Mai­read McGuin­ness, comissària euro­pea, irlan­desa, demo­cra­ta­cris­ti­ana mili­tant del Fine Gael, ha tin­gut en sus­pens el sec­tor finan­cer durant el dar­rer any.

La comissària McGuin­ness s’havia mani­fes­tat a favor i havia anun­ciat la pro­hi­bició de la retro­cessió de comis­si­ons paga­des des de les ges­to­res de pro­duc­tes finan­ce­res (fons d’inversió o pen­si­ons) cap als vene­dors, asses­sors o, en gene­ral, els dis­tribuïdors que col·loquen o acon­se­llen aquests pro­duc­tes. A canvi d’aques­tes retro­ces­si­ons de comis­si­ons o incen­tius, el cli­ent final rep, en teo­ria, con­sell i asses­so­ra­ment finan­cer i, ens agradi o no, és un pilar insubs­tituïble a curt ter­mini de la dis­tri­bució de ser­veis d’inversió.

Cer­ta­ment, el sis­tema de dis­tri­bució finan­cera basada en aquests incen­tius és molt millo­ra­ble i pre­senta mals fun­ci­o­na­ments impor­tants en con­flic­tes d’interès, trans­parència insu­fi­ci­ent i una relació qua­li­tat/preu de les transac­ci­ons molt millo­ra­ble. En defi­ni­tiva, no s’acon­se­gueix que el destí i els ren­di­ments de les inver­si­ons de par­ti­cu­lars s’apro­pin als objec­tius desit­ja­bles ni que els estal­vi­a­dors euro­peus obtin­guin ni de prop els com­ple­ments de les pen­si­ons que cal­drien o el grau de segu­re­tat finan­cera sovint desit­jat.

Dit això i reco­nei­xent ple­na­ment aques­tes man­can­ces -i, per tant, la impe­ri­osa neces­si­tat de refor­mar el sis­tema actual-, l’eli­mi­nació plena dels incen­tius i retro­ces­si­ons era una mala idea que no hau­ria solu­ci­o­nat les debi­li­tats esmen­ta­des. Començant perquè, com ha pas­sat ja en certs països, hau­ria des­a­pa­re­gut l’asses­so­ra­ment finan­cer per als par­ti­cu­lars, un ser­vei, d’altra banda, encara defi­ci­tari i poc acces­si­ble per a molts inver­sors que, per tant, reque­reix ampliar-se, al con­trari del que podria suc­ceir si final­ment s’hagues­sin pro­hi­bit aquests incen­tius.

Després d’una certa bata­lla lob­bis­tica a favor i en con­tra de la volun­tat de la comissària McGuin­ness d’eli­mi­nar aques­tes retro­ces­si­ons de comis­si­ons, el docu­ment final de la pro­posta de la Comissió Euro­pea ha man­tin­gut el sis­tema actual, tot i anun­ciar que d’aquí a tres anys es tor­narà a revi­sar.

Això s’ha mate­ri­a­lit­zat en el marc d’una pro­posta rec­ti­fi­ca­tiva de diver­sos tex­tos legals que la Comissió Euro­pea ano­mena Retail Invest­ment Stra­tegy (RIS), ‘estratègies d’inversió mino­rista’. L’objec­tiu d’aquesta estratègia de la pro­posta regu­la­dora que la mate­ri­a­litza és doble: d’una banda, gene­rar més capa­ci­tat de finançament per a les pimes (en capi­tal de risc i pri­vat, en fons de tota mena, en emis­si­ons en els mer­cats de capi­tal, etc.), alter­na­tiva al finançament ban­cari domi­nant i, de l’altra (com­ple­mentària a l’ante­rior), acos­tar els estal­vi­a­dors pri­vats als mer­cats de capi­tals per obte­nir més bons ren­di­ments que els actu­als i que els per­me­tin afron­tar els objec­tius finan­cers, espe­ci­al­ment la jubi­lació, en molt més bona posició que actu­al­ment.

Aquests dos objec­tius, cen­trals en l’estratègia de la Comissió Euro­pea, estan molt ben plan­te­jats en l’expo­sició de motius de l’esmen­tada pro­posta de la Comissió, però ins­tru­men­tats en l’arti­cu­lat de manera molt més dis­cu­ti­ble.

Algu­nes veus en el sec­tor, amb la satis­facció d’haver evi­tat la pro­hi­bició plena, es limi­ten ara a remar­car el nou cop de timó que implica la pro­posta i, per tant, l’esforç en tot tipus de recur­sos i els cos­tos evi­dents que els impli­carà la posada en marxa de les mesu­res anun­ci­a­des. Una acti­tud dràstica d’opo­sició i no accep­tació per part del sec­tor de la majo­ria de les reco­ma­na­ci­ons de la Comissió Euro­pea per refor­mar el sec­tor finan­cer, seria una pèssima notícia. No hi ha dubte que en el text actual hi caben objec­ci­ons impor­tants, però la importància del tema reque­ri­ria opo­sar-les amb alter­na­ti­ves cons­truc­ti­ves i no tan pura­ment defen­so­res de l’statu quo. Òbvi­a­ment l’auto­re­gu­lació del sec­tor per solu­ci­o­nar les debi­li­tats hau­ria estat una millor opció però no s’ha produït i ha cai­gut a sobre la regu­lació.

En el ter­reny específic de l’asses­so­ra­ment finan­cer, les debi­li­tats detec­ta­des són, alhora, un repte per adap­tar-se i l’anunci d’un poten­cial immens per a la pro­fessió. Si accep­tem que hi ha un gran dèficit d’asses­so­ra­ment en els ciu­ta­dans estal­vi­a­dors i inver­sors, hem d’enten­dre que s’obre un mer­cat immens i unes pos­si­bi­li­tats pro­fes­si­o­nals enor­mes. Si accep­tem que exis­tei­xen con­flic­tes d’interès enco­berts, l’asses­sor, no el pur vene­dor, es podrà dife­ren­ciar d’aquest amb més trans­parència, donant més valor per cada uni­tat de cost. Si les exigències regu­la­do­res s’amplien i es com­pli­quen, el seu com­pli­ment millo­rarà la sem­pre escassa repu­tació de la banca i del sec­tor finan­cer, que bona falta li fa.