Setmana Mundial de l’Alfabetització Mediàtica
Educació per combatre les ‘fake news’
Organitzacions internacionals i locals alerten de la necessitat d’educar els més joves per detectar la desinformació
El 74% de l’alumnat està desinformat, segons els professors
L’educació mediàtica no forma part del currículum educatiu i s’imparteix a criteri de cada docent
Diu la dita que la veritat és la primera víctima de la guerra. Més enllà de les interpretacions que es puguin fer de tal asseveració, es fa més evident que mai aquests dies la dificultat de discernir entre informació veraç i informació interessada, si atenem les notícies que arriben des de Gaza. Però la desinformació no es dona només en temps de guerra o de convulsions com la recent pandèmia de covid. “La desinformació sempre ha existit, però ara tenim nous canals i la intel·ligència artificial”, recorda Sergi Barrera, cap de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, dilluns al paranimf de la Universitat de Barcelona (UB). I en aquest context en què hi ha més informació que mai i amb més canals que mai on difondre-la, és fàcil perdre-s’hi, sobretot quan apareixen elements que desinformen, ja sigui de manera deliberada o inconscient. I els més joves, que tot just s’inicien en el maneig del mòbil i les xarxes socials i estan en ple procés formatiu, apareixen com el col·lectiu més vulnerable a la desinformació. Per aquest motiu, cal plantejar una educació mediàtica, amb l’objectiu de donar-los eines per navegar en el mar d’informació.
Aquesta és la tesi que ha planat sobre les diferents taules rodones i tallers que s’han fet aquests dies a Barcelona, amb motiu de la Setmana Mundial de l’Alfabetització Mediàtica i Informacional que organitza la Unesco entre el 24 i el 31 d’octubre. Enguany, l’edició ha estat dedicada a l’alfabetització mediàtica als espais digitals. Dues jornades, celebrades dilluns i dimecres a la UB i a la Fundació Jaume Bofill, han servit per reflexionar-hi, per conèixer el tractament de l’alfabetització mediàtica que es fa en països com Finlàndia i Estats Units i per divulgar iniciatives que diferents col·lectius fan a les escoles i instituts. “La gent jove té dret a la informació, i ha de saber navegar en el paisatge immens de les notícies”, va defensar Ebonee Otoo, vicepresidenta de participació del professorat en el projecte nord-americà News Literacy Project. Ho va fer a la UB, en l’acte organitzat per Learn to Check, un projecte educatiu i divulgatiu que pretén reflexionar a Catalunya sobre la desinformació i acostar l’educació mediàtica a la societat des del 2020. Ho fa a través de formacions per a tots els públics, especialment amb recursos i guies didàctiques per a joves, famílies i docents.
Segons l’estudi d’alfabetització mediàtica en centres d’educació secundària obligatòria que va publicar el Ministeri d’Educació i Formació Professional al març, el 69,5% de la població d’entre 10 i 15 anys té mòbil, i el 91,8% és usuària d’alguna xarxa social. Els adolescents perceben que són més hàbils en el maneig de les tecnologies de la comunicació que els seus pares, sobretot, i també que els professors, tot i que en menor grau. Aquests adults, doncs, no són prioritaris a l’hora de demanar ajuda quan s’enfronten a la tecnologia, segons la investigació liderada per Eva Herrero. A l’hora d’informar-se, usen més internet que els mitjans tradicionals, i molts continguts informatius els arriben a través de les xarxes socials. Segons l’institut estatal d’estadística, el 58,7% dels internautes van trobar el 2021 informació dubtosa. El 51% en va comprovar la veracitat i el 48%, no. Els que no ho van fer van al·legar en el 69% dels casos que ja sabien que no era fiable, mentre que un 35% no ho va fer per falta d’habilitats. Les alarmes van saltar durant la pandèmia, quan les notícies falses sobre la salut es van propagar a una velocitat mai vista. Plataformes verificadores com Maldita, Newtral i Verificat van tenir més feina que mai.
La Comissió Europea ja va considerar el 2007 que l’alfabetització mediàtica en l’entorn digital resulta especialment important per a la creació d’una economia del coneixement més competitiva i participativa. S’entén aquesta alfabetització com les habilitats, els coneixements i la capacitat de comprensió que permeten als usuaris usar amb eficàcia i seguretat els mitjans de comunicació. El 2018, la Comissió Europea va animar els estats membres a incloure en les polítiques educatives l’alfabetització mediàtica i a donar formació als docents. L’objectiu és capacitar la població per navegar en un entorn mediàtic cada cop més complex per tal de reduir les possibilitats de manipulació de les percepcions dels fets, i comprendre l’origen de les notícies i els interessos subjacents. És una formació que s’hauria de donar a l’escola des d’una edat primerenca, i el reial decret d’ordenació dels ensenyaments mínims que deriva de la llei estatal d’educació ja la inclou com a part de la competència digital. Falta, però, el pas per fer que sigui una educació transversal i que els docents la incloguin en les programacions didàctiques de totes les assignatures, segons alerta l’estudi. N’hi ha que ho treballen, però sense unes directrius específiques, i a voluntat de cada professor. Segons un informe de la Fundació Luca de Tena, el 74% dels docents perceben que l’alumnat està desinformat i un 67% assenyalen que no s’han invertit prou recursos per impartir alfabetització mediàtica a les aules.
Opinions i informacions
Un problema detectat per l’estudi arran d’entrevistes amb professors i alumnes és la dificultat dels adolescents per distingir opinió d’informació, malgrat conèixer-les teòricament. També, la falta d’incentius perquè el professorat abordi continguts relacionats amb l’alfabetització mediàtica. I moltes vegades ho és per falta de temps. Així es va posar de manifest en les intervencions que van fer alguns docents en la jornada que va organitzar Verificat a la fundació Bofill.
El finlandès Kari Kivinen, expert en divulgació educativa de l’Euipo Observatori, va plantejar la que al seu parer és la solució a aquesta falta de temps: incloure-la en el currículum, de manera que s’hagi de treballar obligatòriament com es fa amb altres competències. Això sol, però, no és garantia d’èxit, com ha comprovat al seu país, que és referent en educació. “En el currículum finlandès, és obligatori incloure-hi l’alfabetització mediàtica. Tots els mestres l’han d’incorporar en les seves lliçons, però necessiten més formació perquè aquest món digital evoluciona molt ràpid”, va assenyalar. “Finlàndia no és el paradís, s’ha de fer molta feina i estem treballant amb entitats i periodistes. És millor que un periodista vingui a l’aula i expliqui aquestes coses.” És un plantejament simular al que fan als Estats Units, on organitzacions com Lie Detectors i Detector Media Wise treballen en centres educatius per formar alumnes i professors. Amb les dificultats que això comporta. “Als Estats Units el repte ve de dalt de tot; els periodistes no tenen recursos per estar a l’altura de la disseminació de la desinformació. La polarització fa que tot es compliqui més i afecta el sistema educatiu. És molt difícil arribar als estudiants perquè els mestres tenen por de parlar-ne”, explica Alex Mahadevan, de Detector Media Wise. En aquest context, es recorre molt a la confiança entre iguals: verificadors de notícies –els anomenats fact-checkers– són sovint joves de 16 anys que participen del material que es comparteix als instituts. “La confiança és molt important i l’ensenyament entre iguals és molt útil”, va assenyalar Mahadevan en l’acte de la Bofill. Els ponents van coincidir en les tres coses que hem de fer per intentar detectar les fake news: buscar la font que genera la notícia, buscar evidències i proves sobre allò publicat i contrastar el que es diu en altres fonts.
A casa nostra també hi ha nombroses iniciatives per ensenyar a moure’s en el maremàgnum digital. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals té en marxa el projecte SX3 Academy, una plataforma per capacitar digitalment els mestres perquè puguin traspassar aquestes competències als alumnes. “Si no ho fem, no els podrem garantir una integració social, política, laboral i democràtica en la societat del segle XXI”, segons la cap de la Unitat Estratègica d’Infantils de la CCMA, Vanessa Hernández. Un altre projecte és el Desfake, una proposta pedagògica creada per Verificat que s’implantarà, en aliança amb la Fundació Bofill, en una desena de centres aquest curs per ajudar en la capacitació de docents i alumnes i “promoure una comunitat educativa més informada, crítica i democràtica”, segons els responsables del projecte. Un dels quals, Héctor Martínez, va recordar que “els discursos d’odi afecten els més vulnerables. S’ha d’aprendre a discernir el discurs d’odi i ser ciutadà crític”.
