Política

Regne Unit

Carles III és proclamat formalment rei d’Anglaterra

El monarca del Regne Unit reivindica el llegat d’Elisabet II i assegura que seguirà el seu “exemple”

La cerimònia celebrada avui suposa el reconeixement oficial del nou rei per part del poder polític

El fill gran de la reina Eli­sa­bet II (1952-2022), que va morir aquest dijous als 96 anys, ha estat pro­cla­mat for­mal­ment aquest dis­sabte com a rei d’Angla­terra, Escòcia, Irlanda del Nord i catorze països de la Com­monwe­alth amb el nom de Car­les III.

El fins ara príncep de Gal·les va assu­mir automàtica­ment el paper de monarca a par­tir de la defunció de la seva pre­de­ces­sora en ser el pri­mer a la línia de suc­cessió, però avui s’ha cele­brat l’acte pel qual el poder polític britànic el reco­neix ofi­ci­al­ment com a sobirà.

La pro­cla­mació for­mal s’ha produït aquest al matí després d’una solemne cerimònia al palau de Sant Jaume de Lon­dres en presència del Con­sell d’Adhesió, for­mat per mem­bres del Con­sell Pri­vat de la Corona, alts mem­bres del Par­la­ment i fun­ci­o­na­ris civils, entre altres. Hi han assis­tit més de 200 mem­bres del Con­sell Pri­vat, entre els quals els caps de govern actu­als i pas­sats del Regne Unit i Escòcia.

Penny Mor­daunt, exmi­nis­tra de Defensa i pre­si­denta del Con­sell Pri­vat, ha anun­ciat for­mal­ment la mort d’Eli­sa­bet II i ha començat la reunió d’aquest orga­nisme amb el nou monarca, que ha fet una decla­ració i ha jurat pre­ser­var l’Església d’Escòcia (ell és ara el cap de l’Església Angli­cana).


Seguir l’exem­ple d’Eli­sa­bet II
Després de la reunió amb el Con­sell, el nou rei ha lle­git un dis­curs en el que ha rei­vin­di­cat el lle­gat de la seva mare i ha asse­gu­rat que és “pro­fun­da­ment cons­ci­ent de la pro­funda herència i dels grans deu­res i res­pon­sa­bi­li­tats” que ara assu­meix.

En aquest sen­tit, s’ha com­promès a sevir els ciu­ta­dans amb “devoció” i seguir l’“exem­ple ins­pi­ra­dor” d’Eli­sa­bet II en la “defensa del govern cons­ti­tu­ci­o­nal” i la cerca de “la pau, l’har­mo­nia i la pros­pe­ri­tat dels pobles d’aques­tes illes i dels reg­nes i ter­ri­to­ris de la Com­monwe­alth a tot el món”.

El rei, el paper del qual és ceri­mo­nial i en prin­cipi no té poder polític, ha asse­gu­rat que es dei­xarà guiar pels res­pec­tius Par­la­ments i con­fia que rebrà el suport i l’afecte de la ciu­ta­da­nia.

En el seu par­la­ment ha con­fir­mat que man­tindrà la pràctica actual de cedir a l’erari públic els ingres­sos here­di­ta­ris, que són usats després per sub­ven­ci­o­nar la família reial en la seva acti­vi­tat ofi­cial.

Al final del dis­curs Car­les III ha sig­nat un docu­ment que cer­ti­fica que ha rea­lit­zat el jura­ment, que també ha estat sig­nat per la reina con­sort, Camil·la, i el príncep Gui­llem.

Després de la cerimònia, a les onze en punt del matí (mig­dia a Cata­lu­nya) la pro­cla­mació del nou rei ha estat lle­gida per pri­mera vegada al balcó del pati d’armes del palau de Sant Jaume, un acte que es repe­tirà en les pro­pe­res hores a Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord i als països de la Com­monwe­alth.

En aca­bar els actes de la pro­cla­mació, Car­les III s’ha reu­nit al palau de Bucking­ham amb l’arque­bisbe de Can­ter­bury i pri­mat de l’Església Angli­cana, Jus­tin Welby; la pri­mera minis­tra del Regne Unit, Liz Truss, i els mem­bres del seu gabi­net, i amb els líders de l’opo­sició al Par­la­ment, començant pel labo­rista Keir Star­mer.

En paral·lel, la Cam­bra dels Comuns ha cele­brat una sessió espe­cial en la que un grup de dipu­tats, inclosa Truss, han jurat lle­ial­tat al nou rei.


Coro­nació
La cerimònia d’aquest dis­sabte no és la de coro­nació, que pot tri­gar mesos a cele­brar-se. Eli­sa­bet II va ser pro­cla­mada ofi­ci­al­ment reina al febrer del 1952 però la coro­nació no es va cele­brar fins al juny de l’any següent. Els últims 900 anys la coro­nació s’ha fet a l’Aba­dia de West­mins­ter. El pri­mer en ser-ho va ser Gui­llem I d’Angla­terra, el Con­que­ri­dor, el fun­da­dor de la dinas­tia Nor­manda. Car­les III serà el qua­rantè.

Es tracta d’una cerimònia reli­gi­osa angli­cana ofi­ci­ada per l’Arque­bisbe de Can­ter­bury, que serà l’encar­re­gat de posar la corona, del 1661, sobre el cap del monarca. A diferència dels casa­ments, la cerimònia de coro­nació és un acte d’Estat, pagat pel govern, que també deci­deix qui hi pot assis­tir.