El proper cop que aneu a comprar al mercat municipal del vostre barri, us proposo que feu un experiment. Demaneu carn de vedella a una parada de xarcuteria. És probable que en tinguin però, si us poseu exigents i demaneu, per exemple, un T-Bone steak, o un costellot de bou, us adreçaran amablement a demanar a la parada de carnisseria de boví. Que ells, són més de porc, tot i que et puguin preparar un tall de vedella.

Això, que sembla una situació d’allò més normal, no ho és pas. No ho és en un context de competència comercial ferotge, on botiguer no coneix botiguer i, per tal de vendre, no fa presoners. De fet, és el resultat del bon funcionament d’un engranatge que es coneix com a clúster comercial. El clúster comercial és una agrupació de botiguers especialistes que, conjuntament, funcionen com un tot. En el cas del mercat municipal, el clúster comercial s’especialitza en el producte alimentari. I, dins d’aquesta especialització o “mercat vertical”, cada botiguer s’especialitza en un producte o “mercat vertical” diferent. Peixaters, verdurers, fruiters, carnissers, xarcuters, aviram.

Els mercats municipals, quan funcionen bé, són un clúster comercial quasi perfecte: els establiments mantenen infraestructures en comú (l’edifici, cambres frigorífiques, la recollida de la brossa); es recomanen entre sí i, quan convé, es venen productes els uns als altres. Cooperen. Cada botiguer treballa un producte concret, que resulta complementari amb la resta, i és el millor en la matèria. S’especialitzen. Al final, el client en surt molt beneficiat: es troba ben assessorat, compra producte de qualitat i preu satisfactoris, amb un tall a satisfacció de les seves necessitats. Compra al retall.

A més, són àrees comercials d’altíssima densitat. Si el mercat de la Boqueria tingués 1 km2, amb la mateixa densitat que ara té, allotjaria 40mil establiments. Sí, quaranta mil.