Tot i que les dades del creixement de la inflació han començat a perdre força (6,8% en taxa interanual de novembre, la xifra més baixa des del gener) els preus dels aliments han continuat pressionant a l’alça.

De fet, segons les últimes dades desagregades de l’INE del mes d’octubre, el preu de l’alimentació no elaborada va registrar una pujada del 15,3% interanual. Així doncs, comprar aliments elaborats és un 13,4% més car ara que l’any passat, i s’ha assolit el rècord de disset mesos consecutius de pujada de preus. Mai abans el menjar havia augmentat de preu al ritme actual.

Segons càlculs de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), les famílies catalanes tancaran l’any gastant-se 850 euros més per comprar els mateixos aliments que el 2021.

Si anem més al detall per productes, els increments són superiors al 15% en la llet, que és un 25% més cara, els cereals (22%), el pollastre 18,5%, el sucre 42% i les patates (19%).

L’augment del preu de l’energia va ser un dels primers vectors que va fer va multiplicar els costos de producció dels aliments, que van anar traslladant-se a la cadena de valor fins a arribar al consumidor final. Després va arribar la pujada dels cost dels fertilitzants (dels quals Rússia i Ucraïna són proveïdors mundials), igual que ha passat amb alguns cereals, un producte bàsic no només per al consum humà, sinó també de bestiar.

Ucraïna era el gran proveïdor global d’aquests béns essencials en agricultura abans de la guerra amb Rússia. Des de l’esclat del conflicte, la producció ha caigut entre un 15 i un 20%, i el mercat encara no ha trobat un substitut a aquest país de l’Europa de l’Est. Per tant com menys oferta, més s’encareixen els preus.

Hi ha també un element d’increment de costos i de reducció d’oferta en alguns aliments a causa del clima i la falta de pluges. Per exemple, des d’Unió de Pagesos expliquen que la collita d’aquest any del cereal d’hivern, colza i lleguminoses de gra a Catalunya, ha tingut un rendiment d’entre un 50 i un 60% menys que en una campanya normal a causa de la sequera, les gelades de principis d’abril i els cops de calor del mes de maig.

El sindicat recorda que l’esperança que l’increment del preu del cereal pogués compensar la pèrdua de quilos es va demostrar una quimera, “ja que els quilos no s’han produït però els costos de producció (fertilitzants, fitosanitaris, maquinària i energia) han augmentat d’una manera extraordinària”, matisen.

En el cas de les matèries primeres, destaca el sucre, que està present en una gran quantitat d’aliments elaborats i que cotitza en el mercat de valors. Des de la primavera del 2020, la seva cotització internacional va en augment per una qüestió de demanda. Ja no només s’utilitza per a la indústria alimentària: el sector dels biocombustibles és ara un gran consumidor de sucre, que obté de la canya o del blat de moro i, per tant, com més demanda, més s’encareix. S’hi afegeix un altre factor menor, que s’espera que augmenti més endavant i és que, principalment als països desenvolupats, s’estan encaminant cap un món de proteïna alternativa a l’animal basada en els llegums i, de nou, com més demanda, preus més elevats.

Per si no n’hi havia prou, s’ha de comptar, a més, amb el que es coneix com a “oportunisme de tendència”, és a dir productes als quals els productors apugen els preus encara que no estiguin afectats per cap dels condicionants anteriors.

Segons dades del centre de recerca de CaixaBank, la moderació dels preus energètics i l’estabilitat dels preus internacionals de les matèries primeres agrícoles podrien portar a una estabilització de preus dels aliments en els pròxims mesos. El dubte és si aquestes pujades acumulades són reversibles. Gaietà García, professor de EAE Business School no en té cap dubte: “Hi ha una desacceleració en el creixement del preu dels aliments, però no hi haurà baixades de preus, no seran reversibles.”

García assegura que hi ha un factor determinant que explica per què és preveu que sigui molt difícil que els consumidors puguin tornar comprar als preus de l’any passat. “El mercat de la distribució dels productes alimentaris s’està orientant cap a la concentració de capital. Estem vivint un feudalisme financer. El consumidor no té control i cada vegada més el món està sent menys democràtic des del punt de vista econòmic”, diu el professor d’EAE Business School, que sentencia que aquesta pujada de preus de l’alimentació obeeix a un moviment purament especulatiu.

Els aliments són una inversió molt apetitosa per a l’especulador, ja que com que es tracta d’un producte de primera necessitat, tot i que els preus puguin pujar molt, se segueixen consumint. “L’especulació va detectar de seguida que una suma de factors com la guerra d’Ucraïna, la sequera i les diferents catàstrofes climàtiques farien apujar els preus i s’hi van abocar. És un tema molt greu, que no es vol atendre”, afegeix Francesc Reguant, president de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Ara bé, sembla que no és igual de greu per a tothom. L’alça de la inflació i, en concret, dels preus dels béns de primera necessitat, és un cop més dur per als col·lectius de població o països amb rendes més baixes, on l’energia i l’alimentació tenen una ponderació més elevada a les cistelles de preus al consum que en les rendes més altes. “Aquests increments alimenten el risc de descontentament social, com va succeir durant la Primavera Àrab (2010-2012)”, explicava Beatriz Villafranca, economista del Departament d’Economies i Mercats Internacional de CaixaBank Research.