Focus

La crisi dels fàrmacs s’agreuja

Els medicaments que presenten problemes de desabastiment són el doble que durant la pandèmia

La cadena de subministrament pateix un efecte dominó cristian castillo uoc Relocalitzar el medicaments estratègics és una de les mesures
Hem considerat el medicament un bé de consum, i la seva producció s’ha deslocalitzat antoni torres FEFAC
“Els farmacèutics tenim la competència professional per poder fer les substitucions, no deixa de ser un tràmit administratiu" Jordi Casas, president del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
El fenomen té múltiples causes i, a més, són d’àmbit global i local
El sistema sanitari públic finança 4.000 medicaments amb recepta
Es prioritzen els països que paguen els medicaments a preus més alts
Les limitacions de subministrament d’envasos o de paper frenen el sector
Des del Departament de Salut tenim poc marge de maniobra, per imposar mesures correctives salvador cassany departament de salut
La deslocalització cap a nous països encara ha afegit més complexitat al problema manel peiró esade

El nombre de fàrmacs amb problemes de subministrament no ha parat de créixer des de l’esclat de la crisi de la covid. Es calcula que ara els medicaments afectats són uns 3.000 quan fa tres anys n’eren 1.500, és a dir, el doble. I el pitjor és que no hi ha previsió de quan es resoldrà la qüestió ni si serà a curt, mitjà o llarg termini.

Es considera que hi ha un problema de subministrament quan les farmàcies disposen d’un nombre d’unitats d’un medicament inferior a les necessitats de consum, amb independència del format o la presentació en què aquest es comercialitza, ja siguin comprimits, càpsules, envasos amb diferents nombres d’unitats o de dosis, etc.

Segons el darrer informe de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), l’organisme regulador, en el segon semestre del 2022, prop del 4% de les 32.686 presentacions de medicaments de tot l’Estat tenia problemes de subministrament, un 40% més respecte de l’any anterior. La incidència no és prou important per fer saltar les alarmes, o bé perquè en la gran majoria dels casos es pot trobar un substitut, o bé perquè la situació està en vies de solució. En canvi, allò que té preocupats els experts de tot el món –ja que el desabastiment té un abast global– és la tendència creixent i prolongada en el temps, que requereix múltiples i complexes mesures de correcció. A més, es tracta d’un producte molt sensible perquè afecta la salut dels ciutadans i també perquè falten medicaments de tots els grups, i alguns de força comuns, sobretot fàrmacs per al tractament de problemes respiratoris, que afecten el sistema cardiovascular i també el sistema nerviós. També és notòria la falta de tractaments per combatre la diabetis.

Les dificultats de subministrament dels fàrmacs tenen múltiples factors. N’hi ha de tipus estructural, però d’altres són purament accidentals. En el top del primer grup hi ha influït el factor de la deslocalització de la producció de fàrmacs. En l’última dècada, s’ha produït una forta concentració de laboratoris farmacèutics, que per guanyar rendibilitat -com d’altra banda han fet la majoria d’activitats industrials- han traslladat la producció a països amb costos més baixos com la Xina i l’Índia.

Ara com ara,al voltant del 80% dels medicaments o dels principis actius, es manufacturen al sud-est asiàtic. I el que és més greu, n’hi ha que es produeixen només en una única fàbrica, encarregada de proveir tot el món, la qual cosa representa una gran fragilitat i un taló d’Aquil·les del sector al món. Ja se sap els riscos que es corren quan es posen tots els ous al mateix cistell.

“Els problemes d’abastiment fins a l’esclat de la covid-19 ja existien, però eren més puntuals i s’anaven compensant”, explica Antoni Torres, farmacèutic i president de la FEFAC (Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya), una plataforma que agrupa les patronals empresarials de les quatre demarcacions. Ara bé, amb l’esclat de la pandèmia, es van tancar les fronteres, i el sistema de distribució basat en el subministrament immediat sense estoc del just in time va quedar en entredit. Aleshores, els problemes de desabastiment de les medicines es van disparar i ja no han deixat de créixer, tot i tornar a haver-hi lliure circulació.

“A partir del moment en què vam passar a considerar el medicament com un bé de consum més, la seva producció va entrar en la consideració de deslocalitzable, fins al punt que ha acabat provocant un problema generalitzat”, sentencia Torres.

A més de la covid, s’hi han anat afegint altres factors condicionants, com que la Xina i l’Índia han experimentat millores en el seu nivell de vida, fet que ha provocat un augment progressiu de les respectives demandes internes de medicaments, de manera que gran part de la producció s’acaba quedant allà on es produeix.

Així mateix, amb un major desenvolupament de les dues fàbriques del món, els costos de producció ja no són tan baixos, de manera que per mantenir la rendibilitat els laboratoris farmacèutics s’han desplaçat a tercers països del sud-est asiàtic i del continent africà. “En conseqüència, les dinàmiques de distribució han guanyat encara més complexitat”, explica Manel Peiró, director del Màster Executiu en Direcció d’Organitzacions Sanitàries de l’escola de negocis Esade.

El cas és que en els darrers anys, s’han seguit sumant nous problemes globals de desabastiment de certs productes i de matèries primeres imprescindibles per produir fàrmacs. Així va succeir amb la davallada de producció d’ ampolles de vidre l’hivern passat, que no només va generar un coll d’ampolla al sector vitivinícola, sinó també per als proveïdors d’envasos de vidre per a xarops, per exemple. “Hem arribat fins avui amb una cadena de subministrament que arrossega molts problemes”, explica Cristian Castillo, professor dels estudis d’economia i empresa de la UOC i expert en logística, que alerta que ens trobem enmig del que es coneix com una situació d’efecte dominó: “Les irregularitats en els lliuraments generen un increment substancial de la demanda.” Pel temor que no arribin les comandes, se sobredimensionen les futures peticions, i els centres productius no tenen capacitat per proveir tots els encàrrecs, la qual cosa provoca que el problema encara s’engrandeixi més. “Estabilitzar la cadena costa cada cop més i més”, conclou Castillo.

Segons les darreres dades disponibles de l’Agència del Medicament, en el segon semestre del 2022, el 31% dels problemes de subministrament es van donar perquè els laboratoris no tenien capacitat de producció, i un 20,4% per l’augment de la demanda.

De fet, després de dos anys de fer servir mascaretes als espais públics tancats s’havia aconseguit que els pics de malalties infeccioses estiguessin sota mínims, però en el moment en què es va anar retirant l’obligatorietat de fer-les servir, les infeccions s’han disparat i, conseqüentment, hi ha hagut alguns grups de medicaments per tractar infeccions de l’aparell respiratori que han vist multiplicada la demanda i se n’han agreujat els problemes de subministrament.

Jordi Casas, president del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) i del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya (CCFC) explica: “S’ha patit un repunt de moltes infeccions, en un moment de poca capacitat de maniobra dels laboratoris, que han vist com es desquadraven les quotes que tenen assignades als diferents mercats en funció de les necessitats històriques.”

I en aquestes quotes, sovint, ha influït també el preu que cada estat paga pels medicaments. El cas és que a Europa el sector farmacèutic està subjecte a dues normatives, la de llibertat de moviments en mercaderies, que fa prevaldre la competència en benefici del consumidor, i la de seguretat i control dels medicaments. Des del punt de vista de salut, Europa pretén que la medicació estigui controlada des de la farmàcia perquè els ciutadans europeus tractin les patologies de la millor manera possible i, a més, de manera equitativa, però com que cada país pot marcar el preu dels fàrmacs sota el criteri de la normativa de llibertat de moviment de mercaderies, el mateix fàrmac, del mateix laboratori, té diferents rendibilitats, segons el país on l’exporti.

“A l’Estat espanyol, els preus estan regulats, i des de l’any 2005 han tingut una tendència a la baixa”, explica Torres. A casa nostra, el sistema sanitari públic finança els medicaments dispensats amb recepta oficial amb un preu màxim establert per a cada conjunt de medicaments, fixat per ordre ministerial. Actualment, hi ha més de 4.000 medicaments sotmesos al sistema de preus de referència, i és l’Agència Espanyola de Medicaments i de Productes Sanitaris la que marca els preus.

Es calcula que els medicaments autoritzats són un 16% més barats aquí que a la resta d’Europa, de manera que davant una sobrecomanda, “els qui paguen els preus més baixos es queden a la cua a l’hora de subministrar-los”, relata el professor de la UOC.

Reig Jofre, una companyia farmacèutica catalana que ha mantingut la seva producció entre les plantes de Sant Joan Despí i Toledo, dedica aquesta última a la manufactura d’antibiòtics. Ignasi Biosca, director general de la firma, explicava que es tracta de medicaments que necessiten una producció segregada, que el cost ha anat pujant progressivament però que, en canvi, els preus de referència no han parat de baixar des de fa quinze anys. “Hi ha antibiòtics que es venen a 1,53 euros quan a nosaltres, en un moment d’inflació com l’actual, ens costa més produir-los. Així que la rendibilitat acaba sent molt baixa i sovint insostenible”, explica Biosca. Ara com ara, Reig Jofre ven a l’Estat espanyol el 35% de la seva producció d’antibiòtics, la resta l’exporta.

A més, tot i que la indústria farmacèutica acompleixi les quotes per pura necessitat de país, poden intervenir altres actors dins del procés de distribució que prioritzin els mercats on més es paga. “En el 99% dels casos, els laboratoris proveeixen les farmàcies a través de les distribuïdores, que són les que mouen els medicaments. És un tema de capil·laritat logística, perquè els laboratoris no tenen capacitat per assumir aquesta distribució diària. Aquests actors també busquen la seva rendibilitat”, diu Antoni Torres. Només a Catalunya hi ha registrades 3.227 farmàcies, a les quals es pot arribar a fer al voltant de quatre repartiments diaris.

Hi ha una altra particularitat estatal que posa més traves al problema. Tal com està la normativa actualment, a la farmàcia comunitària només se li permet dispensar el medicament prescrit pel metge, és a dir: principi actiu, dosi, forma farmacèutica i quantitat de l’envàs. I la capacitat de substitució per un altre fàrmac és limitada; se’n poden donar d’equivalents, és a dir, de laboratoris diferents, però no amb formes diferents, per exemple, una amoxicil·lina de 500 amb pols en lloc d’una de comprimits.

Aquest hivern, per primera vegada, l’agència del medicament, davant un problema greu de desabastiment d’amoxicil·lina pediàtrica va acceptar -un mes i mig després que es demanés– la substitució de la farmàcia en la forma, i el Servei Català de Salut s’ha obert a fer més substitucions com la de l’ibuprofèn de 20 comprimits i 600 mil·ligrams, que està desbastit, i al qual no se l’espera, per un de 60 comprimits. Aquesta mesura és un dels repetits reclams dels professionals farmacèutics, que demanen a l’organisme competent que la mesura puntual d’aquest hivern es pugui fer extensible a la resta de fàrmacs amb problemes de proveïment. “Els farmacèutics tenim la competència professional per poder fer les substitucions, no deixa de ser un tràmit administratiu. De fet, el farmacèutic d’hospital decideix de quina manera administra el que el metge ha prescrit, però a les oficines de farmàcia no se’ns permet”, lamenta el president del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.

Buscar altres.

Ara com ara, l’alternativa és que el pacient recorri totes les farmàcies possibles fins a localitzar-ne una on encara tinguin el medicament receptat, o fer visites repetides als centres d’atenció primària, per requerir un canvi de prescripció en la forma del medicament en què sí que hi ha estoc. “És una proposta que no solucionaria el problema, però sí que facilitaria la vida als ciutadans i al farmacèutic, i reduiria les visites mèdiques de repetició per un pur tema administratiu”, explica Núria Bosch, vicepresidenta del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.

El cas és que és una decisió que depèn de l’agència del medicament del ministeri, que té la competència de la gestió dels fàrmacs (preu, proveïment etc.). És, de fet, una de les poques competències en l’àrea de salut que no està transferida a les comunitats autònomes. “Des del Departament de Salut tenim poc marge de maniobra, l’Agència del Medicament és la que té la capacitat per adoptar les mesures correctives, com la via de medicació estrangera, aconseguir medicaments d’altres països o permetre’n la substitució”, explica Salvador Cassany, cap del Servei de Control Farmacèutic i Productes Sanitaris de la Generalitat, per a qui posar fil a l’agulla per abordar aquest problema és un tema estratègic no només com a país, sinó també com a Unió Europea.

El director general de la patronal Farmaindustria, Juan Yermo, es mostra esperançat pels darrers moviments que s’han fet des de les grans instàncies europees i espanyoles, i assenyala que l’any 2023 serà un any clau per a la indústria farmacèutica. “Estem treballant amb el govern central en el desenvolupament del pla estratègic per a la indústria farmacèutica, previst per al mes de juny, que es basa en tres pilars, un dels quals és l’impuls a la fabricació local de medicaments”, diu.

De fet, el pla estratègic de la indústria farmacèutica 2023-25, preveu una inversió de 2.700 milions d’euros, dedicats, en part, a impulsar les inversions productives “per guanyar autonomia estratègica i resiliència en la cadena de subministrament”, diu la nota informativa.

La Comissió Europea, per la seva banda, està immersa en una revisió de la legislació farmacèutica que ha de donar una nova estratègia farmacèutica europea, que té també entre els punts clau la recuperació de producció. Mentre s’acaben de definir aquestes grans aspiracions, els moviments industrials de relocalització van arribant amb comptagotes. Fa poc, Novartis (a través del seu filial de genèrics Sandoz) va anunciar que concentrarà la fabricació de l’antibiòtic amoxicil·lina entre les seves fàbriques de Kundl (Àustria) i Palafolls. D’aquesta manera, la companyia assegura la independència de la Unió en el subministrament d’aquest medicament essencial. A més, s’invertiran 50 milions d’euros a la planta de Palafolls, on se centraran en exclusiva en la producció de principi actiu estèril per a antibiòtics. Novartis ha anunciat, però, que tancarà les instal·lacions de les Franqueses, on es fabricava amoxicil·lina, tot i que es feia amb una tecnologia més antiga.

Catalunya té molt a guanyar o perdre en aquesta aposta pública per la recuperació de producció de medicaments amb problemes d’abastiment. De fet, avui dia agrupa fins al 46% del total de plantes farmacèutiques amb presència a l’Estat espanyol. A més, aproximadament el 60% dels productes farmacèutics que es produeixen a l’Estat tenen el seu origen a Catalunya. Sigui com sigui, relocalitzar producció no és una mesura d’aplicació ràpida, ja que es tracta d’instal·lacions amb uns controls de qualitat i requeriments molt elevats, que afegeixen dificultat per donar una resposta àgil al problema.

Hi ha altres propostes més locals, com les que posa sobre la taula el president de la FEFAC. “Podríem seguir l’exemple de Portugal i apujar els preus d’aquells fàrmacs amb més problemes d’abastiment, que s’equiparin a Europa perquè no se’ns penalitzi a l’hora de distribuir-los.” Per la seva banda, els farmacèutics s’han organitzat i han creat la xarxa FarmaHelp, per localitzar la farmàcia més propera on el pacient pot trobar el fàrmac, quan a la seva no el poden dispensar. Tot i les petites mesures, la ferida segueix oberta.

LES XIFRES

4%
de problemes.
És el percentatge de les 32.686 presentacions de medicaments de tot l’Estat amb retards de subministrament.
3.000
casos.
És la xifra de problemes de subministrament que s’ha registrat en els primers mesos del 2023.
80%
de la producció.
És el percentatge de productes farmacèutics i principis actius que estan deslocalitzats a la Xina i a l’Índia.
16%
Més barat.
És la mitjana de preu per sota que tenen els medicaments a l’Estat espanyol respecte a la resta de la Unió Europea.
46%
De plantes farmacèutiques.
És el percentatge que agrupa Catalunya del total amb presència a l’Estat espanyol.
15.800
TREBALLADORS.
El sector farmacèutic és també un gran focus de creació d’ocupació. Les 79 empreses ocupen 15.800 empleats.
3.227
farmàcies.
És la xifra total de les registrades a Catalunya, que reben una mitjana diària de quatre lliuraments de fàrmacs.

Fàrmacs estratègics per retornar a casa

El maig del 2022, l’Estat espanyol va publicar la primera llista dels fàrmacs considerats estratègics, és a dir els que són molt necessaris per a pacients, ja que aquests no tenen alternatives terapèutiques, i també perquè es consideren vulnerables al subministrament, ja que estan comercialitzats només per un o dos laboratoris, com a molt.

Es tracta d’una llista dinàmica, que va variant. La majoria són fàrmacs amb patent caducada per a patologies del sistema nerviós, antiinfecciós i oncològics. Una part d’aquests fàrmacs són els que des del ministeri es vol recuperar perquè siguin produïts des del territori estatal.

Causes accidentals

A més de les causes estructurals que expliquen els problemes de subministrament de fàrmacs, hi ha altres casuístiques accidentals, com la d’aquest hivern passat, quan trobar amoxicil·lina pediàtrica es va convertir en una autèntica odissea. Els dos únics laboratoris que en produeixen, Sandoz i Normon, van tenir problemes en el procés de fabricació, amb la mala sort que va coincidir amb un brot de bronquitis infantil com feia anys que no es veia.

I hi ha altres casos amb rerefons més superflus, com el d’un fàrmac per controlar la diabetis, al qual es va referir una de les germanes Kardashian com a producte per perdre pes. La demanda mundial ha assolit nivells desorbitats.

Trobar el negoci allà on falla el sistema

A. P
Han creat un software gratuït que financen amb una línia de comerç electrònic

Luda Partners, és una start-up tecnològica que va néixer l’any 2017, justament com a resposta als problemes de subministrament de fàrmacs. Un dels seus fundadors era fill de farmacèutics i va idear i dissenyar una tecnologia per ajudar els seus pares en aquest problema. “La tecnologia resultant permet connectar el software de Luda al sistema de gestió de cada farmàcia, perquè en temps real localitzin l’establiment farmacèutic més proper que té el medicament esgotat, de manera que el pacient no hagi de recórrer moltes farmàcies abans de trobar-lo”, ens explicava Marcos Alves, chief growth officer de la start-up farmacèutica, després de participar a finals de març al Fòrum Cornellà Creació. Actualment, la normativa espanyola no permet distribuir fàrmacs que estan sotmesos a recepta mèdica. Només es poden dispensar a la farmàcia.

emprenedor.

Alves, nascut a Sant Boi de Llobregat i fundador de la plataforma de restauració El Tenedor, explica que aquest software ha ajudat més de 110.000 pacients a trobar els seus fàrmacs a tot l’Estat. “Cada mes, unes 220 farmàcies de tot l’Estat, se sumen a la plataforma. A Catalunya ja tenim 400 farmàcies adherides, amb un creixement que ja ha superat el de Madrid”, afegeix. Aquesta eina és col·laborativa, no té cap mena de cost per als farmacèutics. D’on Luda Partners sí que fa negoci és d’una segona pota, que és la que connecta les farmàcies amb grans marques de laboratoris, per vendre en línia productes de parafarmàcia, que sí que està permès que es venguin per aquest canal. “Les compres en línia es dirigeixin directament a la farmàcia que tingui producte disponible. Aquesta prepara la comanda i nosaltres l’enviem a casa del client. Ens quedem un 10% de comissió i, a més, de la logística ens ocupem del màrqueting. Tothom hi guanya”, conclou.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.