Identitat biològica per al tèxtil
El sector tèxtil assaja amb nous materials per ser realment sostenible
Els enfocaments holístics ja fa uns quant anys que van madurant en un sector com el tèxtil, en què a banda de l’incentiu al reciclatge, emergeixen iniciatives de producció de nous materials d’origen biològic, amb propietats biodegradables que suposen una passa més cap a la circularitat.
Bons exemples del que la tecnologia ens pot proporcionar per deixar enrere polièsters i poliamides procedents del plàstic els donen els projectes HEREWEAR, en què es treballa, per a filatura en humit i en fusió, en nous desenvolupaments de cel·lulosa i polièsters de base biològica, amb l’objectiu de construir un mercat de tèxtil circular a la UE, amb l’organització de xarxes de microfàbriques organitzades de forma circular en diversos territoris. A més, hi ha TEXAM, en què la recerca se centra en la combinació de biopolímers i materials procedents de residus típics de la indústria tèxtil, com pols de fusta, bambú o fibres de cotó. El centre tecnològic Eurecat participa en les dues iniciatives. La seva directora de la Unitat de Teixits Funcionals, Virginia García, explica que l’urgència d’explorar noves vies respon “a aquest context en què, d’una banda hem sobreexplotat l’ús de materials d’origen fòssil i, de l’altra, és inajornable trobar una solució a la generació de residus, que causen un impacte enorme en el medi ambient”. Així mateix, afegeix, “ja hem vist com materials naturals com el cotó no són sostenibles pels condicionants del seu conreu, que requereix un excés d’aigua i terreny”.
Així doncs, ens endinsem en l’era de la fibra vegetal, de jute, pinya, taronja, fusta, cànem, lli o altres productes agroforestals, que “el procés tecnològic, tot separant la cel·lulosa, pot refinar-la fins a assolir un fil com de seda”. Es poden extreure polímers de molts materials agraris, però també d’altres d’origen marí, com algues o crustacis com la gamba i el cranc, que aporten un component anti-al·lèrgic i antibacterià. Amb tot, el procés del biotèxtil és encara car, i això explica per què la indústria continua girant al voltant del cotó i els sintètics.
la norma marca.
Així doncs, cal posar-se al dia: Eurecat impulsa un projecte, amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), per adoptar una tecnologia que s’empra en països com Finlàndia, en què es treballa amb cel·lulosa regenerada per produir fibra tèxtil. Una planta pilot experimentarà amb la nova tecnologia a Canet de Mar l’any vinent.
A casa nostra, tenim alguns noms que estan obrint camí. Hallotex ha fet de la circularitat la seva divisa, i ha esdevingut proveïdor de material reciclat perquè Inditex elabori el seu gènere de punt. Amb aquesta empresa i l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), impulsa la creació d’un catàleg de productes tèxtils bio. Grup Giró, especialitzat en el packaging de la fruita, treballa perquè aviat totes les bosses de fruita es facin amb cel·lulosa regenerada.
Reciclar roba que no arriba a botiga, tot triturant-la, és l’objectiu de projectes com ara TEXAM, però, com diu Virginia García, “no només per generar nou fil que es ven a la indústria, sinó també altres materials que, fruit de la barreja de biocel·luloses en pols i glicerines, poden trobar la seva destinació, per exemple, a la impressió 3D”.
Aplegar innovadors.