L’‘annus horribilis’ de les borses
Demà superarem les set vuitenes parts de l’any 2022. Amb poc marge d’error, podem començar a concloure que no ha estat un mal any econòmic, ja que acabarà amb un creixement mundial per sobre del 3% i força superior al nostre país. Una qüestió diferent són les previsions per a l’any que ve, molt pessimistes en general. Però d’això ja n’hem parlat i probablement en tornarem a parlar en articles successius.
Al contrari dels resultats econòmics, el 2022 serà de ben segur recordat com un any absolutament nefast per als mercats financers, tant en renda variable (accions) com en renda fixa (deute i crèdit). Les accions no cauran com en l’infaust 2008, però no s’ha registrat cap altre any en diverses generacions en què coincideixin caigudes tan fortes a les borses (un -20% acumulat a finals del tercer trimestre en l’índex MSCI World dels països desenvolupats o quasi un -30% en els índexs de mercats emergents) com en els mercats de renda fixa, tant a curt termini (aproximadament un -2%) com a llarg (al voltant del -8%). Els inversors no han pogut trobar pràcticament actius sense rendibilitats negatives (excepte en estratègies contra mercat). Sobretot, els rendiments reals han estat especialment negatius ja que han patit, a més, la desvaloració dels diners provocada per la inflació, en molts casos i països, propera als dos dígits. Així, aquells que de manera conservadora han mantingut els seus estalvis en la liquiditat no remunerada de comptes corrents i dipòsits acabaran l’any perdent en realitat entre un 5 i un 10% del seu estalvi financer real, tot depenent de com acabin enguany els indicadors de preus.
Per a molts inversors, lògicament angoixats i que, com cal, mantenen les seves inversions en borsa a llarg termini, cal recordar, però, que les pujades dels tres anys previs, pandèmia inclosa (2019, 2020 i 2021) han estat, també segons l’MSCI World, del +28,4%, +16,5% i +22,3%, respectivament. És a dir, encara estaríem situats en guanys molt elevats en els darrers quatre anys i per qualsevol període enrere que calculem.
Aquestes dades, de la caiguda d’enguany i de les pujades dels anys anteriors amaguen, però, la realitat, que és que tant una dada com les altres tenen uns responsables principals: les grans empreses tecnològiques i, en menor mesura, tot el sector d’informació i tecnologia, consum innovador i en línia i, en general, els serveis electrònics i d’internet.
Per citar les companyies més importants, totes superen en caigudes les dels índexs. Amazon acumula fins ara una caiguda anual (YTD) del 45%, Alphabet (Google) del 40%, Microsoft del 32%, Tesla del 50% i Meta (ex-Facebook) del 70%. Per contra, Apple s’ha contingut amb una pèrdua només del 24%.
Això implica que Amazon ha retornat a la seva cotització d’inicis del 2019, Apple a la de maig del 2021, Alphabet, Microsoft i Tesla a la de finals del 2020; mentre que Meta (ex-Facebook) es paga a un preu equivalent al de l’inici del 2017, menjant-se els guanys dels darrers sis anys. Pensem, per tant, que un molt alt percentatge del boom borsari recent (potser directament almenys un terç) seria atribuïble a les plusvàlues gegantines de l’aristocràcia tecnològica, com igualment una part considerable de les pèrdues més recents s’expliquen per la davallada de les mateixes empreses.
En primer lloc caldria preguntar-se si tot això implica la definitiva pèrdua de favor de les que eren i, excepte Meta, continuen sent les empreses de més capitalització borsària del món. Si la resposta és afirmativa, caldria avançar si es produeix com a lògica reacció del mercat en una època que Schiller va anomenar d’exuberància irracional, en aquest cas de les big tech; o a l’efecte produït per la fi d’una llarga època de política monetària ultralaxa que no necessàriament beneficiava més unes empreses ben capitalitzades i poc endeutades; o bé el mateix canvi tecnològic que albira uns guanyadors diferents per a la propera fase de la tecnologia, per a la qual, probablement, els mercats financers consideren poc preparades les anomenades GAFAM + Tesla per mantenir el seu domini recent de cara als propers anys.
