Gran angular

Una pujada de salaris gradual és el punt de trobada

La taxa d’inflació desbocada fa necessària una revisió limitada dels sous per tal de no alimentar altres mals

la solució demana pactar increments salarials a tres anys vista
mònica roca
cambra de barcelona
Resulta molt complex perquè aquesta inflació és importada
josep lladós
col·legi d’economistes

En un con­text d’ele­va­des taxes d’inflació (7,1 a l’octu­bre), després d’haver esca­lat fins al 10,8% al mes de juliol (el seu nivell més alt des de setem­bre del 1984) i sumat a la pujada meteòrica dels tipus d’interès a què estan refe­ren­ci­a­des la major part de les hipo­te­ques vari­a­bles, la pre­gunta és quant i quan s’hau­rien d’apu­jar els sala­ris perquè els tre­ba­lla­dors no per­din poder adqui­si­tiu.

Experts i agents soci­als coin­ci­dei­xen que aquesta tendència alcista de preus ha d’anar acom­pa­nyada d’un incre­ment dels sala­ris, però amb la con­dició que es faci de manera esgla­o­nada.

La pre­si­denta de la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona, Mònica Roca, en la pre­sen­tació del balanç econòmic tri­mes­tral que ela­bora el gabi­net d’estu­dis de l’orga­nit­zació, va expli­car que no veuen opor­tuna la con­ge­lació sala­rial. “Cre­iem que la solució demana pac­tar incre­ments sala­ri­als a tres anys vista per evi­tar incor­po­rar la inflació extra­or­dinària en un únic any, però sense que els tre­ba­lla­dors per­din poder adqui­si­tiu a mitjà ter­mini.”

En la mateixa línia s’expressa la Secretària d’Acció Sin­di­cal de CCOO de Cata­lu­nya, Cris­tina Torre, per a qui la rei­vin­di­cació de pujar sala­ris no és només una qüestió de justícia social, perquè venim de dife­rents cri­sis ante­ri­ors amb un acu­mu­lat d’una pèrdua del 6%, sinó perquè, a més, s’incre­men­ten les desi­gual­tats i les bos­ses de pobresa. “Ente­nem que en alguns sec­tors d’acti­vi­tat econòmica és irreal, però per al que no puguem acon­se­guir direc­ta­ment el 2022 fem clàusu­les de revisió sala­rial perquè no hi hagi més deva­lu­ació”, afe­geix Torre.

Ara com ara, un 25% del total de con­ve­nis, dis­po­sen d’aquesta eina que evita la deva­lu­ació de l’eco­no­mia dels tre­ba­lla­dors.

Per la seva banda, Josep Lladós, pro­fes­sor de la Uni­ver­si­tat Oberta de Cata­lu­nya i col·legiat del Col·legi d’Eco­no­mis­tes de Cata­lu­nya, explica que la revisió sala­rial és ara més com­plexa perquè com que aquesta inflació no està pro­vo­cada per l’excés de demanda, sinó per l’oferta i l’aug­ment del preu dels sub­mi­nis­tra­ments i les matèries pri­me­res, queda fora del con­trol del govern cen­tral, del català i fins i tot de l’euro­peu, i el que s’hau­ria d’acon­se­guir es reduir l’expec­ta­tiva d’inflació. “Amb un pacte de ren­des que definís l’ aug­ment sala­rial en els pro­pers tres anys i que estigués vin­cu­lat a l’evo­lució a de la inflació sub­ja­cent, s’hau­ria de garan­tir que la vola­ti­li­tat que hi ha en els preus inter­na­ci­o­nals no reper­cu­teixi en els sala­ris.”

Un bon exem­ple d’aquesta fórmula és el nou con­veni col·lec­tiu de la indústria metal·logràfica de Cata­lu­nya, amb uns incre­ments sala­ri­als d’un 4,5% enguany, un 3,5% el 2023 i un 3% el 2024. A més esta­bleix una clàusula de revisió sala­rial al final de la vigència que garan­teix el 85% de la diferència de la suma dels IPC reals dels tres anys i la suma dels incre­ments. La fórmula magis­tral depèn, doncs, de la difícil tasca de tro­bar l’equi­li­bri i no ali­men­tar més la recessió o pro­vo­car el que es coneix com l’efecte de segona ronda. És a dir, els tre­ba­lla­dors dema­nen sala­ris més alts amb la fina­li­tat de man­te­nir el poder adqui­si­tiu, però en el con­text actual, d’escas­se­tat de sub­mi­nis­tra­ments i d’incre­ment dels cos­tos logístics i energètics, aquests incre­ments sala­ri­als afe­gei­xen pressió als mar­ges empre­sa­ri­als, de manera que les empre­ses aca­ba­rien apu­jant els preus, la qual cosa, al seu torn, gene­ra­ria noves deman­des sala­ri­als i s’ini­ci­a­ria una espi­ral sala­ris-preus, com la vis­cuda durant la dècada dels setanta als EUA.

Segons el direc­tor d’estu­dis de la Cam­bra, Joan Ramon Rovira, les seves anàlisis mos­tren que a Cata­lu­nya, en ter­mes gene­rals, hi està havent una con­tenció tant en la pujada de sala­ris com en els mar­ges empre­sa­ri­als, que fa enten­dre que hi ha el que es coneix com un pacte implícit de ren­des, sense que encara s’hagi ofi­ci­a­li­tat amb una sig­na­tura pública entre sin­di­cats i patro­nal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.