Economia

L’IPC es va desinflant, però el preu dels aliments continua disparat

L’abaratiment dels carburants fa que la inflació tanqui l’any en un 5,2%, després d’haver superat el 10% a l’estiu

El cabàs del mercat s’ha encarit més d’un 13%

La dada de l’índex de preus de con­sum (IPC) del tan­ca­ment del 2022 apor­tada ahir per l’ins­ti­tut estadístic INE va dei­xar una sen­sació agre­dolça quan se’n des­glos­sen les pon­de­ra­ci­ons. Així, si bé es cons­tata que la taxa glo­bal, un 5,2%, revela un alen­ti­ment sen­si­ble res­pecte als pics més alts de l’any, entre el juliol i l’agost, en què es va superar el 10%, per que­dar al nivell més baix des de l’octu­bre del 2021, si es burxa en el detall, es com­prova que pro­duc­tes ine­lu­di­bles i de pri­mera neces­si­tat, és a dir, l’ali­men­tació, es van enca­rir ni més ni menys que un 13,4% de mit­jana en els últims dotze mesos.

Encara és aviat per conèixer l’impacte real de les mesu­res del govern espa­nyol, que acaba de rebai­xar l’IVA de deter­mi­nats ali­ments bàsics. De moment, el retrocés de l’índex prové dels com­po­nents energètics. Men­tres­tant, par­ti­des de la cis­te­lla de l’IPC que són al rebost més quo­tidià, com el sucre, l’oli o la llet, han fet salts de perxa, ja que s’han apu­jat, res­pec­ti­va­ment, un 51,6%, un 34,8% i un 36,5%. Fer una truita de pata­tes costa força més que a final del 2021, ja que els ous s’han apu­jat un 21,3% i les pata­tes, un 18,2%, i si hi volem posar ceba hau­rem de tenir en compte que el grup dels lle­gums i les hor­ta­lis­ses costa un 9,4% més.

Al con­junt de l’Estat, l’IPC va que­dar en un 5,7%, una dècima menys que la dada pro­vi­si­o­nal avançada a final de desem­bre per l’INE. L’evo­lució dels ali­ments i de la inflació sub­ja­cent, que des­compta ali­ments i car­bu­rants i que es va enfi­lar set dècimes fins al rècord històric del 7%, va posar en alerta el govern espa­nyol. La vice­pre­si­denta i minis­tra de Tre­ball, Yolanda Díaz, va car­re­gar con­tra les empre­ses asse­gu­rant que aquesta evo­lució res­pon al fet que “algú s’està for­rant”, men­tre els sala­ris van per­dent poder adqui­si­tiu per la recança dels empre­sa­ris a apu­jar els sous.

Retrets cre­uats

Les parau­les de Díaz van fer mal. Des de Foment del Tre­ball, el seu pre­si­dent, Josep Sánchez Lli­bre, va lamen­tar que la minis­tra “demo­nitzi” els empre­sa­ris “per enfor­tir-se a l’espai de l’esquerra” i va mani­fes­tar rodo­na­ment que els bene­fi­cis empre­sa­ri­als no són els res­pon­sa­bles dels incre­ments de preus del sec­tor ali­men­tari.

Des de la banda sin­di­cal, CCOO també va subrat­llar la “des­pro­porció” entre els bene­fi­cis empre­sa­ri­als i els ingres­sos de les llars. Ricard Bellera, secre­tari de tre­ball i eco­no­mia del sin­di­cat, va valo­rar posi­ti­va­ment que la taxa sigui molt infe­rior a la del llarg de l’any i que les mesu­res de con­tenció dels preus energètics esti­guin fun­ci­o­nant. Bellera, però, va retreure a les empre­ses d’ampliar els mar­ges de bene­fici elu­dint apli­car les rebai­xes dels preus de l’ener­gia en els seus pro­duc­tes, espe­ci­al­ment en el capítol de l’ali­men­tació.

LA XIFRA

51,6
per cent
s’ha encarit un producte tan comú com el sucre. La llet i l’oli també s’han apujat al voltant d’un 35%.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.