Un tri­bu­nal de Was­hing­ton ha deter­mi­nat aquest dimarts que l’expre­si­dent dels Estats Units Donald Trump (2017-2021) no té immu­ni­tat pre­si­den­cial davant la impu­tació en con­tra seva per haver inten­tat rever­tir la seva der­rota elec­to­ral de 2020 i haver ins­ti­gat l’assalt al Capi­toli de 2021.

“A l’efecte d’aquest cas penal, l’expre­si­dent Trump s’ha con­ver­tit en ciu­tadà Trump, amb totes les defen­ses de qual­se­vol altre acu­sat penal”, ha apun­tat la Cort d’Apel·laci­ons del Dis­tricte de Colum­bia.

I, per això, “qual­se­vol immu­ni­tat exe­cu­tiva que pogués haver-ho pro­te­git men­tre s’exer­cia com a pre­si­dent ja no ho pro­te­geix con­tra aquest pro­ces­sa­ment”, ha escrit el tri­bu­nal.

La reso­lució és un dur cop per a la defensa de Trump, que argu­men­tava que la con­ducta que li imputa el fis­cal espe­cial Jack Smith for­mava part dels seus deu­res ofi­ci­als com a pre­si­dent i, per tant, ho exi­mia de res­pon­sa­bi­li­tat penal.

Pre­su­mi­ble­ment, la defensa del mag­nat nova­iorquès recor­rerà con­tra la decisió per a ele­var el cas al Tri­bu­nal Suprem dels Estats Units.

L’argu­ment de la immu­ni­tat pre­si­den­cial s’ha con­ver­tit en una arma recur­rent per als advo­cats de Trump, els qui bus­quen retar­dar al màxim el calen­dari judi­cial per a evi­tar que coin­ci­deixi amb la car­rera elec­to­ral de les pre­si­den­ci­als de novem­bre, en la qual par­teix com el gran favo­rit per a la nomi­nació repu­bli­cana.

La decisió judi­cial d’avui arriba després que el pas­sat 24 de desem­bre Trump demanés a la cort d’apel·laci­ons que anul·lés la decisió d’un jutge de menor instància que en el seu moment va rebut­jar els reclams d’immu­ni­tat esgri­mits pel seu equip d’advo­cats.

En l’escrit al tri­bu­nal d’apel·laci­ons, l’equip legal de Trump va asse­nya­lar que l’acu­sació és incons­ti­tu­ci­o­nal perquè els pre­si­dents no poden ser pro­ces­sats per la via penal tret que abans siguin con­dem­nats pel Senat.

“Sota el nos­tre sis­tema de sepa­ració de poders, el poder judi­cial no pot jut­jar els actes ofi­ci­als d’un pre­si­dent”, van asse­nya­lar els advo­cats de Trump, els qui van al·legar que el dia dels fets l’expre­si­dent com­plia amb els seus “deu­res ofi­ci­als” i vigi­lava la inte­gri­tat de les elec­ci­ons de 2020.

El 2 de febrer, la jut­gessa fede­ral de Was­hing­ton Tanya Chutkan, que porta el cas de l’assalt al Capi­toli, va pos­po­sar la data d’inici del judici, el qual havia d’arren­car el 4 de març, a l’espera de la reso­lució avui anun­ci­ada.

La de Was­hing­ton és una de les qua­tre impu­ta­ci­ons penals de Trump en diver­sos tri­bu­nals. El mag­nat repu­blicà està impu­tat en un tri­bu­nal esta­tal de Geòrgia per haver encapçalat pre­sump­ta­ment una trama mafi­osa per a alte­rar els resul­tats elec­to­rals en l’estat, on va per­dre con­tra l’actual pre­si­dent, Joe Biden.

A Nova York ha estat impu­tat per supo­sats paga­ments irre­gu­lars a l’actriu porno Stormy Dani­els, amb la qual va tenir un “affaire” en el pas­sat, per a com­prar el seu silenci durant la cam­pa­nya elec­to­ral de 2016.

Men­tre que a Flo­rida està acu­sat per sos­treure il·legal­ment i man­te­nir en la seva mansió de Mar-a-Lago (Flo­rida) docu­ments clas­si­fi­cats que va treure de la Casa Blanca després d’aban­do­nar el poder.

Aquesta serà una set­mana clau per a Trump, ja que el Tri­bu­nal Suprem estu­diarà el pròxim 8 de febrer si l’Esmena 14 de la Cons­ti­tució inha­bi­lita a l’expre­si­dent per a par­ti­ci­par en els comi­cis atès que diver­sos estats l’acu­sen d’haver encapçalat una “insur­recció” en 2021.