Política

Les claus de la llei

Les 721 rebaixes de penes i 74 excarceracions d’agressors no són majoria

El TSJC ha rebaixat les cinc sentències que ha revisat

Només en 7 de les 31 audiències que faciliten dades són més les rebaixes que les condemnes mantingudes, entre aquestes la de Lleida (12 de rebaixades i 8 de mantingudes)

La llei integral de llibertat sexual (“només sí és sí”) és la llei bandera d’Igualtat i viu un sotrac d’incerteses.

Per què no abús i violació?

El motiu de la llei era evitar que mai més uns jutges rebaixessin a abús una violació com la dels cinc de La Manada en els Sanfermines del 2016 a Pamplona. Es posava fi a la distinció entre abús i violació vigent al Codi Penal del 1995 i s’unificava tot sota el títol agressió. El juliol del 2019, el Tribunal Suprem va corregir el tribunal navarrès i va elevar les penes de La Manada de 9 a 15 anys per considerar el cas un delicte continuat de violació amb “una intimidació clara i suficient”. “No és admissible forçar el dret fins a extrems d’exigir a les víctimes actituds heroiques que inexorablement les conduiran a patir mals majors”, deia el TS. Simptomàticament, La Manada de Castelldefels es feia dir a WhatsApp La Manada 2.0 i tenia com a foto de grup els cinc agressors dels Sanfermines.

Com aplicar la llei en 150 dies?

El 26 de maig del 2022, el ple del Congrés va aprovar la llei del “només sí és sí” amb 201 vots a favor (PSOE, Podem, ERC, Junts, PDeCAT, Cs, PNB, EH Bildu, Més País, CC, Nova Canàries, Compromís, BNG i Terol Existeix), 140 en contra (PP i Vox) i 3 abstencions (CUP). La llei està en vigor des del 7 d’octubre del 2022 i ara, 150 dies després, és corregida. El Codi Penal del 1995 tenia una disposició transitòria que Igualtat creu que és d’aplicació universal: en el cas de sentències fermes, no es considerarà la pena més favorable al reclús quan la durada de la pena anterior imposada al fet “sigui també imposable” atenent a la nova llei. El Suprem ho va entendre així amb una reforma del PP del 2015 sobre gihadisme i va evitar beneficiar terroristes, però ara alguns tribunals han interpretat que no era d’aplicació per no aparèixer explícitament al text de la llei del “només sís és sí”. De res ha servit el recordatori en una instrucció del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz. En la problemàtica el PSOE i el Ministeri de Justícia veuen “efectes indesitjats” de la llei, mentre que per Igualtat obeeix a l’animositat judicial dretana d’arrel masclista.

721 revisions són la majoria?

Els tribunals han acordat 721 reduccions de penes d’agressors sexuals i 74 excarceracions d’acord amb la nova llei, segons les dades fetes públiques el 2 de març pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Però no són la majoria i són xifres incompletes: no tots els jutjats faciliten dades i no es pot fer la comparació entre les revisades i les mantingudes. De les 50 audiències provincials, 19 no faciliten dades del total de les revisions. I només en 7 de les 31 audiències provincials que sí que han donat la dada són més les rebaixes de penes que les condemnes mantingudes, i una d’aquestes és a Catalunya: Lleida (12 de rebaixades i 8 de mantingudes). El Suprem ha abaixat la pena en 10 de les 26 sentències estudiades i té pendents 224 recursos de cassació. En totes les comunitats hi ha excarceracions excepte en dues: la Rioja i Navarra. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha rebaixat les cinc sentències que ha revisat. Un jove de La Manada, Ángel Boza, en canvi, ha vist mantinguda la pena de 15 anys per l’Audiència de Navarra perquè “resulta igualment susceptible d’imposició d’acord” amb el “només sí és sí”.

Ningú va alertar del risc?

No va ser una llei feta amb pressa: la tramitació va durar més de deu mesos. Tot i el clam actual, en el debat només una diputada va alertar del risc de provocar les rebaixes de penes: Marta González (PP), exsecretària d’Igualtat a la Xunta amb Feijóo. “La nova tipificació suposa a la pràctica una reducció de les penes dels delictes més violents”, va dir. El PDeCAT, en una esmena a la llei (la número 187), també va alertar del risc de rebaixes de penes originat per la supressió de la distinció entre agressió i abús. La llei, però, tenia l’assessorament de l’aleshores ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, expert jurista i avui membre del Tribunal Constitucional.

Com ho esmena ara el PSOE?

La ministra Pilar Llop no se sent autora de la llei –ho era Campo– però s’ha implicat en la correcció del PSOE. La proposició de llei amplia la forquilla de condemnes: deixa les penes com estan en el tipus general de l’article 178 del Codi Penal i hi afegeix una pena més alta “si l’agressió es comet emprant violència o intimidació”. El tipus general d’1 a 4 tornaria a ser d’1 a 5 i l’agressió amb penetració vaginal, anal o bucal passaria de 4 a 12 anys a ser de 6 a 12 anys. I un subtipus agreujat a l’article 179 apuja la mínima a 6 anys i es modifica l’article 180 per a violències extremes, violacions múltiples, relació de parentesc i ús d’armes. Com que s’introdueix de nou el factor de la violència o intimidació, Igualtat hi veu una involució i “el retorn al Codi Penal de La Manada” perquè només una de cada quatre dones que rep una violació té seqüeles en forma de talls o esgarrinxades (Macroenquesta de violència de gènere) i el focus en el consentiment volia evitar el que Adela Asúa anomena “calvari provatori” de la víctima.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.