Opinió

Àrea tensionada, àrea desitjada?

De les 140 ciutats que són àrea tensionada, 44, gairebé un terç, tenen almenys un eix de primer ordre. Per tant, si bé tenir una àrea tensionada no garanteix la presència d’un eix comercial de primer ordre, la presència d’un eix comercial de primer ordre sembla que sí que certifica que l’àrea sigui tensionada

La nova llei immo­biliària espa­nyola esta­bleix dos pos­si­bles casos de ten­si­o­na­ment immo­bi­li­ari.

El pri­mer, que els llo­ga­ters o com­pra­dors de pis hagin de dedi­car més d’un terç de la seva renda al con­cepte “habi­tatge de pri­mera residència”.

El segon, que la vari­ació del preu del llo­guer i com­pra en els dar­rers anys superi un deter­mi­nat llin­dar d’incre­ment.

Tots dos casos no són exclo­ents i poden donar-se per sepa­rat o bé alhora.

Per exem­ple, ens podem tro­bar un esce­nari que com­bini un estan­ca­ment de les ren­des dels resi­dents amb un incre­ment de preus de l’habi­tatge pro­vo­cat per fac­tors interns i externs. Una reforma urbanística pot pro­vo­car una reva­lo­rit­zació de la zona que la faci molt més desit­ja­ble. Com a con­seqüència, la zona reno­vada atrau nous resi­dents, amb poder adqui­si­tiu sufi­ci­ent, i des­plaça els antics resi­dents que ja no puguin assu­mir el cost de la nova renda.

Quan es detecta un esce­nari com aquest, la comu­ni­tat autònoma que cor­res­pon­gui pot decla­rar-la zona de ten­si­o­na­ment immo­bi­li­ari. A par­tir d’aquí, pot pren­dre un seguit de mesu­res per tal d’apai­va­gar-ne els efec­tes nega­tius.

La Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya té intenció de decla­rar 140 muni­ci­pis com a àrees de ten­si­o­na­ment immo­bi­li­ari.

En aquest arti­cle mira­rem d’enten­dre alguns dels fac­tors que són comuns als esce­na­ris ten­si­o­nats i, a par­tir d’aquí, valo­rar fins a quin punt són deter­mi­nants.

La capi­ta­li­tat.

A Cata­lu­nya hi ha tres rangs de capi­ta­li­tat: capi­tal de país, capi­tal de demar­cació o província i capi­tal de comarca.

Ani­rem de baix cap a dalt. De les 140 ciu­tats decla­ra­des com a àrea ten­si­o­nada, 24 són capi­tals de comarca. Gai­rebé la quarta part. Pot sem­blar poc. Però, si sabem que hi ha 42 capi­tals de comarca, ales­ho­res tro­bem que el 81% és àrea ten­si­o­nada. Totes, tret de Mont­blanc (La Conca de Bar­berà), Vielha e Mija­ran (Val d’Aran), Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre), La Bis­bal d’Empordà (Baix Empordà), Gan­desa (Terra Alta), Les Bor­ges Blan­ques (Les Gar­ri­gues), El Pont de Suert (Alta Riba­gorça), Prats de Lluçanès (Lluçanès).

Les qua­tre capi­tals de demar­cació són àrea ten­si­o­nada. I Bar­ce­lona, i tots els muni­ci­pis veïns a la capi­tal de Cata­lu­nya, són àrea ten­si­o­nada. Per tant, podem con­cloure que la capi­ta­li­tat, tot i no expli­car el 100% dels casos de tensió, n’és un fac­tor deter­mi­nant. Si vius a una capi­tal, gai­rebé segur que vius a un entorn immo­bi­li­ari ten­si­o­nat.

La població.

Fins a quin punt la con­cen­tració de població estressa el mer­cat immo­bi­li­ari?

Dels muni­ci­pis decla­rats àrea ten­si­o­nada, el 92,86% té 5mil habi­tants o més i el 45% en té 20mil o més.

De nou, si inver­tim el punt de vista, veiem que el 94% dels muni­ci­pis de més de 20 mil habi­tants són àrea ten­si­o­nada. Gai­rebé tots, tret de Mar­to­rell, Cala­fell, Vila-Seca, Sant Andreu de la Barca. Els de més de 100 mil, ho són tots.

De nou, com­pro­vem que, a més con­cen­tració de població, més garan­ties tenim de tro­bar-nos a una àrea immo­biliària ten­si­o­nada.

Els ser­veis públics.

Els habi­tants d’un ter­ri­tori es con­cen­tren més allà on hi ha més ser­vei públic: esco­les, hos­pi­tals, etc.

De la mateixa forma, els equi­pa­ments es pro­jec­ten per donar ser­vei, en pri­mer lloc als nuclis pobla­ci­o­nals.

Totes 140 ciu­tats ten­si­o­na­des tenen 10 equi­pa­ments o més. Més de la mei­tat, el 61,43%, tenen més de 50 equi­pa­ments públics.

Com que el ser­vei públic es mira d’ofe­rir allà on hi viuen per­so­nes, els 947 muni­ci­pis cata­lans, ten­si­o­nats o no, tenen almenys un equi­pa­ment. D’aquests, els ten­si­o­nats repre­sen­ten apro­xi­ma­da­ment una sisena part.

Tots els muni­ci­pis amb 100 equi­pa­ments públics o més, tret de Mar­to­rell, són àrees ten­si­o­na­des.

Ser­vei comer­cial.

El grau de ser­vei comer­cial és, sense cap dubte, un dels fac­tors que fa una àrea urbana més desit­ja­ble. Si el ser­vei és prou abun­dant i divers, els resi­dents de la zona no s’han de des­plaçar a fora per com­prar tot allò que neces­si­ten. Un ser­vei comer­cial molt abun­dant i divers atrau resi­dents d’àrees remo­tes que hi van a com­prar, pri­mer i, pot­ser després, si s’ho poden per­me­tre, a viure.

Fins a quin punt el grau de ser­vei comer­cial és deter­mi­nant a ten­si­o­nar el mer­cat immo­bi­li­ari?

Dels 140 muni­ci­pis ten­si­o­nats 48, més d’un terç, tenen més de 500 esta­bli­ments comer­ci­als.

Gai­rebé el 90% dels muni­ci­pis cata­lans amb més de 500 esta­bli­ments comer­ci­als són àrea ten­si­o­nada. Tots, tret de Cala­fell, Mar­to­rell, Tor­ro­e­lla de Montgrí, Cas­telló d’Empúries, Cas­tell-Platja d’Aro, i Roses.

El 97% dels muni­ci­pis amb més de 1.000 esta­bli­ments, 38 de 39 muni­ci­pis, són àrea ten­si­o­nada. De fet, Roses és l’únic muni­cipi català amb més de 1.000 esta­bli­ments comer­ci­als que no ha estat decla­rat àrea ten­si­o­nada. A més esta­bli­ments, doncs, més tensió immo­biliària, amb alguna excepció que és digna d’estudi.

Encara farem una com­pro­vació més, rela­ci­o­nada amb la qua­li­tat del ser­vei comer­cial. A l’obser­va­tori Eixos.​cat fem ser­vir un barem per deter­mi­nar la qua­li­tat i suficiència del mix comer­cial d’un eix comer­cial. Fem tres com­pro­va­ci­ons. La pri­mera, si l’eix té 40 o més esta­bli­ments oberts. La segona, si l’eix té bona ocu­pació comer­cial (»80% de locals actius). La ter­cera, si la presència d’esta­bli­ments de no quo­tidià (equi­pa­ments per a la per­sona, per a la llar, cul­tura i lleure) supera el 30%. Si s’acom­plei­xen totes tres con­di­ci­ons, diem que som davant d’un eix comer­cial de pri­mer ordre.

A Cata­lu­nya tenim iden­ti­fi­cats 171 eixos comer­ci­als de pri­mer ordre.

D’aquests, el 100% són a dins d’àrees ten­si­o­na­des. De les 140 ciu­tats que són àrea ten­si­o­nada, 44, gai­rebé un terç, tenen almenys un eix de pri­mer ordre. Per tant, si bé tenir una àrea ten­si­o­nada no garan­teix la presència d’un eix comer­cial de pri­mer ordre, la presència d’un eix comer­cial de pri­mer ordre sem­bla que sí que cer­ti­fica que l’àrea sigui ten­si­o­nada.

Àrea desit­jada, àrea ten­si­o­nada.

Pen­dents d’apro­fon­dir més en l’anàlisi, amb més dades i més com­ple­tes, ja podem anun­ciar una pri­mera con­clusió. Les àrees urba­nes més desit­ja­bles, amb més ser­veis públics i comer­ci­als, són àrees amb un mer­cat immo­bi­li­ari ten­si­o­nat. Hi ha àrees amb tensió immo­biliària pro­vo­cada per altres cau­ses, cert. Però, si l’àrea té un bon ser­vei públic i comer­cial, és gai­rebé segur que els preus de llo­guer i com­pra de l’habi­tatge seran més ele­vats. Si una àrea urbana millora en un període curt de temps i es posa de moda, segur que això tindrà com a con­seqüència un aug­ment del preu de l’habi­tatge. Al cap­da­vall, qui lloga o ven una cosa millor pel mateix preu que una de pit­jor, perd diners. Sem­bla lògic i rao­na­ble.

Aca­ba­rem l’arti­cle amb una reco­ma­nació final a les admi­nis­tra­ci­ons res­pon­sa­bles d’apli­car mesu­res per a fer com­plir la nova llei espa­nyola de l’habi­tatge.

Si admi­nis­treu un ter­ri­tori urbà ten­si­o­nat, us heu de pre­o­cu­par. I, si el ter­ri­tori urbà que admi­nis­treu no està ten­si­o­nat, també.

Nota a peu de pàgina

Veu­reu que a l’arti­cle hem fet ser­vir “ten­si­o­nar” i no “ten­sar”. Ho hem fet expres­sa­ment, ate­nent al con­text en el qual s’ha produït la llei, fent ser­vir el terme tal i com està escrit a la llei, i tenint en compte que, al cas­tellà, “ten­si­o­nar” li és tan estrany com ho és al català, donat que tots dos idi­o­mes empren “ten­sar” per ano­me­nar l’acció “d’aug­men­tar la tensió”. Ho hem fet per fer evi­dent que, això “ten­si­o­nar”, és un invent polític i que, com a tal, té sego­nes i ter­ce­res inten­ci­ons, algu­nes d’elles par­ti­dis­tes i, per tant, no totes bones i con­ve­ni­ents per als ciu­ta­dans. Con­cre­ta­ment, segons l’IEC, el terme “ten­si­o­nar” és un neo­lo­gisme que ve de l’àmbit polític-periodístic català i espa­nyol dels anys 2010-2016. No entra­rem aquí a esbri­nar quin procés polític va fer aparèixer el nou terme “ten­si­o­nar” a la llen­gua cata­lana i a la llen­gua espa­nyola. Clu­cada d’ull.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.