Opinió

Inflació i desigualtat

L’octu­bre del 2021 la taxa d’inflació intera­nual de l’eco­no­mia cata­lana es va situar en un 5,2%, un valor molt per sobre de l’objec­tiu del 2% del Banc Cen­tral Euro­peu. De fet, la com­bi­nació de per­tor­ba­ci­ons pel cos­tat de l’oferta (res­tric­ci­ons a les cade­nes de valor glo­bal, l’impacte de la guerra sobre els preus dels ali­ments i de l’ener­gia) i pel cos­tat de la demanda (més con­sum durant la sor­tida de la pandèmia) va fer que els mesos següents la inflació a Cata­lu­nya arribés al 10%. En aquests moments, hem vist com les agres­si­ves mesu­res que va adop­tar el Banc Cen­tral Euro­peu han tin­gut el seu efecte i sem­bla que la política monetària podria començar a rela­xar-se en els pro­pers mesos.

La guerra, però, no està gua­nyada. Els eco­no­mis­tes acos­tu­mem a fixar-nos única­ment en l’evo­lució de la taxa d’inflació gene­ral o en la taxa d’inflació sub­ja­cent (sense ali­ments no ela­bo­rats ni pro­duc­tes energètics) però no acos­tu­mem a ana­lit­zar en pro­fun­di­tat com de dife­rents són els cis­tells de pro­duc­tes i ser­veis que con­su­mei­xen les famílies en funció del seu nivell de renda i, per tant, com de dife­rents són les taxes d’inflació a què s’enfron­ten les dife­rents llars. A par­tir de l’anàlisi d’infor­mació molt deta­llada sobre pau­tes de con­sum i preus de béns i ser­veis, un tre­ball del Banc d’Itàlia publi­cat recent­ment ha demos­trat que l’últim tri­mes­tre del 2022 la diferència entre les llars que se situen a la part més baixa de la dis­tri­bució d’ingres­sos i la part més alta arri­bava fins als 8,5 punts per­cen­tu­als. La prin­ci­pal raó era que la des­pesa en ali­men­tació i ener­gia està inver­sa­ment rela­ci­o­nada amb la des­pesa total. La des­pesa en ener­gia repre­sen­tava gai­rebé un 15% de la des­pesa total en les llars amb menys ingres­sos men­tre que en el cas de les llars amb més ingres­sos era de només el 7%. En el cas de l’ali­men­tació, aquests pesos eren res­pec­ti­va­ment, 33% i 17%. Per des­comp­tat, aquest no és l’únic meca­nisme a través del qual la política monetària té impacte sobre la desi­gual­tat. Per exem­ple, és ben cone­gut com l’aug­ment dels tipus d’interès afecta en major mesura les famílies amb nivells més alts d’endeu­ta­ment que acos­tu­men a ser les que tenen menys ingres­sos i per tant, les que es veuen més forçades a reduir la seva des­pesa durant els períodes en què la política monetària és més res­tric­tiva. També les res­tric­ci­ons per acce­dir al crèdit són molt més relle­vants per a aques­tes famílies. Ara bé, sabem molt poc sobre l’hete­ro­geneïtat en les deci­si­ons de con­sum en moments d’ele­vada inflació i, per tant, sem­bla rao­na­ble que en un futur pro­per puguem desen­vo­lu­par indi­ca­dors que per­me­tin fer una diagnosi i un segui­ment ade­quat del pro­blema per tal de poder posar-hi remei. De fet, les mesu­res fis­cals que s’han adop­tat a la majo­ria dels països de la zona euro per fer front a l’impacte de la pujada de preus sobre la capa­ci­tat de com­pra dels ciu­ta­dans han estat idènti­ques per a totes les llars, quan, de fet, aques­tes llars no ho són.

Tal com ha indi­cat en diver­ses oca­si­ons el famós eco­no­mista francès Tho­mas Piketty, de manera simi­lar a com va pas­sar amb el canvi climàtic, reconèixer que la desi­gual­tat és un dels prin­ci­pals pro­ble­mes a què ens enfron­tem com a soci­e­tat és un pri­mer pas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.