La minis­tra prin­ci­pal d’Escòcia, Nicola Stur­geon, ini­ciarà aquest dimarts la cam­pa­nya per con­vo­car un segon referèndum d’inde­pendència, que espera con­cre­tar a finals de 2023.

En una entre­vista a la BBC, pre­gun­tada sobre si està posant en marxa for­mal­ment la cam­pa­nya per la con­sulta “número dos” sobre la sepa­ració del Regne Unit, la líder del Par­tit Naci­o­na­lista Escocès (SNP, per les sigles en anglès) ha res­post que “sí”. La cap del govern escocès ha subrat­llat que l’objec­tiu és que la con­vo­catòria se cele­bri abans que acabi el 2024, sigui legal i ofi­ci­al­ment reco­ne­guda.

Stur­geon té pre­vist divul­gar a par­tir d’aquest dimarts una sèrie de docu­ments que jus­ti­fi­quen la cele­bració d’un nou ple­bis­cit, després que al pri­mer referèndum, cele­brat al setem­bre de 2014, el 55% dels esco­ce­sos va optar per man­te­nir-se al Regne Unit –del qual Escòcia forma part des del 1707- enfront del 45% que va apos­tar per la inde­pendència.

“Si el 2014 haguéssim sabut tot el que sabem ara sobre el camí que el Regne Unit pren­dria, estic segura que Escòcia hau­ria votat ales­ho­res pel sí”, ha afir­mat Stur­gueon en referència a la sor­tida de la Unió Euro­pea (UE). Al referèndum cobre la per­manència o sor­tida de la UE, cele­brat al juny de 2016, Escòcia va votar per que­dar-se a la Unió, però el Bre­xit va ser la opció gua­nya­dora al con­junt del país.

El pri­mer docu­ment que Stur­gueon donarà a conèixer com­para Escòcia amb altres països euro­peus i expli­carà les raons per les quals la regió es bene­fi­ciarà si acon­se­gueix la inde­pendència. Més enda­vant, la líder de l’SNP pre­veu difon­dre docu­ments rela­ci­o­nats amb la divisa, els impos­tos, la defensa, la segu­re­tat social i les pen­si­ons, la par­ti­ci­pació a la UE i el comerç.

Segons ella, “la con­clusió molt clara és que Escòcia esta­ria molt millor com a país inde­pen­dent”.

La política esco­cesa ha avançat que aviat pre­sen­ta­ran un pro­jecte de llei per tirar enda­vant el referèndum. Però perquè aquesta segona con­sulta tin­gui reco­nei­xe­ment ofi­cial, cal que el Par­la­ment britànic trans­fe­reixi la com­petència a la cam­bra de Holy­rood. I ara per ara el govern de Boris John­son no ha mos­trat cap senyal que esti­gui dis­po­sat a ator­gar el con­sen­ti­ment for­mal que garan­teixi la lega­li­tat del referèndum, com sí que va fer Came­ron el 2014.

En aquest sen­tit, Stur­geon ha defen­sat que el seu govern té el man­dat de cele­brar una nova votació i ha acu­sat Lon­dres de no res­pec­tar ni la democràcia ni l’Estat de dret.