Focus

El mercat posa a prova la joiera responsable

La firma Majoral s’ha imposat un estricte codi ètic en tota la cadena de valor que una matèria primera tan cobejada tensa

Per a la firma de joie­ria bar­ce­lo­nina Majo­ral l’enca­ri­ment de l’or és, a més d’un pro­blema comp­ta­ble i econòmic, una font d’inco­mo­di­tat ètica, que miren d’afron­tar com poden. Cre­ada el 1973 per Enric Majo­ral i Dolors Balles­ter, la com­pa­nyia s’ha cen­trat en la joie­ria d’autor. Des de fa anys seguei­xen els postu­lats de l’eco­no­mia del bé comú, man­te­nen un tipus d’orga­nit­zació basada en els equips de tre­ball auto­ges­ti­o­nats i no hi ha una jerar­quia de coman­da­ment con­ven­ci­o­nal. Amb relació a la com­pra d’or, s’han adhe­rit al codi de bones pràcti­ques del Res­pon­si­ble Jewelry Coun­cil i des del 2014 tenen el segell Fair­mi­ned, que cer­ti­fica l’ori­gen res­pon­sa­ble de l’or; de fet, el com­pren a una comu­ni­tat colom­bi­ana que fan com­pa­ti­ble l’extracció del metall amb el cul­tiu del cafè. Una de les con­seqüències és que l’or que com­pren és més car que el d’altres pro­cedències, i així ho van fer saber d’entrada als seus cli­ents, que van accep­tar aquest sobre­cost.

Ara, amb la vola­ti­li­tat de l’or, els preus dels seus pro­duc­tes s’han d’anar ajus­tant i això els genera un mal­de­cap comp­ta­ble cons­tant. A més de per no aga­far-se els dits, miren de com­prar més or de l’habi­tual per gua­nyar temps per adap­tar els preus. Una de les con­seqüències és que a vega­des l’estoc d’or s’ha apre­ciat sen­si­ble­ment: “Tens la sen­sació que has espe­cu­lat sense voler”, diu Fran­cesc Pica­nyol, gerent de la firma. Però el sen­ti­ment es com­pensa, en certa manera, quan exhau­rei­xen la matèria pri­mera i l’han de com­prar i s’ha dis­pa­rat. En tot cas, Pica­nyol des­a­prova que la gent s’acosti a les joies Majo­ral com una pos­si­ble font de guanys futura: “Qui vul­gui or per inver­tir, que com­pri lin­gots”, diu. La firma cata­lana vol dibui­xar una línia divisòria clara entre la joie­ria que fa adorns i peces artísti­ques (més pròpia de casa nos­tra) i la que fa objec­tes per acu­mu­lar riquesa: “Som cons­ci­ents que l’or és una arma de doble tall.”

Sobre l’acti­vi­tat extrac­tiva, Pica­nyol subrat­lla que hi ha molta mine­ria arte­sa­nal que escapa de les estadísti­ques i que també poden ser focus de pro­ble­mes de salut pública: “A Àfrica, l’extracció d’or a petita escala com­porta ris­cos per l’ús del mer­curi.” Pro­fes­si­o­nals de la joie­ria han creat Ori­gen, un grup en favor d’una acti­vi­tat res­pec­tu­osa amb el medi ambi­ent i els valors soci­als.

Atrapar l’or que es perd per l’aigüera
Treballar amb una matèria tan cara obliga a implementar tècniques i tecnologia per reduir al màxim les pèrdues. A Majoral tenen sistemes d’aspiració al taller on confeccionen les joies, filtres a les piques on es netegen les mans i a les màquines on renten la roba dels treballadors, i catifes que recuperen fins la pols d’or més petita. Així han aconseguit reduir el nivell de pèrdues a un 2%. Ara bé, si envien les peces a un taller extern, amb menys cura, aquestes minves poden ser del 10%.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.