4
Política
madrid - 8 març 2023 2.00 h

Les claus de la llei

Les 721 rebaixes de penes i 74 excarceracions d’agressors no són majoria

El TSJC ha rebaixat les cinc sentències que ha revisat

Només en 7 de les 31 audiències que faciliten dades són més les rebaixes que les condemnes mantingudes, entre aquestes la de Lleida (12 de rebaixades i 8 de mantingudes)

- madrid

La llei inte­gral de lli­ber­tat sexual (“només sí és sí”) és la llei ban­dera d’Igual­tat i viu un sotrac d’incer­te­ses.

Per què no abús i vio­lació?

El motiu de la llei era evi­tar que mai més uns jut­ges rebai­xes­sin a abús una vio­lació com la dels cinc de La Manada en els San­fer­mi­nes del 2016 a Pam­plona. Es posava fi a la dis­tinció entre abús i vio­lació vigent al Codi Penal del 1995 i s’uni­fi­cava tot sota el títol agressió. El juliol del 2019, el Tri­bu­nal Suprem va cor­re­gir el tri­bu­nal navarrès i va ele­var les penes de La Manada de 9 a 15 anys per con­si­de­rar el cas un delicte con­ti­nuat de vio­lació amb “una inti­mi­dació clara i sufi­ci­ent”. “No és admis­si­ble forçar el dret fins a extrems d’exi­gir a les vícti­mes acti­tuds heroi­ques que ine­xo­ra­ble­ment les con­dui­ran a patir mals majors”, deia el TS. Simp­tomàtica­ment, La Manada de Cas­tell­de­fels es feia dir a What­sApp La Manada 2.0 i tenia com a foto de grup els cinc agres­sors dels San­fer­mi­nes.

Com apli­car la llei en 150 dies?

El 26 de maig del 2022, el ple del Congrés va apro­var la llei del “només sí és sí” amb 201 vots a favor (PSOE, Podem, ERC, Junts, PDe­CAT, Cs, PNB, EH Bildu, Més País, CC, Nova Canàries, Com­promís, BNG i Terol Exis­teix), 140 en con­tra (PP i Vox) i 3 abs­ten­ci­ons (CUP). La llei està en vigor des del 7 d’octu­bre del 2022 i ara, 150 dies després, és cor­re­gida. El Codi Penal del 1995 tenia una dis­po­sició tran­sitòria que Igual­tat creu que és d’apli­cació uni­ver­sal: en el cas de sentències fer­mes, no es con­si­de­rarà la pena més favo­ra­ble al reclús quan la durada de la pena ante­rior impo­sada al fet “sigui també impo­sa­ble” ate­nent a la nova llei. El Suprem ho va enten­dre així amb una reforma del PP del 2015 sobre giha­disme i va evi­tar bene­fi­ciar ter­ro­ris­tes, però ara alguns tri­bu­nals han inter­pre­tat que no era d’apli­cació per no aparèixer explícita­ment al text de la llei del “només sís és sí”. De res ha ser­vit el recor­da­tori en una ins­trucció del fis­cal gene­ral de l’Estat, Álvaro García Ortiz. En la pro­blemàtica el PSOE i el Minis­teri de Justícia veuen “efec­tes inde­sit­jats” de la llei, men­tre que per Igual­tat obe­eix a l’ani­mo­si­tat judi­cial dre­tana d’arrel mas­clista.

721 revi­si­ons són la majo­ria?

Els tri­bu­nals han acor­dat 721 reduc­ci­ons de penes d’agres­sors sexu­als i 74 excar­ce­ra­ci­ons d’acord amb la nova llei, segons les dades fetes públi­ques el 2 de març pel Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial (CGPJ). Però no són la majo­ria i són xifres incom­ple­tes: no tots els jut­jats faci­li­ten dades i no es pot fer la com­pa­ració entre les revi­sa­des i les man­tin­gu­des. De les 50 audiències pro­vin­ci­als, 19 no faci­li­ten dades del total de les revi­si­ons. I només en 7 de les 31 audiències pro­vin­ci­als que sí que han donat la dada són més les rebai­xes de penes que les con­dem­nes man­tin­gu­des, i una d’aques­tes és a Cata­lu­nya: Lleida (12 de rebai­xa­des i 8 de man­tin­gu­des). El Suprem ha abai­xat la pena en 10 de les 26 sentències estu­di­a­des i té pen­dents 224 recur­sos de cas­sació. En totes les comu­ni­tats hi ha excar­ce­ra­ci­ons excepte en dues: la Rioja i Navarra. El Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya ha rebai­xat les cinc sentències que ha revi­sat. Un jove de La Manada, Ángel Boza, en canvi, ha vist man­tin­guda la pena de 15 anys per l’Audiència de Navarra perquè “resulta igual­ment sus­cep­ti­ble d’impo­sició d’acord” amb el “només sí és sí”.

Ningú va aler­tar del risc?

No va ser una llei feta amb pressa: la tra­mi­tació va durar més de deu mesos. Tot i el clam actual, en el debat només una dipu­tada va aler­tar del risc de pro­vo­car les rebai­xes de penes: Marta González (PP), exse­cretària d’Igual­tat a la Xunta amb Feijóo. “La nova tipi­fi­cació suposa a la pràctica una reducció de les penes dels delic­tes més vio­lents”, va dir. El PDe­CAT, en una esmena a la llei (la número 187), també va aler­tar del risc de rebai­xes de penes ori­gi­nat per la supressió de la dis­tinció entre agressió i abús. La llei, però, tenia l’asses­so­ra­ment de l’ales­ho­res minis­tre de Justícia, Juan Car­los Campo, expert jurista i avui mem­bre del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal.

Com ho esmena ara el PSOE?

La minis­tra Pilar Llop no se sent autora de la llei –ho era Campo– però s’ha impli­cat en la cor­recció del PSOE. La pro­po­sició de llei amplia la for­qui­lla de con­dem­nes: deixa les penes com estan en el tipus gene­ral de l’arti­cle 178 del Codi Penal i hi afe­geix una pena més alta “si l’agressió es comet emprant violència o inti­mi­dació”. El tipus gene­ral d’1 a 4 tor­na­ria a ser d’1 a 5 i l’agressió amb pene­tració vagi­nal, anal o bucal pas­sa­ria de 4 a 12 anys a ser de 6 a 12 anys. I un sub­ti­pus agreu­jat a l’arti­cle 179 apuja la mínima a 6 anys i es modi­fica l’arti­cle 180 per a violències extre­mes, vio­la­ci­ons múlti­ples, relació de paren­tesc i ús d’armes. Com que s’intro­du­eix de nou el fac­tor de la violència o inti­mi­dació, Igual­tat hi veu una invo­lució i “el retorn al Codi Penal de La Manada” perquè només una de cada qua­tre dones que rep una vio­lació té seqüeles en forma de talls o esgar­rin­xa­des (Macro­en­questa de violència de gènere) i el focus en el con­sen­ti­ment volia evi­tar el que Adela Asúa ano­mena “cal­vari pro­va­tori” de la víctima.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a