Fa 70 anys el Pallars era agri­cul­tura i rama­de­ria. Cap als anys sei­xanta del segle XX el turisme cobra molta importància gràcies a la natura tan espec­ta­cu­lar, l’esquí i els esports d’aven­tura. Però a finals del noranta els cellers Tor­res plan­ten unes vinyes d’altura -entre 800 i 1.000 metres- al terme de Tremp i això obre els ulls a altres petits cellers. Podem dir que això és un revul­siu. Ara hi ha 12 cellers al Jussà i mitja dot­zena al Sobirà que fan un vi de pres­tigi i gene­ren llocs de tre­ball direc­tes i indi­rec­tes.

Estem par­lant que d’aquí sur­ten uns vins que una ampo­lla pot tenir un preu d’entre 20 i 40 euros. Però no només és el vi. Hi ha tres o qua­tre empre­ses que fan uns olis espec­ta­cu­lars, també d’alçada amb oli­ve­res sovint cen­tenàries que recu­pe­ren vari­e­tats locals. I també passa amb el món dels iogurts i for­mat­ges, de cabra, ove­lla o vaca, o amb les amet­lles. Són pro­duc­ci­ons peti­tes però de qua­li­tat que es venen a boti­gues espe­ci­a­lit­za­des de molts pobles.

Fins l’any 2000, part de la gent que mar­xava eren joves que ana­ven a estu­diar a la uni­ver­si­tat, nor­mal­ment a Bar­ce­lona, i ja s’hi que­da­ven. Jo en soc un. La nove­tat és que ara tor­nen. La majo­ria dels pro­jec­tes que explico en el lli­bre són de joves que tor­nen a casa després d’estu­diar.

Efec­ti­va­ment, fer xarxa també explica molt el feno­men. Fa 20 anys un dels pro­ble­mes del Pallars era que hi havia mol­tes zones sense cober­tura de mòbil i ara gai­rebé no passa. I la fibra està arri­bant fins i tot a masies. Això obre la via al fet que no només la gent d’allà tin­gui les eines per gua­nyar-se la vida com la resta sinó que pro­fes­si­o­nals d’altres ter­ri­to­ris, sobre­tot de l’àrea metro­po­li­tana, vagin allà a fer tele­tre­ball. El fet és que les noves tec­no­lo­gies afa­vo­rei­xen que la gent esti­gui en con­tacte i coo­peri. Per exem­ple, fa uns dos anys es va crear una xarxa de dones empre­ne­do­res, que té més de 50 sòcies, amb una vita­li­tat enve­ja­ble i que volen que la gent se’n surti i diuen que llui­ta­ran perquè els seus fills es que­din al Pallars i es puguin gua­nyar la vida.

El Pallars està lluny d’allà on hi ha la gran població del país, el gran mer­cat. Sort encara que han millo­rat les coses amb l’auto­via de Cer­vera fa uns anys, també a unes actu­a­ci­ons al port de Comi­ols i a Artesa que han reduït el temps. Ara s’està bata­llant perquè des del Sobirà es pugui anar pel port del Cantó cap a la Seu, Andorra i la Cer­da­nya. D’altra banda, les empre­ses tenen mol­tes difi­cul­tats per tro­bar deter­mi­nats per­fils pro­fes­si­o­nals. A vega­des és perquè no hi ha habi­tatge i aquest és un pro­blema molt greu.

És freqüent la queixa de la falta d’inver­si­ons. Pen­sen que la baixa població no hau­ria de pesar tant en les deci­si­ons de la Gene­ra­li­tat i que s’oblida un fac­tor molt impor­tant com és la gestió del ter­ri­tori. Entre els dos Pallars fan, amb diferència, la comarca més gran de Cata­lu­nya, això qui ho ges­ti­ona? I posen com a exem­ple els Alps.

El dia a dia fa que de vega­des t’obli­des una mica del que passa allà. La distància, amb què des d’allà es veuen les coses de Bar­ce­lona, també la tenim aquí del Pallars. Però fa uns deu anys es va crear Pallars Actiu per coor­di­nar el món econòmic de la comarca amb els palla­re­sos que estem a l’àrea de Bar­ce­lona. És una asso­ci­ació publi­co­pri­vada amb més d’un cen­te­nar de per­so­nes que en for­men part a títol pri­vat i entre tots ofe­rim ajut de molts tipus als pro­jec­tes empre­sa­ri­als que comen­cen, pot ser en forma d’asses­so­ra­ment a l’hora de fer el pla de negoci, o si el que cal és algun inver­sor de fora.