Eines

Alfred Vilanova

Enginyer, consultor d'empreses i autor del llibre 'Fet a Catalunya'

“Avui les invencions són efímeres, i la clau és saber construir equips amb talent”

Fet a Catalunya Alfred Vilanova
L’Arca, 22€
La nostra història econòmica és més el relat d’una fita col·lectiva que de noms propis

Triï un moment de la història.
L’expansió cata­lana per la Medi­terrània. Algun autor ha dit que va ser una com­monwe­alth cata­lana, una fede­ració de països o ciu­tats estats que va per­me­tre un comerç i que va esti­mu­lar la pro­ducció. Això va por­tar la soci­e­tat cata­lana a un top i, d’alguna manera, va ser la pri­mera peda­lada perquè això per­sistís en el futur. I no tinc dub­tes que va ser impor­tant de cara a la revo­lució indus­trial del segle XIX.
Quin és el rere­fons social del nai­xe­ment de l’empre­ne­do­ria a Cata­lu­nya?
El mas català, que manté l’espe­rit de la vil·la romana, en el sen­tit de ser un cen­tre pro­duc­tor amb una certa espe­ci­a­lit­zació i auto­no­mia, té molta importància per enten­dre algu­nes coses. I en espe­cial la figura de l’hereu, que tenia l’avan­tatge de no dis­gre­gar la pro­pi­e­tat de manera que hi hagués un progrés en forma d’exce­dents de pro­ducció, que són a la base del nos­tre comerç. D’altra banda, qui no era hereu sabia que s’havia d’espa­vi­lar d’alguna manera. Això espe­ro­nava la ini­ci­a­tiva i la inven­tiva.
Al lli­bre hi ha noms pro­pis, però és més aviat una història col·lec­tiva.
Efec­ti­va­ment, pot­ser més que pocs noms, poc cone­guts. Però és cert que és una història col·lec­tiva, Unes per­so­nes incen­ti­ven les altres i es creen unes con­di­ci­ons que afa­vo­rei­xen que pas­sin coses. Menció espe­cial merei­xen els molts mer­ca­ders i menes­trals anònims, a alguns dels quals sí que podem posar nom perquè en tenim la comp­ta­bi­li­tat i se sap que tenien relació amb altres parts del món.
Però hi ha noms pro­pis com ara Joan Roget que en el segle XVI va inven­tar el teles­copi a Girona. Per què no els rei­vin­di­quem?
Roget for­ma­ria part de la revo­lució científica que es va donar essen­ci­al­ment a Europa, però no pas a Espa­nya, mal­grat que, segons diuen alguns, hi va posar els diners. Aquí es van expul­sar els jueus, els musul­mans i es van per­se­guir els pro­tes­tants, que al cap i a la fi eren la gent que tenia el conei­xe­ment i la capa­ci­tat de fer coses. En defi­ni­tiva, vam pres­cin­dir de tot el know how, i això va difi­cul­tar que aquí hi pogués haver una revo­lució científica. En con­seqüència, el que tenim són fets esporàdics i els pocs que hi ha han pas­sat des­a­per­ce­buts. El cas de Roget s’ha cone­gut recent­ment. Un altre cas és el del bar­ce­loní Fran­cesc Salvà, pio­ner del telègraf elèctric, ja en el segle XVIII. És curiós que fos metge, com Fran­cesc Sant­ponç, pre­cur­sor de la intro­ducció de la màquina de vapor a casa nos­tra, i no engi­nyers.
Lle­geixo al seu lli­bre que la Marina del Prat Ver­mell de Bar­ce­lona rep aquest nom perquè havia estat un camp d’asse­catge d’indi­a­nes.
Efec­ti­va­ment, el nom ve del fet que els prats que­da­ven tenyits de la tin­tura de les indi­a­nes, en què pre­do­mi­nava el color ver­mell.
Les indi­a­nes van ser el punt de par­tida de la revo­lució indus­trial basada en el tèxtil. Per què?
Cata­lu­nya es va cen­trar en el tèxtil de cotó, però ja hi havia una tra­dició, que arren­cava del segle XIV, de fer draps fabri­cats bàsica­ment amb llana i que s’expor­ta­ven. Per tant, la tec­no­lo­gia inci­pi­ent ja es tenia.
Quin paper va tenir l’aiguar­dent de Reus en el desen­vo­lu­pa­ment del tèxtil?
L’aiguar­dent és un altre cas de recon­versió que va tenir èxit. Cal pen­sar que durant la nave­gació, l’aiguar­dent, a diferència del que pas­sava amb l’aigua, no es feia malbé. For­mava part d’un comerç tri­an­gu­lar, per por­tar el sucre i el cotó d’Amèrica que neces­sitàvem aquí, i que malau­ra­da­ment pas­sava per Àfrica, per car­re­gar negres per tre­ba­llar a les colònies. Som nosal­tres i la nos­tra cir­cumstància.
El comerç d’esclaus va aju­dar a finançar la nos­tra revo­lució indus­trial?
Hi ha diver­ses fonts de finançament, però una efec­ti­va­ment van ser les for­tu­nes dels indi­ans, amb l’inter­ro­gant de la pro­cedència dels capi­tals.
Una d’aques­tes grans for­tu­nes és la que va fer Anto­nio López, calia reti­rar el seu monu­ment?
Als nos­tres car­rers hem de tenir figu­res que apor­tin uns valors. Crec que ha estat una bona decisió.
Per què Cata­lu­nya ha tin­gut certa difi­cul­tat per des­ta­car en el món finan­cer?
Tenim el cas d’èxit de Cai­xa­Bank, però és un món en què mol­tes deci­si­ons no es pre­nen aquí, i això ens ha pena­lit­zat. A més, és un negoci molt fàcil d’ensor­rar si es fa córrer un rumor en un moment deter­mi­nat per interès. Però també ha pas­sat en el món indus­trial: quan aquí s’ha pres una ini­ci­a­tiva, s’ha desen­vo­lu­pat i ha vin­gut l’Estat i se l’ha apro­piat.
Explica que la ini­ci­a­tiva pri­vada cata­lana està al dar­rere del fer­ro­car­ril, de la tele­fo­nia, de l’elec­tri­ci­tat, i que en un moment deter­mi­nat aca­ben sent mono­po­lis esta­tals.
Per raons polítiques. En el cas de Telefónica és claríssim, ja que absor­beix dues empre­ses telefòniques d’aquí.
Què podem espe­rar de l’actual revo­lució digi­tal i tec­nològica?
Avui dia, les inven­ci­ons són efímeres, i el prin­ci­pal avan­tatge com­pe­ti­tiu és saber cons­truir equips amb talent, capaços de gene­rar inno­vació con­ti­nu­ada, que és del que es tracta. Això, d’alguna manera, aquí hi és i em fa ser opti­mista. També és cert que avui dia les empre­ses es com­pren i es venen amb molta faci­li­tat, i en aquest ball de cadi­res és molt impor­tant no per­dre els cen­tres de deci­si­ons.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.