i ame­na­cen que podrien fer) els líders rus­sos.

Un segon risc és que con­tinuïn les res­tric­ci­ons al comerç (ener­gia, cere­als...). Això està gene­rant ten­si­ons en les cade­nes de sub­mi­nis­tra­ments i impor­tants incre­ments de preus que per­ju­di­quen la via­bi­li­tat de mol­tes empre­ses i min­ven el benes­tar de les per­so­nes. La inflació ali­menta el risc que repun­tin els tipus d’interès, ja que els bancs cen­trals els apu­gen per evi­tar que l’eco­no­mia es des­con­troli. I, quan els tipus d’interès pugen, els mer­cats finan­cers patei­xen, les empre­ses i par­ti­cu­lars paguen més pels seus préstecs, aug­menta la moro­si­tat i també el tan­ca­ment d’empre­ses.

Després també tenim ris­cos relle­vants en clau més local. D’una banda, la revo­lució 4.0 (digi­ta­lit­zació, inter­net, dades mas­si­ves...) està fent que mol­tes empre­ses dei­xin de ser com­pe­ti­ti­ves. Aquí el risc és que no inver­tim prou recur­sos en inno­vació per no que­dar enrere. El pro­blema és que, en els dar­rers anys, els països del nos­tre entorn estan inver­tint molt més. Un altre risc que tenim és la manca de mà d’obra. D’això, se’n queixa tant la indústria, quan no troba prou mà d’obra espe­ci­a­lit­zada, com l’hos­ta­le­ria, que no cobreix tot el per­so­nal que neces­sita. I, per aca­bar-ho d’ado­bar, el clima polític té molts núvols fos­cos a l’horitzó.

En defi­ni­tiva, massa ris­cos que com­pli­quen les deci­si­ons que hem d’anar pre­nent. De tota manera, com diu Mark Zucker­berg: “En un món que can­via tan ràpid, l’única estratègia en què el fracàs està garan­tit és no assu­mir ris­cos.” Però si els ris­cos exis­tei­xen, la pre­venció, també.