La cul­tura de com­pra d’habi­tatge està for­ta­ment arre­lada a casa nos­tra, i l’incre­ment dels preus dels llo­guers en ciu­tats com Bar­ce­lona han aca­bat de donar la raó a l’aspi­ració majo­ritària de ser pro­pi­e­ta­ris abans que llo­ga­ters, però una gran part de la població, espe­ci­al­ment els joves, té mol­tes difi­cul­tats per poder acce­dir a un habi­tatge de com­pra.

Les enti­tats finan­ce­res exi­gei­xen dis­po­sar d’apro­xi­ma­da­ment el 30% del valor del pis per con­ce­dir la hipo­teca. Fins i tot per a per­so­nes amb capa­ci­tat d’estalvi, la xifra resulta limi­tant. És a dir, per a un habi­tatge d’un valor de 250.000 euros, han de par­tir d’un estalvi de 75.000, un topall ini­cial molt alt si fa poc que s’està actiu en el mer­cat labo­ral o no es tenen uns pares o un bon padrí que els avanci els diners.

De fet, en alguns ter­ri­to­ris com la Comu­ni­tat de Madrid la ini­ci­a­tiva pública ha enge­gat acci­ons per cobrir part del capi­tal ini­cial.

L’start-up Casum, cre­ada per Íñigo de Pas­cual, Jaume Bosch i Nacho Sanz, amb l’impuls de Nuclio, una ven­ture buil­der dedi­cada a crear i impul­sar empre­ses emer­gents de base tec­nològica, ha tro­bat en aquesta ine­ficiència una opor­tu­ni­tat de negoci. La idea ja estava inven­tada; de fet, fun­ci­ona als EUA, i con­sis­teix a faci­li­tar l’accés a l’habi­tatge habi­tual mit­jançant l’entrada d’inver­sors que paguen una part de la hipo­teca. El model s’activa quan el com­pra­dor adqui­reix un 5% de l’habi­tatge que ha esco­llit, amb un desem­bos­sa­ment mínim de 10.000 euros. La pro­pi­e­tat queda ins­crita al regis­tre de la pro­pi­e­tat i la resta de la casa la com­pra un inver­sor de la xarxa Casum a qui se li ha de pagar un llo­guer men­sual per la seva apor­tació (es cal­cula en funció del preu del mer­cat). D’aquesta manera, comença a ser copro­pi­e­tari amb una apor­tació ini­cial molt per sota del que li dema­na­ria un banc i amb un llo­guer un 5% per sota de l’esta­blert.

Així doncs, el pro­pi­e­tari indi­vi­dual pot fer apor­ta­ci­ons per anar adqui­rint la part de l’inver­sor, i reduint pro­gres­si­va­ment l’apor­tació del llo­guer fins que quedi a zero. O també, quan ho cre­gui pot renun­ciar a la com­pra i ven­dre la seva part.

Íñigo de Pas­cual, CEO de la com­pa­nyia explica que és l’start-up la que s’encar­rega de bus­car l’inver­sor. “Són prin­ci­pal­ment fons i family offi­ces que bus­quen inver­tir en el llo­guer resi­den­cial a llarg ter­mini”, afe­geix el CEO de Casum, que explica que el seu negoci aporta solució als pro­ble­mes d’accés a l’habi­tatge però de col·lec­tius de poc risc, que tenen capa­ci­tat d’estalvi i per pagar un pis, però que no dis­po­sen de prou capi­tal ini­cial per començar o que patei­xen les ine­ficiències de les enti­tats finan­ce­res

Casum va començar a ges­tar-se el 2020, i jus­ta­ment pel fet de ser un negoci ine­xis­tent a l’Estat espa­nyol han neces­si­tat un procés més llarg per poder ope­rar. “Hem adap­tat el model a les par­ti­cu­la­ri­tats d’aquest mer­cat i hem fet molta peda­go­gia als bancs”, explica De Pas­cual.

L’any pas­sat van començar a fun­ci­o­nar i ja han fet adqui­si­ci­ons a Cata­lu­nya, Madrid i Sara­gossa. “En els pro­pers exer­ci­cis volem créixer a tot el ter­ri­tori”, diu.