Segons dades de la Guía del mer­cado labo­ral 2023, de HAYS, el 63% dels pro­fes­si­o­nals de l’Estat espa­nyol vol can­viar de feina, el per­cen­tatge més alt dels dar­rers tres anys. Un 55% asse­gura que se sent des­con­tent amb el seu salari, i més del 45% admet que, des de la pandèmia ha aug­men­tat la sen­sació d’esgo­ta­ment o fatiga envers el seu lloc de tre­ball.

Ens tro­bem en un moment de des­a­fecció gene­ra­lit­zada al lloc de feina i d’una major pre­dis­po­sició a dei­xar-lo, sobre­tot en les pro­fes­si­ons de conei­xe­ment i en les eco­no­mies més desen­vo­lu­pa­des, en les quals la gent ha asso­lit deter­mi­nat nivell de satis­facció en la piràmide de Mas­low i es pot per­me­tre no anar en con­tra del seu sen­tit de vida.

El feno­men ha aga­fat dimen­si­ons glo­bals, de tal manera que se’l com­para amb grans epi­so­dis com la gran recessió o la crisi de les hipo­te­ques. Als EUA, des de l’any 2021, s’han comp­ta­bi­lit­zat aban­do­na­ments mas­sius del lloc de feina, un feno­men que s’ha bate­jat amb el nom de la gran renúncia. A casa nos­tra resulta difícil posar-hi xifres perquè, entre altres fac­tors, aquí aug­men­ten les retri­bu­ci­ons en funció de l’anti­gui­tat a l’empresa, i renun­ciar a uns actius labo­rals que s’han adqui­rit amb els anys és més com­plex, però al dar­rere hi ha els matei­xos fac­tors.

La pandèmia ha estat un dels des­en­ca­de­nants del feno­men de la gran renúncia. Els can­vis en l’orga­nit­zació del tre­ball durant la pandèmia van donar als tre­ba­lla­dors la pos­si­bi­li­tat de refle­xi­o­nar i repen­sar qüesti­ons essen­ci­als de la seva vida i de la seva relació amb la feina. La incer­tesa que reg­nava al car­rer men­tre tot­hom estava tan­cat a casa va fer que molts es replan­te­ges­sin qüesti­ons que la voràgine del dia a dia no els dei­xava veure. La vin­cu­lació amb la feina ha can­viat, i el sen­ti­ment de per­ti­nença d’altres èpoques queda lluny. El tre­ba­lla­dor desa­ni­mat no se sent escol­tat, les orga­nit­za­ci­ons s’han des­hu­ma­nit­zat i les con­di­ci­ons labo­rals, espe­ci­al­ment entre les gene­ra­ci­ons més joves, tenen poques pers­pec­ti­ves de millora.

El pro­blema no és el d’un jovent poc impli­cat en l’empresa, és el d’una empresa que no entén les neces­si­tats que reclama la plan­ti­lla. Els experts en gestió de per­so­nes ho tenen molt clar: si vols ser una empresa com­pe­ti­tiva has de saber que les per­so­nes són la clau. Toca huma­nit­zar a fons les orga­nit­za­ci­ons, prac­ti­car més l’escolta activa per saber què neces­sita el teu equip en els dife­rents moments vitals i fle­xi­bi­lit­zar l’estruc­tura labo­ral des de tots els punts de vista. No hi ha temps per per­dre.