Política

Jon O. Urain

Editor de política de ‘Berria’

“EH Bildu ja és una alternativa de govern al País Basc”

“L’esquerra abertzale venia d’un aïllament polític i ara opta per una estratègia d’influència en totes les institucions”

“L’espai de dreta i extrema dreta es limita a uns àmbits molt concrets i sociològicament tendint a la irrellevància”

El flanc més sobiranista del Partit Nacionalista Basc, ara com ara, és bastant minoritari

Jon O. Urain, edi­tor de política del diari Ber­ria, ana­litza per a El Punt Avui, els resul­tats de les elec­ci­ons al País Basc.

L’ha sorprès el resul­tat?
És un resul­tat que fa sis mesos ningú no s’hau­ria espe­rat perquè el PNB mai ha tin­gut un com­pe­ti­dor directe en aquesta pri­mera posició. Cal remun­tar-se al 1986 perquè el PNB no guanyés en escons. Aquesta vegada ha gua­nyat en vots, però ha empa­tat en escons. Fa qua­tre anys, el PNB li va treure deu escons, a EH Bildu. És un resul­tat bas­tant sor­pre­nent, tot i que les enques­tes havien ins­tal·lat una certa sen­sació de com­pe­tició i, fins i tot, han fet que alguna gent d’EH Bildu esti­gui una mica dece­buda perquè no ha gua­nyat, encara que ha tin­gut una pujada de 90.000 vots i sis escons, que és un ascens històric. Ha acon­se­guit els millors resul­tats de la història a la comu­ni­tat autònoma basca.
Tot i això, pre­vi­si­ble­ment el govern serà el mateix que hi ha fins ara.
Sí. Tant el Par­tit Soci­a­lista com el PNB han pujat en vots, però com que la par­ti­ci­pació ha aug­men­tat, el PNB ha bai­xat en nom­bre d’escons. El Par­tit Soci­a­lista ha pujat en vots i en escons, cosa que crec que a nivell esta­tal agrai­ran perquè en mol­tes comu­ni­tats han fet el camí con­trari. I ara el Par­tit Soci­a­lista crec que tindrà una millor posició a l’hora de nego­ciar car­te­res de govern. El govern manté la majo­ria abso­luta per a qua­tre anys.
Per què és impen­sa­ble un govern de coa­lició entre el PNB i EH Bildu?
En els dotze últims anys del govern d’Urku­llu ha pre­val­gut el govern amb el PSOE, que és una mica el que va fer Ardanza als anys vui­tanta i noranta. Bildu sem­pre ha estat més el com­pe­ti­dor, la pri­mera força d’opo­sició. Ara serà interes­sant veure què passa, perquè no és només la pri­mera força de l’opo­sició, sinó alter­na­tiva de govern, cosa que no pas­sava fins ara. El dubte és si en l’esce­nari que es pugui obrir a l’Estat hi haurà una certa opor­tu­ni­tat per par­lar del debat ter­ri­to­rial i que el PNB i EH Bildu puguin arri­bar a un acord, com ja van fer el 2018, per pre­sen­tar una pro­posta de mínims con­junta. Sem­bla com­pli­cat perquè el PNB ha anat de bra­cet amb el PSE, que ha exer­cit de fre per a aquesta mena de rei­vin­di­ca­ci­ons.
El fet que el Bildu hagi pujat tant, pot con­di­ci­o­nar l’estratègia del PNB?
De moment no ho sem­bla. És veri­tat que el PNB ve d’un cicle de grans der­ro­tes i la direcció del PNB, pre­su­mi­ble­ment, can­viarà. Andoni Artu­zar ja ha mani­fes­tat públi­ca­ment que no té intenció de seguir perquè fa dotze anys que és al càrrec, però no sabem si un canvi de per­sona supo­sarà un canvi de direcció. El PNB fun­ci­ona en clau pen­du­lar, de vega­des més cap al Par­tit Soci­a­lista, amb unes polítiques més d’encaix ama­ble a Espa­nya, i d’altres tira cap al flanc més sobi­ra­nista, que ara com ara és bas­tant mino­ri­tari.
A Euskadi el PNB és vist com un par­tit inde­pen­den­tista?
Ara com ara, com a inde­pen­den­tista, no. En la seva tra­dició política, en les seves rei­vin­di­ca­ci­ons, en els seus prin­ci­pis polítics sí que és un par­tit que advoca perquè Euskadi sigui inde­pen­dent, però crec que en la pràctica política cerca més un aco­mo­da­ment amb més quo­tes d’auto­go­vern, de poder polític per a la comu­ni­tat autònoma basca i pot­ser amb una altra mena de relació res­pecte al govern d’Espa­nya, més con­fe­de­ral pot­ser, més bila­te­ral, amb unes capa­ci­tats de poder polític blin­da­des com no es donen ara, amb un Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal que, de vega­des, exer­ceix més de part que de jutge. Jo crec que el PNB està en això, i, fins i tot, EH Bildu.
Per què creu que a ERC, soci de Bildu a Cata­lu­nya, el pena­litza el suport al PSOE a Madrid i al par­tit ‘abert­zale’ no?
Pro­ba­ble­ment són tra­jectòries polítiques dife­rents, perquè part d’EH Bildu, l’esquerra abert­zale, venia d’un aïlla­ment polític i ara ha optat per una estratègia d’influència en totes les ins­ti­tu­ci­ons en les quals es pre­senta. Jo crec que això ha estat pre­miat, segu­ra­ment, perquè tam­poc té la mot­xi­lla que té Esquerra amb el referèndum del 2017 i les feri­des que hagi pogut gene­rar el PSC res­pecte del 155, etc. a Cata­lu­nya. El rol que juga EH Bildu a Madrid es valora posi­ti­va­ment perquè té la funció d’afa­vo­rir les clas­ses popu­lars basca, cata­lana i també, per què no, espa­nyola.
La nova legis­la­tura al País Basc se suposa que serà con­ti­nu­ista.
Jo no espero grans can­vis. Les majo­ries són les que són. Pot­ser hi haurà un canvi de guió o almenys mati­sos en les polítiques del PNB tenint en compte que ara té un com­pe­ti­dor elec­to­ral molt pròxim. El PNB ve d’un cicle en el qual ha arros­se­gat molts vots de PP i PSOE amb l’espan­tall de Bildu en mol­tes oca­si­ons, però això ha donat fins on ha donat perquè Bildu està pujant, el Par­tit Soci­a­lista i el PP han recu­pe­rat ter­reny. Jo no m’atre­vi­ria a dir que el PNB farà grans can­vis. Seria inco­he­rent amb la línia política seguida en l’última dècada, però no des­car­ta­ria res.
L’extrema dreta està bas­tant con­tro­lada, oi?
Això sem­bla. Vox va entrar al Par­la­ment fa qua­tre anys amb un escó i ha repe­tit, però sem­bla que l’espai de dreta i extrema dreta espa­nyola es limita a uns àmbits molt con­crets. La veri­tat és que sociològica­ment ten­deix a la irre­llevància.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.