Opinió

L’‘annus horribilis’ de les borses

Per a molts inversors, lògicament angoixats i que, com cal, mantenen les seves inversions en borsa a llarg termini, cal recordar, però, que les pujades dels tres anys previs (pandèmia inclosa) –2019, 2020 i 2021– han estat, també segons el MSCI World, del +28,4%, +16,5% i +22,3%, respectivament

Demà supera­rem les set vui­te­nes parts de l’any 2022. Amb poc marge d’error, podem començar a con­cloure que no ha estat un mal any econòmic, ja que aca­barà amb un crei­xe­ment mun­dial per sobre del 3% i força supe­rior al nos­tre país. Una qüestió dife­rent són les pre­vi­si­ons per a l’any que ve, molt pes­si­mis­tes en gene­ral. Però d’això ja n’hem par­lat i pro­ba­ble­ment en tor­na­rem a par­lar en arti­cles suc­ces­sius.

Al con­trari dels resul­tats econòmics, el 2022 serà de ben segur recor­dat com un any abso­lu­ta­ment nefast per als mer­cats finan­cers, tant en renda vari­a­ble (acci­ons) com en renda fixa (deute i crèdit). Les acci­ons no cau­ran com en l’infaust 2008, però no s’ha regis­trat cap altre any en diver­ses gene­ra­ci­ons en què coin­ci­dei­xin cai­gu­des tan for­tes a les bor­ses (un -20% acu­mu­lat a finals del ter­cer tri­mes­tre en l’índex MSCI World dels països desen­vo­lu­pats o quasi un -30% en els índexs de mer­cats emer­gents) com en els mer­cats de renda fixa, tant a curt ter­mini (apro­xi­ma­da­ment un -2%) com a llarg (al vol­tant del -8%). Els inver­sors no han pogut tro­bar pràcti­ca­ment actius sense ren­di­bi­li­tats nega­ti­ves (excepte en estratègies con­tra mer­cat). Sobre­tot, els ren­di­ments reals han estat espe­ci­al­ment nega­tius ja que han patit, a més, la des­va­lo­ració dels diners pro­vo­cada per la inflació, en molts casos i països, pro­pera als dos dígits. Així, aquells que de manera con­ser­va­dora han man­tin­gut els seus estal­vis en la liqui­di­tat no remu­ne­rada de comp­tes cor­rents i dipòsits aca­ba­ran l’any per­dent en rea­li­tat entre un 5 i un 10% del seu estalvi finan­cer real, tot depe­nent de com aca­bin enguany els indi­ca­dors de preus.

Per a molts inver­sors, lògica­ment angoi­xats i que, com cal, man­te­nen les seves inver­si­ons en borsa a llarg ter­mini, cal recor­dar, però, que les puja­des dels tres anys pre­vis, pandèmia inclosa (2019, 2020 i 2021) han estat, també segons l’MSCI World, del +28,4%, +16,5% i +22,3%, res­pec­ti­va­ment. És a dir, encara estaríem situ­ats en guanys molt ele­vats en els dar­rers qua­tre anys i per qual­se­vol període enrere que cal­cu­lem.

Aques­tes dades, de la cai­guda d’enguany i de les puja­des dels anys ante­ri­ors ama­guen, però, la rea­li­tat, que és que tant una dada com les altres tenen uns res­pon­sa­bles prin­ci­pals: les grans empre­ses tec­nològiques i, en menor mesura, tot el sec­tor d’infor­mació i tec­no­lo­gia, con­sum inno­va­dor i en línia i, en gene­ral, els ser­veis electrònics i d’inter­net.

Per citar les com­pa­nyies més impor­tants, totes superen en cai­gu­des les dels índexs. Ama­zon acu­mula fins ara una cai­guda anual (YTD) del 45%, Alp­ha­bet (Goo­gle) del 40%, Micro­soft del 32%, Tesla del 50% i Meta (ex-Face­book) del 70%. Per con­tra, Apple s’ha con­tin­gut amb una pèrdua només del 24%.

Això implica que Ama­zon ha retor­nat a la seva cotit­zació d’ini­cis del 2019, Apple a la de maig del 2021, Alp­ha­bet, Micro­soft i Tesla a la de finals del 2020; men­tre que Meta (ex-Face­book) es paga a un preu equi­va­lent al de l’inici del 2017, men­jant-se els guanys dels dar­rers sis anys. Pen­sem, per tant, que un molt alt per­cen­tatge del boom bor­sari recent (pot­ser direc­ta­ment almenys un terç) seria atribuïble a les plusvàlues gegan­ti­nes de l’aris­tocràcia tec­nològica, com igual­ment una part con­si­de­ra­ble de les pèrdues més recents s’expli­quen per la dava­llada de les matei­xes empre­ses.

En pri­mer lloc cal­dria pre­gun­tar-se si tot això implica la defi­ni­tiva pèrdua de favor de les que eren i, excepte Meta, con­ti­nuen sent les empre­ses de més capi­ta­lit­zació borsària del món. Si la res­posta és afir­ma­tiva, cal­dria avançar si es pro­du­eix com a lògica reacció del mer­cat en una època que Schi­ller va ano­me­nar d’exu­berància irra­ci­o­nal, en aquest cas de les big tech; o a l’efecte produït per la fi d’una llarga època de política monetària ultra­laxa que no necessària­ment bene­fi­ci­ava més unes empre­ses ben capi­ta­lit­za­des i poc endeu­ta­des; o bé el mateix canvi tec­nològic que albira uns gua­nya­dors dife­rents per a la pro­pera fase de la tec­no­lo­gia, per a la qual, pro­ba­ble­ment, els mer­cats finan­cers con­si­de­ren poc pre­pa­ra­des les ano­me­na­des GAFAM + Tesla per man­te­nir el seu domini recent de cara als pro­pers anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.