política
Xoc total del fiscal general i els fiscals del procés
Els quatre fiscals del Tribunal Suprem, Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Javier Moreno, els mateixos que van sostenir l’acusació pel delicte de rebel·lió en el judici del procés el 2019 perquè eren adeptes a la tesi del cop d’estat, s’aferren ara a la rebel·lia contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, i contra el principi de dependència jeràrquica que ha de guiar el seu dia a dia i que els obliga a obeir el seu superior. Davant l’imperatiu d’aplicar la llei d’amnistia, que fixa que la malversació serà amnistiada “sempre que no hagi existit propòsit d’enriquiment”, entès com a “benefici personal de caràcter patrimonial”, el G4 dels fiscals del procés rebutja l’ordre de García Ortiz perquè la consideren “improcedent i contrària a les lleis” i es nega a fer una “aplicació incondicional de la llei” que està en vigor des de l’11 de juny en què va ser publicada en el BOE. Amb el fiscal Zaragoza –l’únic a priori progressista en el G4 rebel– firmant l’escrit en nom seu i dels altres tres fiscals conservadors i liderant el xoc total contra un altre progressista, García Ortiz els qüestiona que invoquin opinions polítiques “extravagants” o “intranscendents” i les hostilitats es dirimiran de nou dimarts en una junta de fiscals de sala en la qual es juga quedar sol a l’hora d’imposar l’autoritat davant els fiscals insubmisos.
La guerra civil entre els fiscals és sols un tast de la revolta de les togues contra una llei aprovada per 177 vots al Congrés (un escó més que els 176 de la majoria absoluta), i la munició és un intercanvi hostil d’escrits. “Ordeno [...] que procedeixin a declarar amnistiades la totalitat de les conductes i aixecar les mesures cautelars als encausats del procés”, exigia el fiscal general.
Article 27 i junta fiscal
Lluny d’obeir el criteri del superior, que en el seu cas és una obligació deontològica, el G4 format per Zaragoza, Cadena, Madrigal i Moreno ha decidit activar l’article 27 de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal, que permet derivar un assumpte a la cúpula de la fiscalia, la junta de fiscals de sala (màxim òrgan assessor de García Ortiz), quan es considera que s’ha rebut una ordre “contrària a les lleis” o “improcedent”. I a aquest fòrum per resoldre discrepàncies és on aniran els fiscals amb les espases en alt, ja que fins i tot sostenen que la malversació de l’1-O va causar un dany a la UE amb la tesi que “un procés secessionista” amb “risc de fractura territorial dins la UE i la consegüent disminució dels ingressos i fons que formen part del seu pressupost, repercuteix negativament en els mateixos interessos financers de la UE”. I per això defensen que s’amnistiï Marta Rovira i Clara Ponsatí per desobediència, però no Carles Puigdemont i Lluís Puig i Toni Comín, als quals els manté l’ordre de detenció.
Carambola del cas Ayuso
En paral·lel i sense que a priori el cas hi tingui cap relació formal, la dreta judicial madrilenya –amb el locutor Federico Jiménez Losantos com a ariet radiofònic i caixa de ressonància des del púlpit d’Es Radio– aviva la hipòtesi del processament de García Ortiz per revelació de secrets pel cas de les dades fiscals de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, Alberto González Amador, sabent que el fiscal general, que és aforat, sols pot ser jutjat pel Suprem si és investigat.
“Ell no serà amnistiat”
“L’ordeno y mando del fiscal general ja està anant en contra de la llei i ni tan sols ell s’hi pot situar per sobre. Que ho recordi: a ell ningú l’amnistiarà per molt que defensi el govern”, va arribar a dir ahir la secretària general del PP, Cuca Gamarra. “S’ha d’aplicar la llei. Nosaltres respectem absolutament les decisions de la fiscalia general. El que desestabilitza les institucions és la falta d’institucionalitat del PP”, rebat el portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López.
Dependència jeràrquica
García Ortiz es trobarà dimarts en la tessitura d’haver d’encarregar un nou informe de nova autoria que sigui procliu a aplicar l’amnistia o bé imposar el principi de dependència jeràrquica i recordar als rebels que el criteri que regna és el seu i que ha de ser obeït encara que hagin jugat a l’objecció de consciència. L’únic refugi dels fiscals antiamnistia serà aleshores reclamar al Suprem que elevi una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la UE perquè es pronunciï sobre els possibles xocs entre la llei del Congrés i la legislació europea, supòsit en què s’haurien d’aixecar totes les ordres de detenció fins que Luxemburg doni una resposta. Al seu torn, ahir la magistrada instructora del cas Tsunami al Suprem, Susana Polo, ha suspès temporalment tant l’ordre d’investigació europea com la sol·licitud d’assistència judicial a Suïssa per citar en la causa Puigdemont i Rubén Wagensberg, tot i que no suspèn la notificació de les resolucions a Puigdemont, a qui recorda que no s’ha personat davant seu.
Que la guerra civil de fiscals sigui tan cruenta en un estadi en què la posició del fiscal no és ni vinculant –qui ha d’aplicar l’amnistia és la sala segona del Suprem, presidida per Manuel Marchena–, anticipa la virulència que es viurà en els propers mesos.
