Focus

Les empreses canvien les prioritats: menys MBA i més geopolítica

Per a les organitzacions ha passat a ser estratègic anticipar els riscos d’un entorn internacional desafiador

Grans corporacions i pimes cerquen informació de qualitat i elaboren mapes amb les amenaces

El ‘Brexit’ i Trump inauguren una època d’interès cada cop més gran per la geopolítica
El ‘horizon scanning’, un mètode de prospectiva per a la detecció precoç de possibles amenaces
Els recursos sobre estratègica política a disposició de les empreses no han parat d’augmentar
Els experts fan una crida a introduir la diversitat internacional en els consells d’administració
Les petites i mitjanes empreses són les principals damnificades per una mala gestió en cas de desastre

En un món en transició i ple d’incerteses, és moda fer enquestes sobre les amenaces globals que sotgen les empreses, amb les quals es fan rànquings de quines són les principals pors dels líders econòmics. Entre els temors que han escalat més amunt darrerament, hi ha els relacionats amb la geopolítica: alarmes derivades de l’enfrontament entre potències pel lideratge mundial, la feblesa d’Europa, l’auge dels governs de tall populista, la pujada de la ultradreta, el terrorisme, els conflictes bèl·lics i la cursa militarista.

Així, per exemple, The global risks report 2024 del Fòrum Econòmic Mundial, elaborat a partir d’un sondeig a executius de tot el món, considera la polarització social i política el tercer risc en importància a curt termini, mentre que en el cinquè lloc apareixen els conflictes armats: “Els canvis a llarg termini en el poder geopolític, la fragilitat econòmica i els límits a l’eficàcia i la capacitat dels mecanismes de seguretat internacional. Tots aquests factors han contribuït a aquest augment de la percepció del món com un lloc menys pacífic”, assenyala l’informe. El primer lloc de la classificació l’ocupa la informació falsa o la desinformació.

Una altra enquesta molt referenciada és The risk in focus 2024 d’Internal Audit Foundation, una associació professional d’auditors de tot el món amb seu als Estats Units. Aquest any, la incertesa geopolítica apareix com un dels cinc riscos més destacats a Europa; en aquest cas, el primer és la ciberseguretat.

Adaptació amb urgència

Una tercera enquesta, i més propera, és la tercera edició de l’Observatori de Riscos per a les Empreses a Espanya, de l’Institut Cerdà, presentat el 23 de gener passat a Barcelona. Les conclusions també es presenten en forma de rànquing i també s’elabora a partir de l’opinió d’un grup d’experts que tenen en compte tres criteris per puntuar els riscos: la singularitat del risc, la necessitat d’adaptació amb urgència i l’acceleració del possible impacte. Els quinze riscos seleccionats estan encapçalats per la inestabilitat geopolítica, i en tercer lloc hi ha la polarització social i política. El director general de l’Institut Cerdà, Carlos Cabrera, considera els riscos geopolítics els que tenen una probabilitat més elevada d’impactar en les empreses: “És absolutament crític”, va afirmar.

Certament, la variable geopolítica és cada dia més important per a les empreses a l’hora d’elaborar les seves prospectives i els seus mapes de riscos. Ho és per a totes en general, però les més interpel·lades són les més grans, les més internacionalitzades i les que pertanyen a determinats sectors com ara l’industrial, l’energia, la logística i les finances. El conflicte al mar Roig, les guerres d’Ucraïna i Gaza i els molts processos electorals d’aquest any a tot el món, sobretot als Estats Units i a la Unió Europea, així com la guerra freda tecnològica, són assumptes que, d’una manera o altra, poden acabar afectant les organitzacions –ja ho estan fent– i, per això, cal tenir-los en compte a l’hora de prendre decisions. “Jo, que he passat per diversos consells d’administració de multinacionals, crec que prestar atenció a la geopolítica és sempre natural, però ara la geopolítica és molt més sorollosa que fa set anys: allò que abans era lateral, ara ha esdevingut un element central”, assegurava Belén Romana, consellera independent de Santander i de BME, en un cicle de conferències de l’escola de negocis Esade amb l’expressiu títol El retorn de la geopolítica a l’agenda del consell.

Per què Romana situa set anys enrere com el moment de canvi? Víctor Burguete, investigador sènior del Cidob en temes de geopolítica global i seguretat, també posa el punt d’inflexió en aquest moment temporal: “Abans la geopolítica era un tema secundari, però comença a canviar amb l’auge dels populismes”, assegura. Quan li pregunten pel motiu, Burguete afirma: “Els populismes afecten la qualitat democràtica i, quan la democràcia s’erosiona, també ho fa la seguretat jurídica i la previsibilitat, que són essencials per a l’activitat empresarial.”

Divendres negre

Brexit: el 23 de juny del 2016 al Regne Unit se celebra un referèndum sobre la pertinença a la Unió Europea que se salda amb la victòria del sí per un estret marge. Era la culminació d’un moviment de tall populista, amb líders histriònics que van convèncer els britànics amb arguments sovint falsos o exagerats que era millor desvincular-se completament de Brussel·les. La sortida del Regne Unit va tenir efectes econòmics immediats. Quan es van conèixer els resultats de la consulta, les borses europees van viure l’anomenat “divendres negre”, l’Ibex es va ensorrar un 12,25%, un daltabaix històric per a l’índex, arrossegat per valors molt exposats com ara Banc Sabadell, que un any abans havia comprat TSB, i el grup IAG, propietari d’Iberia, British Airways i Vueling.

“Poc després, a l’Institut Cerdà vam organitzar una sessió amb les empreses per veure com les afectava el tema del Brexit, tant les que estaven localitzades al Regne Unit com les que només hi tenien relacions comercials”, recorda Marta Bellera, gerent de l’àrea de Riscos i Resiliència de la fundació.

El 2016 també va ser l’any de l’arribada de Donald Trump a la presidència dels Estats Units. El seu mandat va estar caracteritzat pel retorn de les polítiques proteccionistes, la pugna amb la Xina i l’allunyament d’Europa, i va acabar enmig d’acusacions de frau electoral i l’assalt al Capitoli per part dels seus partidaris. La seva candidatura a les eleccions d’aquest any és un dels factors de desestabilització més importants del món en aquests moments, segons tots els experts. “D’eleccions als Estats Units, n’hi ha hagut sempre, però això no estava previst en els models de riscos de les empreses. Doncs ara sí, amb altres riscos geopolítics; moltes empreses han creat una nova divisió de riscos geopolítics”, manifesta Enric Olcina, soci en l’àmbit de consultoria de KPMG i responsable de la gestió de riscos.

Burguete considera que el Brexit i l’arribada de Trump inauguren una època d’interès cada cop més gran per la geopolítica. Empreses multinacionals i organismes públics especialitzats en internacionalització empresarial, com és el cas d’Acció, s’acosten a institucions com ara el Cidob, dedicat a la investigació en relacions internacionals, per obtenir informació de qualitat sobre tot allò que passa al món i que els pot afectar.

Així doncs, les empeses ja havien començat a posar l’oïda a tot allò que passava al món quan el 2020 va esclatar la pandèmia del coronavirus. Potser això explicaria per què les grans corporacions globals –algunes de les quals havien de participar en el MWC d’aquell any a Barcelona, però van fer marxa enrere– van ser conscients abans que els poders públics de la gravetat del que havia d’arribar. En tot cas, el virus i tots els desequilibris econòmics que va comportar van fer que els afers internacionals prenguessin seient en els consells d’administració, si és que encara no ho havien fet. El trencament de les cadenes de subministrament, la crisi dels microxips, els canvis en l’ordre mundial amb nous lideratges, les guerres... Es va obrir la caixa dels trons i, amb les màquines aturades per falta de peces i els clients en llista d’espera, les empreses van ser conscients de com eren de fràgils i que calia bastir estructures més resilients, a costa de l’eficiència que les havia guiat fins ara. La geopolítica emergeix com un factor clau per assolir l’objectiu.

La primera conseqüència és que els negocis van tornar a posar en primer pla els plans de gestió de riscos. Bellera explica que era un exercici al qual les organitzacions havien donat importància feia temps, però que a poc a poc s’havia deixat una mica de banda: “En els darrers anys hem vist com tornava a adquirir molt d’interès i com es tornava a potenciar l’elaboració de mapes de riscos. Aquells escenaris que s’havien ignorat per poc probables ara es tornen a considerar, perquè una de les lliçons de la pandèmia és que hi ha coses que es van calibrar malament i que, com s’ha vist, poden succeir”, explica. En aquest sentit, està agafant molta força el horizon scanning, un mètode de prospectiva sistemàtic que s’utilitza per a la detecció precoç de possibles amenaces. “No es tracta tant d’invertir diners com matèria grisa per tenir el radar posat i reflexionar sobre com pot afectar determinat risc potencial i elevar-lo a la direcció si es considera que pot ser important”, assenyala la tècnica de l’Institut Cerdà. Aquesta fundació privada va començar a posar la gestió de riscos al centre de les seves activitats arran de la gran nevada del març del 2010 a Barcelona, que va col·lapsar les rondes, amb la intenció de treballar les interaccions de totes les empreses que intervenen en una crisi. “En aquests catorze anys hem vist com l’exposició de les empreses a possibles riscos no ha parat d’augmentar i ara són molt més vulnerables”, diu.

Però quan les amenaces són geopolítiques, la detecció i consideració dels riscos requereixen una certa especialització per la complexitat inherent a la matèria, i aleshores cal cercar suport extern.

Burguete explica que, des de fa alguns anys, els recursos sobre geopolítica a disposició de les organitzacions no han parat d’augmentar. Per exemple, han sorgit i s’han consolidat firmes de consultories especialitzades en aquest camp, més freqüents fora de l’Estat espanyol que a dins. És el cas de Teneo, amb seu a Brussel·les, que es presenta com una firma altament especialitzada amb perfils professionals de politòlegs experimentats, experts en economia política i relacions internacionals: “Ajudem els líders empresarials a entendre els esdeveniments polítics i les seves implicacions per a les corporacions i els mercats financers, des de l’empremta local d’una empresa fins a la seva cadena de subministrament global, i des de la política fiscal d’un país fins a les perspectives econòmiques; identifiquem els impulsors polítics que mouen els mercats i pronostiquem resultats i escenaris”, detallen en el seu lloc web. I Eurasia Group, amb seu central a Nova York, que assegura que ajuda els seus clients a fer front als “riscos polítics en un món incert”.

També les grans consultores tradicionals han incorporat la visió geoestratègica: “De gestió de riscos, sempre n’hem fet, i del que es tracta és d’ajustar els perfils dels professionals per potenciar aquest risc addicional”, explica Olcina, de KPMG.

D’altra banda, el món de la prospectiva política també es beneficia dels informes temàtics que elaboren firmes d’intermediació en els mercats (brokers), o del desenvolupament d’indicadors que mesuren la incertesa geopolítica que fan mitjans com ara Bloomberg i organismes independents com ara Economic Policy Uncertainty (EPU), que ho fa detectant i comptabilitzant termes polítics rellevants relacionats amb la incertesa en diaris de cada país.

Pugna entre potències

D’altra banda, els bancs –obligats pel supervisor a elaborar escenaris de futur i prendre mesures de contingència coherents, i conscients de com d’important és el context internacional per als mercats financers– sempre han tingut molt en compte el context geopolític a l’hora de fer les seves previsions, però ara ho fan de manera més intensa. En aquest sentit, a CaixaBank Research expliquen que la perspectiva recent els obliga a seguir de prop algunes dinàmiques rellevants, en especial, la pugna entre les principals potències per dominar les indústries capdavanteres, les guerres i com influeixen en el mercat de matèries primeres i la voluntat de les principals economies d’esdevenir més autònomes en aquells actius clau per a l’economia. Els informes i els articles d’anàlisi internacional d’entitats com ara CaixaBank també són una font inestimable d’informació pública al servei de les empreses.

Pimec s’ha sentit interpel·lada pel paper creixent de la geopolítica i fa uns anys va decidir destacar la variable internacional en els seus informes de conjuntura econòmica: “Hem incorporat la geopolítica als escenaris que traslladem als nostres associats per prendre decisions”, explica Carles Mas, director de l’àrea d’Economia i Empresa de la patronal.

Consellers independents

En el cas de les grans empreses, especialment les que cotitzen a borsa, la incorporació de consellers independents amb expertesa en el camp de la geopolítica pot ser una estratègia guanyadora per fer front a aquest repte. “Crec en els consellers com a far i guia per indicar als executius cap a on mirar. Hem de començar a pensar a descobrir en el món acadèmic, institucional, polític i empresarial quins són aquells cervells que, sumats al voltant d’una taula, ens poden fer veure els arbres, ja que el bosc és avui molt més dens, perillós i reptador que mai”, va dir Miguel López-Quesada, fins fa poc president de la multinacional Alcoa a Espanya, també ponent en les xerrades d’Esade. López-Quesada es referia a la conveniència d’introduir la diversitat internacional en els consells tenint en compte el context polític mundial i l’emergència de nous mercats en el lideratge del planeta. És el que es podria anomenar “la geopolitització dels consells d’administració”.

La geopolítica reclama una aproximació sistemàtica, disciplinada i integral a la matèria i, a més a més, unes certes habilitats de governança que no s’ensenyen en els MBA de les escoles de negocis. No cal dir que hi ha moltes empreses que van molt perdudes a l’hora de prendre mesures per mitigar les conseqüències del risc geopolític. Tot i que seria més encertat dir “del seu risc geopolític”, perquè no és igual per a cada negoci.

Una enquesta de PwC a directors de grans empreses sobre com cal fer front als canvis posa en relleu el fet que les habilitats en la gestió de riscos són de les més valorades en les organitzacions, després de les financeres. El 58% dels directius consultats diuen que són molt importants i el 39%, prou importants. En la mateixa enquesta, els executius assenyalen que és un assumpte al qual dediquen prou temps de deliberació en les juntes.

Marta Bellera, com a experta en gestió de riscos i resiliència, reconeix que és un assumpte que sovint s’associa a empreses que tenen un cert nivell de maduresa i de facturació per dedicar recursos a aquest tema. “Però són les pimes les principals damnificades per una mala actuació en cas de desastre”, explica basant-se en la seva experiència internacional sobre el terreny. Amb poc múscul per refer-se i amb dificultats per beneficiar-se de les ajudes públiques, les pimes constitueixen el teixit més vulnerable a les crisis de tot tipus, també a les geopolítiques. “Una anàlisi de riscos és aturar-te, reflexionar, conèixer el teu negoci i anticipar-te al que pot venir, preveure què és el més greu, i començar a aturar-ho. Per la banda social, pensar què em podria passar. Per la banda ambiental, pensar si hi estic exposat o no, si les meves cadenes de subministrament són llargues o curtes. Al final, és una manera de prioritzar inversions”, explica.

A Pimec han identificat dos grans grups d’empreses petites i mitjanes per nivell d’afectació d’aquest risc. Un primer grup, majoritari, que té un mercat bàsicament local i molt orientat als serveis, que també inclouria productors del sector primari. “A totes aquestes empreses, el context geopolític els aporta incerteses que podrien alterar en un sentit o altre la seva demanda, però no és un factor determinant en les seves decisions”, explica Carles Mas.

L’altre grup és l’industrial, més abocat als mercats i als proveïdors exteriors: “Aquests negocis cada vegada miren més el context geopolític i són més especialistes en aquella part que més els afecta”, assenyala. En definitiva, la sensibilitat geopolítica la té o l’hauria de tenir tothom, però només per a alguns és un tema crític i exerceixen el que es podria anomenar “geopolítica aplicada”.

Dit això, els experts aconsellen no abaixar la guàrdia pensant que és un tema que no ens afecta perquè som massa petits o massa locals: “Dins de la bona gestió del risc que haurien de fer les empreses, hi ha la idea d’abordar aquest tema i no deixar-lo passar, perquè segur que d’una manera o altra t’afecta. Han de ser les respectives matrius de riscos les que han de dir si els geopolítics són importants o no”, recomana Enric Olcina.

Una correcta gestió dels riscos inclou tres grans àmbits. El primer és identificar les fonts d’informació a les quals es pot recórrer per fer un seguiment del problema. El segon àmbit és la gestió dels riscos en si mateixa, és a dir, identificar-los, mirar quins processos de l’empresa afecten i com es poden mitigar o minimitzar. Hi ha eines sofisticades que poden facilitar aquesta tasca, però no és necessari: “Es pot fer amb un Excel”, assegura el soci de KPMG. El tercer àmbit són els canals de comunicació. Tota aquesta informació que generen les matrius de riscos i que ha d’arribar als comitès de direcció. “Moltes empreses tenen unes cèl·lules o uns comitès d’alerta que estan amb el radar posat, que poden ser grups multidisciplinaris dins de la companyia i que avaluen allò que està passant, fan revisió prospectiva. Això com podria evolucionar? Podria ser important? I d’acord amb això, si veuen que té potencial per acabar-los afectant, s’eleva al comitè de la direcció”, explica la tècnica de l’Institut Cerdà.

S’obre la porta a la creació d’un comitè nou només per gestionar riscos geopolítics si realment són molt significatius.

110
milions de desplaçats al món.
Segons l’Acnur, una de cada 74 persones al planeta ha estat obligada a fugir de casa seva i viu en altres parts del seu país o en altres països. La xifra no para d’augmentar. 6,4 milions són ucraïnesos.
144
milers de milions d’euros
ha compromès la UE amb Ucraïna des de la invasió russa.

Digitalització i IA per anticipar problemes en la cadena de subministrament

Les cadenes de subministrament han estat les grans desconegudes per a les empreses, però ara cal generar coneixement per crear estructures resistents. Les empreses han començat a definir les seves estratègies, que inclouen diverses iniciatives.

En aquest sentit, la digitalització i la intel·ligència artificial poden ser de gran ajuda, segons explica Pepe Baena, professor d’OBS Business School i autor de l’estudi Situación actual de la cadena de suministro. “La digitalització aprofita les dades i la tecnologia per millorar la visibilitat de tot, des de la salut dels proveïdors i les oportunitats d’estalvi de costos parcials fins als riscos emergents i fins i tot les comunicacions amb els proveïdors,” assegura.

Baena subratlla les eficiències “increïbles” que generen la IA i l’anàlisi predictiu en un context de gran incertesa. “Les alertes automatitzades ajuden els equips a anticipar els riscos de concentració de subministrament i a trobar ràpidament alternatives abans que es produeixi una interrupció.”

La UE situa la prospectiva estratègica al centre

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va encarregar al vicepresident executiu Maroš Šefcovic incorporar la prospectiva estratègica en el centre de la formulació de polítiques de la UE. De la mateixa manera que les empreses privades, la UE entén que les incerteses d’un món en canvi constant reclamen una aproximació més científica i basada en dades amb les quals poder elaborar els seus programes i les seves iniciatives legislatives. La prospectiva estratègica anticipa tendències, defineix riscos, detecta tendències emergents i les potencials implicacions i oportunitats.

Entres les eines a l’abast, hi ha la planificació d’escenaris que permet obtenir relats sobre futurs versemblants, ja siguin desitjables o no, i sobre la manera com es poden arribar a produir. Aquests escenaris es confeccionen a partir d’entrevistes, anàlisis i modelització, d’una manera interactiva.

La Comissió té la intenció que aquests exercicis d’anàlisi també tinguin lloc als estats membres.

Un dels resultats de la prospectiva estratègica a la UE és l’Strategic foresight report, un informe anual que s’elabora des del 2020. En l’edició de l’any passat, la irrupció de la geopolítica com a tema crític apareix descrita en aquests termes: “L’escenari global està canviant, amb diversos actors internacionals assumint nous rols, sovint més conflictius. Les tensions en l’ordre global van acompanyades d’una batalla de narratives, que esdevé cada cop més una batalla d’ofertes, que modelen tant l’opinió pública global com l’acció governamental.”

En aquest sentit, la Unió Europea reconeix que “la globalització tal com la coneixem afronta un desafiament fonamental” i, en aquest sentit, fa una crida a fer un esforç renovat i urgent per “defensar el multilateralisme” i “reformar l’Organització Mundial del Comerç (OMC)”, assegura l’informe de la Comissió Europea.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.