Política

Loukas Tsoukalis

President de la Hellenic Foundation for European and Foreign Policy

“A la UE hem de parlar més de defensa, i això costa diners”

“No podem pretendre continuar sent només un poder tou, perquè hi ha guerra al nostre continent”

“El pressupost i el deute europeu haurien d’augmentar els pròxims anys per finançar també les transicions verda i digital”

Ens hem d’enfrontar de manera realista a la immigració en lloc de fer veure que som liberals

Acadèmic, asses­sor d’antics pre­si­dents de la Comissió Euro­pea i del Con­sell Euro­peu, Loukas Tsouka­lis pre­si­deix actu­al­ment la Helle­nic Foun­da­tion for Euro­pean and Foreign Policy (Eli­a­mep). Ha par­ti­ci­pat aquest març en el semi­nari War and peace in the 21st cen­tury, que el Cidob orga­nitza cada any a Bar­ce­lona.

Vostè sosté que la UE neces­sita dis­po­sar urgent­ment de més diners. Per què?
Perquè tenim enor­mes rep­tes per afron­tar. En pri­mer lloc, els euro­peus no podem pre­ten­dre ser només un poder tou, perquè hi ha guerra al nos­tre con­ti­nent. Hi ha guerra a les nos­tres fron­te­res, la situ­ació geo­política és extre­ma­da­ment ines­ta­ble i el nos­tre prin­ci­pal aliat, els EUA, s’està tor­nant cada vegada més impre­dic­ti­ble. Per tant, no podem donar per des­comp­tada la política dels EUA en els pròxims mesos si Trump arriba al poder. Però no es tracta només de Trump. El pro­tec­ci­o­nisme i el naci­o­na­lisme estan crei­xent als EUA. Per totes aques­tes raons, Europa no es pot con­for­mar només amb el poder tou perquè hem de defen­sar les nos­tres fron­te­res. Per tant, hem de par­lar més de defensa, i la defensa costa diners.
Quins altres rep­tes neces­si­ten finançament?
Sabem també que la tran­sició verda reque­reix inver­si­ons abso­lu­ta­ment enor­mes. Part d’aques­tes inver­si­ons pro­vin­dran del sec­tor pri­vat, però una gran part pro­vin­dran de l’estat. Això ja està pas­sant. I, final­ment, i no és menor, la tran­sició digi­tal –o, en ter­mes més amplis, la tran­sició tec­nològica–, que també implica inter­venció esta­tal. No la pot apor­tar només el mer­cat. Totes aques­tes coses cos­ten diners.
I d’on vin­dran aquests diners? Caldrà recórrer a més deute?
Ens podem endeu­tar més, però hi ha un límit perquè la majo­ria de països euro­peus ja tenen un alt per­cen­tatge de deute res­pecte al seu PIB. Això vol dir, per tant, que s’han d’apu­jar els impos­tos. I aquest és un tema molt difícil i sen­si­ble perquè difícil­ment tro­ba­rem cap polític dis­po­sat a dir al seu elec­to­rat que neces­si­tem més impos­tos. Seria més fàcil que digues­sin més impos­tos que siguin més jus­tos. Per tant, com es dis­tri­bu­ei­xen és una qüestió del tot cru­cial però, amb tot, neces­si­tem més impos­tos. I el pro­blema és que el debat públic que hi ha avui dia als nos­tres països va exac­ta­ment en sen­tit con­trari. Tots com­pe­tei­xen entre si per reduir els impos­tos, cosa que no és gens rea­lista. Crec, doncs, que tenim un pro­blema real damunt la taula i és que el debat públic no reflec­teix les neces­si­tats que tenim.
És par­ti­dari de recórrer al deute con­junt de la UE, tal com es va fer durant la pandèmia?
Tant de bo. Penso que els fons Next Gene­ra­tion no hau­rien de ser una fórmula per ser uti­lit­zada una sola vegada només. Va ser, real­ment, una decisió revo­lu­cionària i hau­ria d’obrir el camí perquè pas­ses­sin coses en el futur. Tot i que, sent rea­lis­tes, tota ini­ci­a­tiva futura en aquesta línia dependrà en gran mesura de com imple­men­tem la pre­sent. Si no fem un bon ús dels recur­sos dis­po­ni­bles, aquesta serà la pit­jor publi­ci­tat per a qual­se­vol ini­ci­a­tiva futura. Estats com ara Espa­nya, Grècia o Itàlia, que són els que s’estan bene­fi­ci­ant més dels fons Next Gene­ra­tion, tenim la res­pon­sa­bi­li­tat de fer un molt bon ús dels diners dis­po­ni­bles, no només per nosal­tres sinó per tot Europa; altra­ment seria un des­as­tre.
És com­pa­ti­ble tot aquest deute i la pujada d’impos­tos amb el pròxim retorn de les nor­mes de dis­ci­plina fis­cal de la UE?
Sí. Les nor­mes fis­cals són ara una mica més fle­xi­bles i indi­vi­du­a­lit­za­des per a cada país tot i que, segons la meva opinió, encara massa rígides. Aques­tes regles són per als estats mem­bres de manera indi­vi­dual. Lla­vors, una cosa és el que fem amb la política fis­cal en l’àmbit naci­o­nal i l’altra el que fem amb el pres­su­post i el deute en l’àmbit euro­peu.
I què hauríem de fer?
Crec que tant el pres­su­post euro­peu com el deute euro­peu hau­rien d’aug­men­tar con­si­de­ra­ble­ment els pròxims anys. No hi ha altre camí. La defensa és un bé comú, el clima és un bé comú. Té sen­tit que la UE gua­nyi més i més poders en aques­tes àrees. El mateix s’apli­ca­ria per a la tran­sició digi­tal.
Vostè ha plan­te­jat també la qüestió de la immi­gració. Com s’hau­ria de ges­ti­o­nar d’una manera efi­ci­ent i, alhora, d’acord amb els valors de la UE?
Si hem de ser sin­cers, això serà extre­ma­da­ment difícil. Perquè, per una banda, tenim els valors, i jo em situo en l’espec­tre polític que posa l’accent en aquesta qüestió. Però, per l’altra, m’he d’enfron­tar a la rea­li­tat. I, si dei­xem les fron­te­res sense con­trol, el nom­bre de per­so­nes que pro­ba­ble­ment aca­ba­ran a Europa serà tal que crearà un pro­blema social i polític enorme, que ens durà al retorn dels fei­xis­tes al poder en diver­sos països euro­peus. És una cosa a la qual ens hem d’enfron­tar, en lloc de fer veure que som libe­rals. Cre­iem que s’ha d’ofe­rir asil i obrir les por­tes a per­so­nes amb pro­ble­mes però, per altra banda, hi ha un límit a tot això. No podem dei­xar la immi­gració com una qüestió que només uti­litza l’extrema dreta i cada cop més el cen­tre­dreta. Serà incòmode perquè això ens por­tarà a mesu­res que s’assem­bla­ran una mica a la for­ta­lesa Europa, cosa que serà molt difícil de dige­rir per a molts de nosal­tres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.