Hi ha una correlació, tot i que no és causal, que els països amb PIB per càpita més elevat són els que tenen uns índex de casaments civils més alts que els religiosos. Així ho explica Edgar Sánchez, professor col·laborador de l’escola de negocis TBS Education-Barcelona i expert en el comportament del consumidor i neuromàrqueting, qui ha investigat si el tipus de casament té a veure amb el PIB per càpita.

“En un 47% dels diferents territoris de l’Estat, la correlació és alta. Això significa que “aparentment, si les persones tenen més ingressos, es casen més pel ritu civil, encara que hem de prendre aquesta conclusió amb matisos, ja que el PIB no és un indicador genuí dels ingressos, sinó més enfocat a la producció”, indica el professor, que hi afegeix que no pot afirmar que hi hagi una causalitat que a major PIB, més matrimonis civils, però sí que en els 10 anys estudiats les dues tendències (evolució positiva del PIB i increment dels casaments civils) són correlatives.

Sánchez ho vincula igualment a un anterior estudi en què mostrava que a mesura que el nivell adquisitiu de les persones augmenta, la seva religiositat disminueix. Tot i que no és motiu del darrer estudi, l’autor explica que hi ha d’altres elements a banda del PIB com que Catalunya és junt amb el País Basc el territori menys tradicional.

El cas és a que a l’hora de “passar per l’altar”, els catalans són des de l’any 2013 els qui més predilecció tenen pels matrimonis civils. Segons les dades de Matrimonios a España, realitzat per l’escola de negocis TBS Education-Barcelona, i liderat per Sánchez, fa una dècada que Catalunya manté la diferència percentual més accentuada de tot l’Estat entre els matrimonis civils i els religiosos.

El 2013 els casaments religiosos representaven un 17% del total i els civils, un 83%, i les últimes dades, del 2022, mostren que a Catalunya les noces civils han augmentat fins a un 90% i les religioses han descendit fins a un 10%, o el que és el mateix, només 1 de cada 10 noces són religioses a Catalunya. Si mirem a un dels territoris amb el PIB per càpita més baixa com Extremadura, la diferència entre aquests dos tipus de matrimoni és solament de dos punts percentuals, amb un 49% de noces religioses i un 51% de noces civils.

Sánchez considera que l’acceleració de la digitalització en els tràmits del ritu civil que va comportar la pandèmia ha acabat de posar la cirereta a la predilecció dels catalans pel ritu civil.

Segons l’estudi esmentat, a casa nostra tenim una de les ràtios de casaments més baixes de tota la Unió Europea: a tot l’Estat hi ha hagut una mitjana de 3,3 casaments per cada mil habitants, mentre que la UE la xifra s’ha situat en 4,1.