Avançant cap a un nou mercat de l’energia

Lin­ter­venció de la UE en el mer­cat energètic per trac­tar de con­te­nir l’espi­ral alcista dels preus, amb impos­tos sobre els bene­fi­cis extra­or­di­na­ris de les elèctri­ques, un topall de 180 euros per MWh o el com­promís de reduir un 5% el con­sum energètic, ine­vi­ta­ble­ment deixa dub­tes sobre si s’ha fet prou o sobre si el model de mer­cat de l’ener­gia s’ha de trans­for­mar encara més.

El model mar­gi­na­lista, pel qual tota ener­gia es paga al cost de la més cara, l’hau­rem de dei­xar enrere? Per a Joa­quim Daura, vice­pre­si­dent del Clúster d’Ener­gia Efi­ci­ent de Cata­lu­nya (CEEC), és clar que “es can­viarà la manera de fixar els preus”: “El model mar­gi­na­lista tenia sen­tit quan la gene­ració en reno­va­bles era més cara i amb aquest model se les afa­vo­ria, però ara passa al con­trari, el gas marca el preu i així es desin­cen­tiva la inversió en reno­va­bles.”

Val a dir, com asse­nyala Daura, que al nos­tre mer­cat l’alça del preu elèctric ha estat espe­ci­al­ment dramàtica, perquè la majo­ria d’empre­ses van com­prar l’ener­gia al mer­cat lliure, al pool, contrària­ment al que passa a Europa, on es tre­ba­lla amb preus tan­cats o ges­ti­o­nant el preu a futurs per cons­truir un preu mitjà òptim.

La crisi des­fer­mada amb el gas rus “podria ser un cata­lit­za­dor per acce­le­rar els can­vis”. De fet, els tres com­pro­mi­sos ine­lu­di­bles de la UE res­pecte de l’ener­gia -asse­gu­rar el sub­mi­nis­tra­ment, fixar preus rea­lis­tes i reduir la dependència- necessària­ment duen a “a un mer­cat dife­rent, en què la cober­tura del sis­tema, el backup, ja no dependrà de prémer el botó del cicle com­bi­nat, sinó que la dis­con­tinuïtat es resoldrà amb bate­ries”. I en aquesta trans­for­mació, “s’esti­mu­larà més el con­su­mi­dor a ges­ti­o­nar la demanda, així que, en situ­a­ci­ons com­ple­xes, es podrà pre­miar amb boni­fi­ca­ci­ons a la tarifa l’usu­ari que rebaixi el con­sum, cosa que ara només podien fer les grans empre­ses i que a par­tir d’ara també hau­ran d’assu­mir els petits con­su­mi­dors que, tute­lats per un agre­ga­dor de demanda, podran can­viar el com­por­ta­ment diari del seu con­sum energètic”.

Amb el topall de preu impo­sat a les elèctri­ques, la UE sem­bla haver entès que “una tran­sició energètica no pot ser justa si només és ges­ti­o­nada pel mer­cat”, però pot­ser aquests 180 euros per MWh no arri­ben al dele­jat punt d’equi­li­bri, segons con­si­dera Daniel Pérez, por­ta­veu d’UNEF­CAT, asso­ci­ació de les empre­ses foto­vol­tai­ques: “És un topall massa alt si el com­pa­rem amb l’espa­nyol, que es fixava en els 67 euros, a par­tir dels quals es reta­llava el bene­fici. El preu hau­ria d’haver ten­dit cap a 100, en tot cas.”

Daniel Pérez també creu que s’està superant el mar­gi­na­lisme: “No pot ser que el gruix de l’ener­gia depen­gui de l’OMIE, el mer­cat; no té sen­tit que l’ener­gia hidroelèctrica o nuclear es pugui ven­dre a 200 euros el MWh, així que cal anar a un model més de sub­hasta.” Un model que es pot fer de manera directa, nego­ci­ant direc­ta­ment un preu fora de mer­cat o fixant un preu mínim de manera regu­lada.

També ha estat objecte de dis­cussió en els dar­rers mesos la solució que les cen­trals hidroelèctri­ques fos­sin ges­ti­o­na­des per una soci­e­tat esta­tal, que podria con­tro­lar-ne els preus sota la lògica de gene­rar més elec­tri­ci­tat jus­ta­ment quan el preu esti­gui barat. Per a Daniel Pérez, “podria ser una via interes­sant, un cop vagin ven­cent les con­ces­si­ons dels embas­sa­ments”: “Ales­ho­res, l’Estat o bé podria optar per crear una empresa pública o bé ofe­rir-les a con­cessió però, això sí, amb cri­te­ris en què, a més del com­promís de res­pec­tar el cabal ecològic dels rius, es fun­cionés per aba­ra­tir el preu de l’ener­gia quan s’escaigués.”

Laura García, mem­bre de la Comissió d’Ener­gia dels Engi­nyers Indus­tri­als de Cata­lu­nya, saluda les mesu­res adop­ta­des per la Comissió Euro­pea “per rela­xar els mer­cats”, però té clar que cal avançar cap a “noves meto­do­lo­gies, altres sis­te­mes de con­for­mació de preus”. Una pos­si­ble sor­tida de l’atzu­cac pot ser gene­ra­lit­zar fórmu­les com “la com­pra agre­gada, una com­pra con­junta per part d’un grup de con­su­mi­dors, empre­ses o domèstics, que adqui­rei­xen així poder de nego­ci­ació davant la comer­ci­a­lit­za­dora”. I creu que no s’ha de des­car­tar el grau més impor­tant d’inter­venció, naci­o­na­lit­zar, com ha pas­sat a Ale­ma­nya, on el govern no ha tin­gut recança a l’hora de naci­o­na­lit­zar Uni­per, el més gran impor­ta­dor de gas del país, per tal d’asse­gu­rar el sub­mi­nis­tra­ment. En un nou model, “es tracta que les matèries pri­me­res expo­sa­des a tensió, com el gas i el petroli, no con­ta­mi­nin la resta del mer­cat”.

Però, és clar, si hom vol evo­lu­ci­o­nar ade­qua­da­ment cap a un nou model, “la UE ha de fer una política energètica comuna, si no es vol que els interes­sos par­ti­cu­lars de deter­mi­nats estats pas­sin pel damunt de l’interès de tota la Unió, com hem vist en la qüestió de les inter­con­ne­xi­ons”. Al·ludeix a la inter­con­nexió Espa­nya-França a través del Mid­cat, que l’estat veí està entor­pint.

Per la seva banda, Xavier Cor­don­ci­llo, que pre­si­deix el Grup de Tre­ball Smart Grids de l’esmen­tada comissió, no té tan clar que hi hagi alter­na­ti­ves al mer­cat mar­gi­na­lista. “Als EUA, on de fet es va crear el model mar­gi­na­lista, a l’estat de Califòrnia, l’any 2000 es va poder posar en pràctica un mer­cat basat en sub­has­tes suc­ces­si­ves, amb un algo­risme que aca­bava de pon­de­rar un preu. El sis­tema només va durar cinc anys, perquè es va detec­tar que grans empre­ses, com ara Enron, tenien capa­ci­tat de forçar el preu que més els con­vingués.”

És cert que en alguns mer­cats com l’argentí hi ha la vari­ant per la qual les uni­tats de gene­ració, en lloc de ven­dre ener­gia per preu la venen per dis­po­ni­bi­li­tat i són retribuïts segons la taxa interna de retorn (TIR), els seus cos­tos, que han de ser jus­ti­fi­cats periòdica­ment. “No estem par­lant d’un altre model de mer­cat, sinó d’un sis­tema d’assig­nació de cos­tos”, segons acla­reix Cor­don­ci­llo.

Això sí, per con­ti­nuar amb un model mar­gi­na­lista cal fer cor­rec­ci­ons, “com ara impo­sar un topall per al preu del gas i les altres tec­no­lo­gies, tot i que en el cas que ens ocupa, aquests 180 euros per MWh, el llistó és real­ment massa alt, molt dis­cu­ti­ble”.