Tot i que les dades del crei­xe­ment de la inflació han començat a per­dre força (6,8% en taxa intera­nual de novem­bre, la xifra més baixa des del gener) els preus dels ali­ments han con­ti­nuat pres­si­o­nant a l’alça.

De fet, segons les últi­mes dades des­a­gre­ga­des de l’INE del mes d’octu­bre, el preu de l’ali­men­tació no ela­bo­rada va regis­trar una pujada del 15,3% intera­nual. Així doncs, com­prar ali­ments ela­bo­rats és un 13,4% més car ara que l’any pas­sat, i s’ha asso­lit el rècord de dis­set mesos con­se­cu­tius de pujada de preus. Mai abans el men­jar havia aug­men­tat de preu al ritme actual.

Segons càlculs de l’Orga­nit­zació de Con­su­mi­dors i Usu­a­ris (OCU), les famílies cata­la­nes tan­ca­ran l’any gas­tant-se 850 euros més per com­prar els matei­xos ali­ments que el 2021.

Si anem més al detall per pro­duc­tes, els incre­ments són supe­ri­ors al 15% en la llet, que és un 25% més cara, els cere­als (22%), el pollas­tre 18,5%, el sucre 42% i les pata­tes (19%).

L’aug­ment del preu de l’ener­gia va ser un dels pri­mers vec­tors que va fer va mul­ti­pli­car els cos­tos de pro­ducció dels ali­ments, que van anar tras­lla­dant-se a la cadena de valor fins a arri­bar al con­su­mi­dor final. Després va arri­bar la pujada dels cost dels fer­ti­lit­zants (dels quals Rússia i Ucraïna són proveïdors mun­di­als), igual que ha pas­sat amb alguns cere­als, un pro­ducte bàsic no només per al con­sum humà, sinó també de bes­tiar.

Ucraïna era el gran proveïdor glo­bal d’aquests béns essen­ci­als en agri­cul­tura abans de la guerra amb Rússia. Des de l’esclat del con­flicte, la pro­ducció ha cai­gut entre un 15 i un 20%, i el mer­cat encara no ha tro­bat un subs­ti­tut a aquest país de l’Europa de l’Est. Per tant com menys oferta, més s’enca­rei­xen els preus.

Hi ha també un ele­ment d’incre­ment de cos­tos i de reducció d’oferta en alguns ali­ments a causa del clima i la falta de plu­ges. Per exem­ple, des d’Unió de Page­sos expli­quen que la collita d’aquest any del cereal d’hivern, colza i lle­gu­mi­no­ses de gra a Cata­lu­nya, ha tin­gut un ren­di­ment d’entre un 50 i un 60% menys que en una cam­pa­nya nor­mal a causa de la sequera, les gela­des de prin­ci­pis d’abril i els cops de calor del mes de maig.

El sin­di­cat recorda que l’espe­rança que l’incre­ment del preu del cereal pogués com­pen­sar la pèrdua de qui­los es va demos­trar una qui­mera, “ja que els qui­los no s’han produït però els cos­tos de pro­ducció (fer­ti­lit­zants, fito­sa­ni­ta­ris, maquinària i ener­gia) han aug­men­tat d’una manera extra­or­dinària”, mati­sen.

En el cas de les matèries pri­me­res, des­taca el sucre, que està pre­sent en una gran quan­ti­tat d’ali­ments ela­bo­rats i que cotitza en el mer­cat de valors. Des de la pri­ma­vera del 2020, la seva cotit­zació inter­na­ci­o­nal va en aug­ment per una qüestió de demanda. Ja no només s’uti­litza per a la indústria ali­mentària: el sec­tor dels bio­com­bus­ti­bles és ara un gran con­su­mi­dor de sucre, que obté de la canya o del blat de moro i, per tant, com més demanda, més s’enca­reix. S’hi afe­geix un altre fac­tor menor, que s’espera que aug­menti més enda­vant i és que, prin­ci­pal­ment als països desen­vo­lu­pats, s’estan enca­mi­nant cap un món de proteïna alter­na­tiva a l’ani­mal basada en els lle­gums i, de nou, com més demanda, preus més ele­vats.

Per si no n’hi havia prou, s’ha de comp­tar, a més, amb el que es coneix com a “opor­tu­nisme de tendència”, és a dir pro­duc­tes als quals els pro­duc­tors apu­gen els preus encara que no esti­guin afec­tats per cap dels con­di­ci­o­nants ante­ri­ors.

Segons dades del cen­tre de recerca de Cai­xa­Bank, la mode­ració dels preus energètics i l’esta­bi­li­tat dels preus inter­na­ci­o­nals de les matèries pri­me­res agrícoles podrien por­tar a una esta­bi­lit­zació de preus dels ali­ments en els pròxims mesos. El dubte és si aques­tes puja­des acu­mu­la­des són rever­si­bles. Gaietà García, pro­fes­sor de EAE Busi­ness School no en té cap dubte: “Hi ha una desac­ce­le­ració en el crei­xe­ment del preu dels ali­ments, però no hi haurà bai­xa­des de preus, no seran rever­si­bles.”

García asse­gura que hi ha un fac­tor deter­mi­nant que explica per què és pre­veu que sigui molt difícil que els con­su­mi­dors puguin tor­nar com­prar als preus de l’any pas­sat. “El mer­cat de la dis­tri­bució dels pro­duc­tes ali­men­ta­ris s’està ori­en­tant cap a la con­cen­tració de capi­tal. Estem vivint un feu­da­lisme finan­cer. El con­su­mi­dor no té con­trol i cada vegada més el món està sent menys democràtic des del punt de vista econòmic”, diu el pro­fes­sor d’EAE Busi­ness School, que sen­ten­cia que aquesta pujada de preus de l’ali­men­tació obe­eix a un movi­ment pura­ment espe­cu­la­tiu.

Els ali­ments són una inversió molt ape­ti­tosa per a l’espe­cu­la­dor, ja que com que es tracta d’un pro­ducte de pri­mera neces­si­tat, tot i que els preus puguin pujar molt, se seguei­xen con­su­mint. “L’espe­cu­lació va detec­tar de seguida que una suma de fac­tors com la guerra d’Ucraïna, la sequera i les dife­rents catàstro­fes climàtiques farien apu­jar els preus i s’hi van abo­car. És un tema molt greu, que no es vol aten­dre”, afe­geix Fran­cesc Reguant, pre­si­dent de la Comissió d’Eco­no­mia Agro­a­li­mentària del Col·legi d’Eco­no­mis­tes de Cata­lu­nya.

Ara bé, sem­bla que no és igual de greu per a tot­hom. L’alça de la inflació i, en con­cret, dels preus dels béns de pri­mera neces­si­tat, és un cop més dur per als col·lec­tius de població o països amb ren­des més bai­xes, on l’ener­gia i l’ali­men­tació tenen una pon­de­ració més ele­vada a les cis­te­lles de preus al con­sum que en les ren­des més altes. “Aquests incre­ments ali­men­ten el risc de des­con­ten­ta­ment social, com va suc­ceir durant la Pri­ma­vera Àrab (2010-2012)”, expli­cava Bea­triz Villa­franca, eco­no­mista del Depar­ta­ment d’Eco­no­mies i Mer­cats Inter­na­ci­o­nal de Cai­xa­Bank Rese­arch.