La despesa en fàrmacs d’hospital s’ha doblat

En els dar­rers deu anys, la des­pesa en medi­cació hos­pi­talària de dis­pen­sació ambu­latòria s’ha doblat i ha pas­sat de supo­sar el 12% de la des­pesa en medi­ca­ments total el 2011 a un 42% el 2021. “Es tracta d’una evo­lució que ens pre­o­cupa, perquè el seu crei­xe­ment és molt cons­tant i el ritme és impa­ra­ble”, expli­cava Est­her Palle­rols, direc­tora gene­ral de pres­su­pos­tos de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, durant una tro­bada sobre sos­te­ni­bi­li­tat del sis­tema de salut a la 27a edició de la Jor­nada d’Eco­no­mis­tes del Col·legi d’Eco­no­mis­tes de Cata­lu­nya.

Gran part d’aquest incre­ment s’explica per la incor­po­ració de nous medi­ca­ments inno­va­dors, i un dels grans punts d’inflexió en aquest apar­tat es va donar l’any 2015, quan va entrar al sis­tema públic tota la medi­cació de l’hepa­ti­tis C, un trac­ta­ment nou d’una com­pa­nyia ame­ri­cana que els pri­mers anys d’imple­men­tar-se tenia un cost apro­xi­mat de 100.000 euros per paci­ent.

Ignasi Car­rasco, direc­tor de l’àrea assis­ten­cial del Ser­vei Català de la Salut, expli­cava a la mateixa tro­bada que hi ha un incre­ment en la incor­po­ració de tec­no­lo­gies mèdiques i de medi­ca­ments que no està con­tro­lada ni vali­dada. “Cal esta­blir meca­nis­mes d’accés de la inno­vació que siguin ràpids i que tin­guin un pla d’ava­lu­ació, i cal que s’har­mo­nit­zin les seves indi­ca­ci­ons i el des­ple­ga­ment per tot el ter­ri­tori, perquè hi ha pro­ce­di­ments quirúrgics en certs hos­pi­tals sense haver pas­sat per cap ava­lu­ació prèvia”, deia Car­rasco, que reco­nei­xia que reben una gran pressió per a la incor­po­ració de nous medi­ca­ments, en àrees com el càncer i les malal­ties mino­ritàries: “Les nove­tats de les far­macèuti­ques tenen molta reper­cussió als mit­jans, i gene­ren entre la població expec­ta­ti­ves molt grans amb acci­ons de les far­macèuti­ques que aca­ben enca­rint el pro­ducte.”

Perquè un pro­ducte far­macèutic entri al sis­tema naci­o­nal de salut públic ha de pas­sar per un procés de nego­ci­ació de preus i indi­ca­ci­ons entre el labo­ra­tori i l’admi­nis­tració pública, i fins que no s’arriba a un acord el procés és llarg, però ara com ara és la manera com l’admi­nis­tració hau­ria de garan­tir un preu perquè els medi­ca­ments arri­bin a tot­hom.

Car­rasco va pro­po­sar que millori el rigor en la gestió clínica: “Els pro­fes­si­o­nals són els que tenen la clau, però els hem de faci­li­tar poder pren­dre deci­si­ons i poder ges­ti­o­nar els seus pres­su­pos­tos perquè se sen­tin cor­res­pon­sa­bles i vegin en el cost del trac­ta­ment una vari­a­ble més.”

Ara com ara, el 92% de la des­pesa pública en salut es fa des de les comu­ni­tats autònomes. A Cata­lu­nya, hi ha un crei­xe­ment per­sis­tent de la des­pesa de salut; si s’ana­litza des del 2002, manté un crei­xe­ment cons­tant del 4,5%. Pel que fa a la com­po­sició de la des­pesa, el gruix es con­cen­tra en l’hos­pi­talària i espe­ci­a­lit­zada (el 63%) i en els dar­rers anys de vida.