Política

ruanda

Detenen a Bèlgica un exministre ruandès per la participació en el genocidi del 1994

Mbonampeka és acusat d’haver ordenat l’assassinat de més de 21.000 persones a l’hospital psiquiàtric de Ndera

La Fis­ca­lia ruan­desa ha con­fir­mat aquest dime­cres a Efe que Sta­nis­las Mbo­nam­peka, exmi­nis­tre de Justícia i gen­dre del pri­mer pre­si­dent del país africà, Domi­ni­que Mbo­nyu­mutwa, va ser detin­gut dijous pas­sat a Bèlgica per la seva par­ti­ci­pació en el geno­cidi de Ruanda el 1994. “L’arrest de Mbo­nam­peka és part del que Ruanda ha impul­sat durant molt de temps, que és que tots els que van come­tre crims siguin pro­ces­sa­ments o retin comp­tes”, ha dit el por­ta­veu de la Fis­ca­lia, Faus­tin Nkusi.

Ibuka, una orga­nit­zació parai­gua de les asso­ci­a­ci­ons de super­vi­vents del geno­cidi, ha cele­brat la detenció de Mbo­nam­peka, de 82 anys. “Tot i que la seva detenció s’ha endar­re­rit, almenys ha estat final­ment detin­gut. Això és un alleu­ja­ment i dona espe­rança als super­vi­vents i a les famílies dels qui van ser assas­si­nats a les seves ordres”, ha decla­rat a Efe el pre­si­dent d’Ibuka, Phil­bert Gakwen­zire, que ha des­ta­cat que l’enti­tat espera que sigui extra­dit mal­grat la seva avançada edat.

“Ser vell no hau­ria de ser una excusa per no jut­jar a algú com va suc­ceir amb Félicien Kabuga [...] Que una per­sona sigui gran no vol dir que els crims hagin expi­rat”, va afe­gir Gakwen­zire, en referència a aquest empre­sari el judici del qual un tri­bu­nal de les Naci­ons Uni­des va deci­dir no fer pel seu mal estat físic.

Mbo­nam­peka és acu­sat d’haver orde­nat l’assas­si­nat de més de 21.000 per­so­nes a l’hos­pi­tal psi­quiàtric de Ndera, al dis­tricte de Gasabo, a la capi­tal del país, Kigali. El 17 d’abril de 1994, sol­dats bel­gues van deci­dir aban­do­nar aquest cen­tre mèdic i eva­cuar també el per­so­nal del seu país que hi tre­ba­llava i van dei­xar expo­sat l’hos­pi­tal davant l’atac aque­lla mateixa tarda, orde­nat pre­sump­ta­ment per Mbo­nam­peka, de l’Exèrcit naci­o­nal i les milícies hutus Intera­hamwe (“Els que bara­llen junts”, en idi­oma kiñaru­anda), res­pon­sa­bles de gran part dels assas­si­nats come­sos entre l’abril i el juliol de 1994.

Durant els següents dies, els ata­cants van forçar totes les per­so­nes que hi havia a l’hos­pi­tal a sor­tir de l’edi­fici, els van sepa­rar segons la comu­ni­tat a la qual per­ta­nyien i van matar els tut­sis.

El geno­cidi, del qual es com­plei­xen trenta anys diu­menge que ve, va ser una de les pit­jors matan­ces ètni­ques de la història recent de la huma­ni­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.